El Calaix
El Calaix” comparteix tots els vessants de la cultura que ens envolta i que no sempre té un aparador on lluir.
Subscriu-te
#285 - Entrevista a Sebastià Perelló
Es presenta la trajectòria literària de Sebastià Parelló i el tema de *Veure sense set*: les representacions i transformacions del vi en la literatura des de finals del segle XVIII.
Mònica Socies obre l’entrevista i Parelló explica que el seu interès pel vi literari va sorgir després d’allunyar-se del vi que feia el seu pare. Parla de la biblioteca que ha anat construint sobre el tema.
Parelló distingeix entre un llibre sobre vi i un llibre sobre literatura amb vi. Recorre diferents sentits i moments associats al vi i descriu el llibre com una trama de veus, autors i gèneres.
La conversa diferencia l’estudi del vi que apareix a les obres de la curiositat per saber quant bevien els autors. Parelló afirma que el centre del llibre és el vi que convoca la literatura.
S’exploren les dimensions multisensorials del vi i les seves connexions amb la memòria, la història, la geografia i la natura. Parelló contraposa aquest enfocament a una mirada limitada al tast tècnic.
Parelló parla de la diversitat de lectures que alimenten el llibre i diu que li interessa més la biblioteca que no pas una llista o un llibre de capçalera. Si hagués de triar un nom, esmenta Baudelaire.
L’entrevista reprèn la idea atribuïda a Plini el Vell que l’home és l’animal que beu sense set, origen del títol. Parelló amplia la reflexió amb altres sentits del vi i la sobrietat, i la conversa es tanca amb una invitació a llegir.
A El Calaix de les Entrevistes, Mònica Socies conversa amb l’escriptor Sebastià Parelló sobre Veure sense set, un llibre que explora com la literatura contemporània representa el vi des de finals del segle XVIII fins a l’actualitat. Parelló explica que el seu interès pel tema va créixer amb la recerca i la lectura, i que el llibre no tracta el vi com a producte, negoci o objecte de tast, sinó com un element que la literatura incorpora i transforma. La conversa recorre les diverses imatges literàries del vi —com el pecat, el desig, l’alliberament i l’oblit— i la seva relació amb la memòria, la història, la natura i el cos. També parla de la seva preferència per les biblioteques i esmenta Baudelaire com un autor que podria servir de punt de partida. Al tram final, explica l’origen del títol a partir d’una idea atribuïda a Plini el Vell.