“El Calaix” comparteix tots els vessants de la cultura que ens envolta i que no sempre té un aparador on lluir.

Entrevistes que van més enllà de la coberta d’un llibre o d’una melodia. Anècdotes, història, tertúlies de vida, música per fer-nos vibrar.
La veu de joves, de dones, de nous creadors i creadores, d’artistes i escriptors consolidats de llarga trajectòria i de projectes de territori, perquè la Cultura suma des d’arreu del nostre país. Volem anar més enllà, per aprendre, per somriure, amb humor, amb saviesa, i sempre, amb vosaltres, els oients.

I també volem compartir amb vosaltres la ficció sonora de la novel·la d’en Màrius Mollà, El somni de la ciutat.

Amb l’edició d’en Josep Maria Solé i la producció i presentació de Mònica Socias.

  • 51'

    #294 - Sherlock Holmes, novel·la negra i literatura entre calaixos

    En aquest episodi de El Calaix, David Canto presenta Sherlock Holmes i repassa l’origen del detectiu creat per Arthur Conan Doyle, la seva manera d’investigar i algunes adaptacions. Empar Fernández conversa sobre La vida clandestina: els personatges vulnerables de la novel·la, la figura empàtica de l’inspector Mauricio Tedesco i qüestions com la salut mental, la precarietat i l’abús laboral. Mònica Socias entrevista Cristina Ros sobre Un lladre genial, Premi Vaixell de Vapor, una aventura entre una jove lectora i el fantasma d’Arthur Boycott que tracta l’amistat, la curiositat, el treball en equip i la diversitat. Per acabar, Pilar Prim presenta Veles al través, un poemari organitzat com una travessia per l’absència, el temps, el mar i la natura.

  • 54'

    #293 - Llibres, relacions familiars i tradicions de tardor

    El programa combina recomanacions de literatura infantil i juvenil amb tres entrevistes i un bloc sobre tradicions de tardor. Misha presenta el còmic El color de les tulipes i l’àlbum L’Hipopòtem Blau. Mònica Sussies conversa amb Sònia Guillén sobre La Constelladora, un thriller al voltant dels vincles familiars, les constel·lacions i temes com el masclisme i l’assetjament; i amb Lluís Llort sobre Short, un recull de relats negres breus, variats i carregats d’ironia. Oriol Canosa explica la documentació i els personatges femenins de Pirates de Blava Mar. Finalment, Clària Sabater repassa costums del Samhain i la Castanyada relacionats amb el record dels difunts.

  • 54'

    #292 - La Magrana, Icunde i la distopia de L’antropòloga

    El programa celebra els 50 anys de La Magrana i repassa els inicis de l’editorial, les seves col·leccions i alguns dels autors que hi han publicat. Mònica Socias entrevista després Jordi Soler sobre Icunde, una novel·la negra ambientada a la Guinea Equatorial de la postguerra. Soler explica com va documentar el context colonial i va construir el protagonista, Martín Marín, i la trama de l’assassinat que investiga. En la darrera entrevista, Ada Castells presenta L’antropòloga, una distopia sobre una societat ordenada per la intel·ligència artificial i afectada per la tristesa. Castells reflexiona sobre els vincles, la maternitat, la llibertat, l’alarmisme i el paper de la intel·ligència artificial en la creació literària.

  • 53'

    #291 - Lectures de tardor, sufragi femení i Maria Mercè Marçal

    En aquest episodi d’El Calaix, Natàlia Cerezo recomana lectures per a la tardor, amb llibres de fantasmes, criatures fantàstiques, gòtic i contes medievals. La presentadora Mònica entrevista Montserrat Roquet sobre Caminant juntes, novel·la juvenil que connecta dues èpoques i aborda la història del sufragi femení, la vida de les dones i la transmissió del passat als joves. Agustín Komoto parla de Maria Mercè Marçal, el drac a la cambra i de la recerca per situar la poeta en el seu context, així com de la seva militància, la llengua i els referents femenins. Finalment, Margarida Santacana recomana Llebetó i explica l’obertura de la llibreria Big Book, que vol esdevenir també un espai cultural.

  • 54'

    #290 - Novel·la negra, recomanacions i el festival Basalt

    En aquest episodi d’El Calaix, David Cantó repassa l’espionatge a través de James Bond, el videojoc 007 First Light i la sèrie Slow Horses. Mònica Socias entrevista els escriptors Oriol Canals, que presenta El cinquè cor i parla de la construcció del suspens, la sanitat i les malalties minoritàries, i Xus González, que explica la trama de Nostra Senyora de l’Avisme i el retrat dels Mossos i del món rural. Juli Capilla conversa sobre els deu anys de Lletra Impresa i recomana llibres de l’editorial; després, diverses veus editorials comparteixen novetats de la Setmana del Llibre en Català. Maribel Torres presenta la segona edició del festival Basalt, amb una ruta literària i un bingo negre.

  • #287 - Entrevista a Carles Ribera - episode art
    11'

    #287 - Entrevista a Carles Ribera

    L’entrevista amb Carles Rivera i Rostollet, periodista i autor de llibres de recerca històrica, se centra en la seva primera novel·la de ficció. L’obra passa en una illa mediterrània inventada i recrea el periodisme de redacció dels anys vuitanta i noranta, amb una trama de misteri, humor i crítica social. Rivera explica que hi conviuen dues històries: una sobre una redacció i una investigació, i una novel·la negra situada als anys quaranta, narrada com les memòries d’un criminal. També parla dels personatges, de l’ambient sense mòbils ni xarxes socials i del contrast entre els episodis més durs i el to sarcàstic. Al final, explica que té ganes de continuar les aventures de Louis Armstrong.

  • #286 - Recomanacions del Riudelletres - episode art
    16'

    #286 - Recomanacions del Riudelletres

    Des del festival Riu de Lletres, el programa entrevista el poeta Jordi Llavina abans de la presentació de El test de la flor malva. Llavina explica que l’antologia recull poemes de vint anys de trajectòria i un poema inèdit dedicat a Àlex Susanna, i reflexiona sobre la poesia com a refugi, el vincle entre els poemes i la vida i la possibilitat de fer tries diferents en altres moments. Després, diverses veus recomanen llibres sobre el vi i la natura, la història de Catalunya, la literatura, Mercè Rodoreda i la gramàtica. També es presenten dues novel·les: una d’intriga entorn d’una campanya política i una altra centrada en les il·lusions i la imaginació.

  • #285 - Entrevista a Sebastià Perelló - episode art
    17'

    #285 - Entrevista a Sebastià Perelló

    A El Calaix de les Entrevistes, Mònica Socies conversa amb l’escriptor Sebastià Parelló sobre Veure sense set, un llibre que explora com la literatura contemporània representa el vi des de finals del segle XVIII fins a l’actualitat. Parelló explica que el seu interès pel tema va créixer amb la recerca i la lectura, i que el llibre no tracta el vi com a producte, negoci o objecte de tast, sinó com un element que la literatura incorpora i transforma. La conversa recorre les diverses imatges literàries del vi —com el pecat, el desig, l’alliberament i l’oblit— i la seva relació amb la memòria, la història, la natura i el cos. També parla de la seva preferència per les biblioteques i esmenta Baudelaire com un autor que podria servir de punt de partida. Al tram final, explica l’origen del títol a partir d’una idea atribuïda a Plini el Vell.

  • 52'

    #288 - Literatura, memòria i llibres a El Calaix

    El Calaix dedica l’episodi a la literatura i la memòria: recorda Manel Dueso i recupera un fragment d’una entrevista sobre la seva obra. Carles Rivera presenta L’home de la trompeta i explica com hi combina el periodisme dels anys vuitanta i noranta amb una trama de misteri i una novel·la negra dins la novel·la. Sebastià Parelló parla de Beure sense set, un recorregut per la literatura amb vi i les seves connexions amb la natura i la cultura. Al Festival Riu de Lletres, Jordi Llavina presenta una antologia poètica vinculada a la seva trajectòria. El programa acaba amb recomanacions de llibres de diversos autors i editorials.

  • 54'

    #284 - Cultura, llibres i gènere negre a El Calaix

    Aquesta edició del programa cultural El Calaix ofereix un complet recorregut pel món de la literatura i els festivals actuals. S'inicia amb recomanacions de literatura infantil i juvenil a càrrec de Misha, seguides d'una interessant entrevista amb els autors del recull de relats negres basats en els deu manaments. Posteriorment, el programa es desplaça al festival Riu de Lletres per descobrir propostes de proximitat que enllacen la cultura del vi i els llibres, i finalment s'endinsa en els detalls de la pròxima edició del festival de gènere negre, destacant taules rodones, projeccions de clàssics i premis literaris.

  • Entrevista a Pilar Prim - episode art
    10'

    Entrevista a Pilar Prim

    Pilar Prim conversa amb Mònica Socias sobre Veles al través, el seu primer poemari, publicat per Trípode. L’autora explica que feia temps que preparava el llibre i que va dubtar abans de publicar-lo. El volum s’organitza en tres parts i un epíleg, i proposa una travessia vital plena d’imatges del mar, la natura, el desig, l’absència i el temps. Prim diu que cada lector pot interpretar els poemes des de la seva pròpia vida i els seus paisatges interiors. També parla de la natura com a cos i revelació, i de la poesia com una forma de comunicació feta d’imatges concretes i música. Esmenta Rilke i Vinyoli com a referents. L’entrevista acaba amb la lectura de fragments del poemari.

  • Entrevista a Cristina Ros - episode art
    16'

    Entrevista a Cristina Ros

    L’episodi presenta Un lladre genial, novel·la de Cristina Ros que ha guanyat el 42è Premi Vaixell de Vapor, i recorre la història del guardó i de la col·lecció. En conversa amb Mònica Socias, l’autora explica que es va inspirar en la notícia d’un llibre retornat a una biblioteca més de cent anys després. A partir d’aquest fet, va crear Arthur Boycott, un científic convertit en fantasma, i la Maggie, una jove lectora que el pot veure. Ros parla de l’amistat, la curiositat, el treball en equip i el diàleg entre ciència i literatura. També destaca la importància d’atrevir-se a ser diferent, les biblioteques com a espais canviants i la presència de dones científiques. Al final, reflexiona sobre l’esperança que pot oferir la literatura infantil a lectors de qualsevol edat.

  • Entrevista a Empar Fernández - episode art
    21'

    Entrevista a Empar Fernández

    Mònica Socias entrevista l’escriptora Empar Fernández a El Calaix - Entrevistes per parlar de La vida clandestina, una novel·la negra protagonitzada per l’inspector Mauricio Tedesco. Fernández explica que busca crear personatges complexos i propers, i descriu Tedesco com un detectiu observador i empàtic, complementat per un equip de persones corrents. La conversa tracta la vulnerabilitat, la invisibilitat, la salut mental, l’abús laboral i les dificultats de les famílies per accedir a recursos. També reflexiona sobre la novel·la negra com una manera de retratar la realitat social sense dir al lector què ha de pensar. Al final, l’autora parla de l’equip de Tedesco i de la continuació de la saga.

  • Glòria Sabaté ens trasllada al Samhain i la castanyada - episode art
    3'

    Glòria Sabaté ens trasllada al Samhain i la castanyada

    Aquest episodi de El Calaix, amb la presentació de Mònica Socias, repassa celebracions relacionades amb el record dels difunts, com Tots Sants, Halloween, el Samhain i la Castanyada. S’hi presenta Glòria Sabater, escriptora, doctora en Filologia i professora a la Universitat de Barcelona, que ens situa en la nit del 31 d’octubre i explica el Samhain dels antics celtes: una celebració de transició en què es creia que els esperits podien tornar. La narració descriu rituals com reservar un lloc a taula per als difunts, encendre espelmes i cremar missatges. També esmenta pràctiques de les bruixes i explica l’origen ofert per als panellets i la creença associada a les castanyes. El final vincula la tardor amb el recolliment i l’inici d’un nou cicle.

  • Entrevista a Oriol Canosa - episode art
    11'

    Entrevista a Oriol Canosa

    Mònica Socias entrevista l’autor de literatura infantil Oriol Canosa sobre Pirates de Blavamar, novel·la il·lustrada per Leire Salaberria i publicada per La Galera. Canosa explica com va documentar-se sobre la pirateria del segle XVII i com va incorporar informació sobre la vida a bord en peces breus entre els capítols, sense interrompre l’aventura. La història posa al centre dones pirates inspirades en personatges històrics i presenta personatges que no són del tot bons ni del tot dolents. L’autor també parla de l’empatia, l’escolta i l’amistat, del menjar als vaixells i d’una recepta real que apareix al llibre. Comenta que li agraden especialment la Malika i la Mitja Joana.

  • Entrevista a Lluís Llort - episode art
    19'

    Entrevista a Lluís Llort

    Mònica Socias entrevista l’escriptor Lluís Llort, que presenta Short, un recull de relats de gènere negre publicat per Clandestina. Llort explica que el llibre aplega 37 contes: alguns ja els havia escrit per a reculls col·lectius i d’altres són nous. Els textos van del microrelat a peces més extenses i juguen amb l’humor negre, la ironia, el sarcasme i la incomoditat. L’autor parla de la varietat de temes i tons, dels personatges corrents en situacions extremes i de com revisa i ajusta els contes. També explica que alguns parteixen d’experiències reals que li han explicat i comenta el contacte amb els lectors als clubs de lectura.

  • Entrevista a Sònia Guillén - episode art
    19'

    Entrevista a Sònia Guillén

    L’escriptora Sònia Guillén conversa amb Mònica Socias sobre La Constel·ladora, una novel·la que comença amb la Candela, una mare que fa cinc anys que no parla amb la seva filla Alba, i que busca una manera de retrobar-s’hi mitjançant una sessió de constel·lacions familiars. Guillén explica com aquest punt de partida dona lloc a un thriller coral, amb salts temporals i secrets que es van descobrint a través dels personatges. L’entrevista tracta els vincles familiars, els traumes que passen de generació en generació, la pèrdua i la por de perdre les persones estimades. També parla de l’assetjament escolar, el masclisme i el maltractament, i del propòsit de generar debat amb els lectors. L’autora destaca l’empatia pels personatges i els vincles que poden superar dificultats.

  • Entrevista a Ada Castells - episode art
    23'

    Entrevista a Ada Castells

    Mònica Socias entrevista l’escriptora Ada Castells sobre L’antropòloga, una novel·la en què una antropòloga observa una família del passat per comprendre la tristesa d’una societat regida per la intel·ligència artificial. Castells explica que volia imaginar com ens veuria la gent del futur i quins valors i paraules encara reconeixeria. La conversa aborda l’alarmisme, la por i els vincles, i contraposa la seguretat i l’ordre amb la llibertat, el risc i els instints. La maternitat desperta en la protagonista una capacitat d’estimar que desconeixia. També es parla del caràcter visual de la novel·la, de paraules com compassió i misericòrdia, i de la defensa de la literatura i la creació humanes davant l’ús de la intel·ligència artificial.

  • Entrevista a Jordi Solé - episode art
    25'

    Entrevista a Jordi Solé

    Mònica Socias entrevista l’escriptor Jordi Solé sobre Ikunde, la seva novel·la negra ambientada a la Guinea Equatorial colonial. Solé explica que la idea va sorgir del nom d’un barri de Bata i que va dedicar set anys a escriure l’obra, revisar-ne les idees inicials i decidir qui havia matat Adriana Quiroga. La conversa tracta el context de poder i racisme de la colònia, el protagonista Martín Marín —un home que no és bona persona, però que no és racista— i la relació amb Clara. Soler també parla de la documentació, de les referències històriques que van alimentar la trama, del desacord sobre la publicació després de guanyar el Premi Ferran Cañameras i del canvi d’estil que va buscar per a la novel·la.

  • Entrem a la Llibreria Big Book - episode art
    5'

    Entrem a la Llibreria Big Book

    Margarida Santacana, llibretera al capdavant de la Big Book, recomana Llebretó, de Chloe Dalton, publicat per Edicions del Periscopi. El defineix com una barreja d’assaig, autobiografia i novel·la, amb molts detalls i descripcions, i explica que la lectura la va sorprendre. En conversa amb el programa, parla de l’obertura recent de la llibreria i del seu pas de professora de català i filosofia a llibretera. També explica que vol que la Big Book sigui un espai cultural, amb presentacions, tallers i cicles d’autores. De la feina, destaca les recomanacions i l’assessorament als lectors; la burocràcia i els albarans són la part que li agrada menys.

  • El somni de la ciutat (cap. 52)

    I El somni de la ciutat arriba a l’epíleg, final de trajecte d’una ficció sonora que ens ha acompanyat cada setmana. Descobrim, passats uns anys, com estan els personatges que han viscut al voltant de la construcció de la Sagrada Família. Amb les veus de Joan Maria Vidal, Pau Melero, Glòria Tomàs i Mònica Socias.

  • El somni de la ciutat (cap. 51)

    A “El somni de la ciutat”, capítol 51: com a resultat del tiroteig al taller dels Jufresa, el cap de policia Bragado mor. En Ferran s’autoinculpa i demana que en Dimas i la Laura el deixin sol al despatx mentre escriu la seva confessió, sense evitar mirar de tant en tant la pistola amb la qual ha mort el policia. Amb les veus de Joan Maria Vidal, Rosa Oliveros i Ignasi Rius.

  • El somni de la ciutat (cap. 50)

    Al capítol 50 de “El somni de la ciutat”, la ficció sonora original de la novel·la de Màrius Mollà, que ja està a la recta final de la seva emissió, es posen totes les cartes damunt de la taula i l’Esteban Bragado intercepta la Laura i el Dimas. Els obliga a anar al taller dels Jufresa on es troben cara a cara amb en Ferran, on descobreixen que aquest, arruïnat, actua en connivència amb el policia corrupte per simular el robatori al taller que acaba amb la mort del patriarca Jufresa. Un encontre que finalitza amb un tiroteig. Un capítol destacat amb les veus de Rosa Oliveros, Joan Maria Vidal, Ignasi Rius i Jop Peró. Equip de producció de ‘El Calaix’ Mònica Socias, producció i presentació Josep Maria Solé, muntatge i disseny sonor.

  • El somni de la ciutat (cap. 49)

    A El somni de la ciutat, la Laura Jufresa, ignorant que la segueixen els homes d’en Bragado, se’n va a trobar en Dimas. Quan descobreix com l’han estomacat, fa marxa enrere i tornen a caure a l’instant l’un en braços de l’altre. Amb les veus de Rosa Oliveros i Joan Maria Vidal.

  • El somni de la ciutat (cap. 48)

    A El somni de la ciutat, la Laura es fixa en l’agulla de pit de la Berta Bragado i veu a l’inspector de polícia com a culpable del robatori. Quan descobreix al seu germà parlant amb ell a l’obrador familiar, fuig, i un cotxe la segueix. Amb les veus de Sabina Francés, Raquel Martínez. Rosa Oliveros, Clara Albina Gual i Ignasi Rius.

  • El somni de la ciutat (cap. 47)

    A El somni de la ciutat, en Dimas Navarro investiga pel seu compte i acaba rebent una pallissa, descobrint que en Daniel Montero és un dels seus atacants. Amb les veus de Joan Carles Blanch, Joan Maria Vidal, Anna Plaza, Armand Ramos, Josep Sánchez, Edu Quindós i Ferran Rull.

  • El somni de la ciutat (cap. 46) 30/11/2022

    A El somni de la ciutat, els diaris donen per bona l’explicació que els tres cadàvers de la Barceloneta eren els assassins responsables de la mort d’en Frances, però en Dimas continua desconfiant de tot i de tothom. Amb les veus de Joan Maria Vidal i Rosa Oliveros.

  • El somni de la ciutat (cap. 45) 23/11/2022

    A 'El somni de la ciutat', en Dimas decideix investigar pel seu compte i descobreix que a la Barceloneta s’han trobat tres cadàvers al mig d’un carreró. Un d’ells és el de l’Àngel Vila, que mostra senyals de tortura. Amb les veus d’Ana Merino Mir, Joan Maria Vidal, Rafel Duarte, Josep Maria Solé, Josep Sánchez, Jordi Salvat, Pau Melero i Armand Ramos.

  • El somni de la ciutat (cap. 44) 16/11/2022

    A El somni de la ciutat ens trobem com en Ferran Jufresa descarrega la seva ràbia acusant l’Àngel Vila de l’assassinat del seu pare. Mentrestant, els assassins reals, moren a mans de qui els va encarregar el robatori a la joeria Jufresa. Amb les veus d’Ignasi Rius, Joan Maria Vidal, Job Peró, Rafel Duarte Solichero i Armand Ramos Sicart.

  • El Somni de la ciutat. Pròleg

    Barcelona, 1914. Un fill d’immigrants, Dimas Navarro, es nega a acceptar el seu destí com a mecànic a les cotxeres del tramvia. En aquesta aspiració per escalar socialment s’uniran dues famílies, els Navarro, de condició humil, i els Jufresa, una de les nissagues de joiers més importants de la Ciutat Comtal, amb en Ferran com hereu ambiciós, i la Laura, la germana petita, una noia avançada al seu temps que compagina la feina a l’obrador amb la col·laboració al taller de la Sagrada Família