El Calaix - Entrevistes
Entrevistes que van més enllà de la coberta d’un llibre o d’una melodia. Anècdotes, història, tertúlies de vida, música per fer-nos vibrar.
Subscriu-te
Entrevista a Empar Fernández
Presentació de la trajectòria literària de Fernández i de *La vida clandestina*: un cadàver apareix en un pis pilot i l’inspector Mauricio Tedesco comença a investigar. L’autora explica que vol construir personatges amb dimensió.
La conversa explora l’empatia que susciten els personatges i les situacions de vulnerabilitat que viuen. Fernández explica que Tedesco és un detectiu observador i humà, diferent dels tòpics del gènere.
Mònica Socias i Ampar Fernández parlen de la invisibilitat i de la tendència a no mirar realitats incòmodes, com l’abús laboral. L’autora explica també com va sorgir la idea del pis pilot ocupat al començament de la novel·la.
Les interlocutores comenten el personatge de Rubén, que se sent responsable de la seva germana i intenta evitar conflictes. La conversa s’estén a la salut mental, la soledat de les famílies i la manca de recursos per a les cures.
Fernández parla de la relació entre la ficció i l’actualitat, de les mancances en l’estat del benestar i de la funció de la literatura. Defensa que la novel·la pot mostrar una realitat social sense dictar al lector què ha de pensar.
L’autora descriu l’equip que acompanya Tedesco, la seva solitud i la seva manera de treballar. La conversa es tanca amb la trajectòria del personatge, la propera novel·la de la saga i una recomanació de lectura.
Mònica Socias entrevista l’escriptora Empar Fernández a El Calaix - Entrevistes per parlar de La vida clandestina, una novel·la negra protagonitzada per l’inspector Mauricio Tedesco. Fernández explica que busca crear personatges complexos i propers, i descriu Tedesco com un detectiu observador i empàtic, complementat per un equip de persones corrents. La conversa tracta la vulnerabilitat, la invisibilitat, la salut mental, l’abús laboral i les dificultats de les famílies per accedir a recursos. També reflexiona sobre la novel·la negra com una manera de retratar la realitat social sense dir al lector què ha de pensar. Al final, l’autora parla de l’equip de Tedesco i de la continuació de la saga.