El Calaix - Entrevistes
Entrevistes que van més enllà de la coberta d’un llibre o d’una melodia. Anècdotes, història, tertúlies de vida, música per fer-nos vibrar.
Subscriu-te
Entrevista a Ada Castells
Es presenta la trajectòria periodística i literària d’Ada Castells i s’introdueix l’argument de *L’antropòloga*: una societat governada per la intel·ligència artificial, afectada per la tristesa i amb una vida planificada.
Castells explica la idea de recrear una família del passat com si fos exposada en un museu del futur. La conversa tracta dels valors i les paraules que l’antropòloga descobreix, com l’empatia, la misericòrdia i la fe.
L’entrevistadora relaciona la novel·la amb el caos actual i les imatges que circulen als mitjans i les xarxes. Castells rebutja que la història sigui una profecia, qüestiona els discursos apocalíptics i destaca la importància de preservar els vincles i l’afecte.
Es descriu una societat de personatges obedients, amb una vida reglada i la mort prevista als 40 anys. Castells reflexiona sobre la consciència adormida, els instints i la tendència a cedir llibertat per obtenir seguretat i comoditat.
Castells explica com va créixer el personatge de l’antropòloga, que desobeeix el sistema per investigar i cria d’amagat una criatura. La maternitat desperta en ella instints i una forma d’estimar que abans no entenia.
La conversa explora per què els habitants estan tristos malgrat tenir una vida organitzada. Castells ho relaciona amb la manca de llibertat, d’imprevistos, d’enamorament i de vincles, i amb el fet de ser tractats com robots.
Castells parla de l’escriptura visual de la novel·la i de la construcció d’escenes. També comenta les adaptacions cinematogràfiques i com una pel·lícula pot diferir de la imatge que cada lector s’ha fet del llibre.
A partir de paraules proposades per la conductora, Castells reflexiona sobre compassió, nostàlgia, culpa, tendresa, ràbia, pietat, misericòrdia i amor. També explica la importància que té escriure per a ella.
Castells reivindica la literatura i la creació fetes per persones i expressa reserves sobre l’ús de la intel·ligència artificial per escriure novel·les, pintar o crear cançons. La conversa es tanca amb la recomanació de *L’antropòloga*.
Mònica Socias entrevista l’escriptora Ada Castells sobre L’antropòloga, una novel·la en què una antropòloga observa una família del passat per comprendre la tristesa d’una societat regida per la intel·ligència artificial. Castells explica que volia imaginar com ens veuria la gent del futur i quins valors i paraules encara reconeixeria. La conversa aborda l’alarmisme, la por i els vincles, i contraposa la seguretat i l’ordre amb la llibertat, el risc i els instints. La maternitat desperta en la protagonista una capacitat d’estimar que desconeixia. També es parla del caràcter visual de la novel·la, de paraules com compassió i misericòrdia, i de la defensa de la literatura i la creació humanes davant l’ús de la intel·ligència artificial.