
Entrevista a Jordi Solé
Jordi Soler explica que el nom d’un barri de Bata li va donar la idea per a la novel·la. La documentació sobre Guinea Equatorial el va portar a revisar les seves idees inicials sobre la colònia i el poder de la Guàrdia Colonial.
Soler parla de la construcció de Martín Marín, un protagonista que no és bona persona, però que tampoc actua malament en tot moment. Explica per què no és racista i comenta l’atracció amb Clara i les desigualtats que condicionen les relacions entre blancs i dones negres a la colònia.
La conversa tracta la recerca de Soler sobre l’època i Guinea Equatorial. L’autor esmenta l’ajut de Gustau Nerín i d’un coronel de l’exèrcit espanyol, així com les lectures de Donato Ndongo, i diu que no ha estat mai a Guinea.
Soler explica com va incorporar a la trama un coronel espanyol i l’assassinat de la seva filla, i com una operació anglesa durant la Segona Guerra Mundial li va servir de referència per a la presència militar. També revela que va trigar set anys a decidir qui havia matat Adriana Quiroga.
L’autor explica que va guanyar el Premi Ferran Canyameras, però que no volia publicar la novel·la en pagès. Parla de la decisió de publicar-la amb Llibres del Delicte, del desacord sobre els drets i de la seva valoració del procés.
En el tram final, Soler comenta l’ambientació de la novel·la i el canvi d’estil respecte de les seves obres anteriors. Explica que va buscar una escriptura més atmosfèrica i pausada i que va intentar polir-ne l’estil.
Mònica Socias entrevista l’escriptor Jordi Solé sobre Icunde, la seva novel·la negra ambientada a la Guinea Equatorial colonial. Solé explica que la idea va sorgir del nom d’un barri de Bata i que va dedicar set anys a escriure l’obra, revisar-ne les idees inicials i decidir qui havia matat Adriana Quiroga. La conversa tracta el context de poder i racisme de la colònia, el protagonista Martín Marín —un home que no és bona persona, però que no és racista— i la relació amb Clara. Soler també parla de la documentació, de les referències històriques que van alimentar la trama, del desacord sobre la publicació després de guanyar el Premi Ferran Canyameras i del canvi d’estil que va buscar per a la novel·la.

