Episodis etiquetats amb Onalatorre
En David Canto ens proposa: ara que les aventures de Dunk i Egg, de l'univers de 'Joc de trons', basada en les històries de George R.R. Martina, rribaran a les pantalles, us parlem de tres històries de cavallers, de Ponent i d'altres terres. Història d'un cavaller'/'Destino de caballero', inspirada pels 'Contes de Canterbury', i l''Ivanhoe' de Walter Scott.
En aquesta edició d'Espai Polític a Ona la Torre, Núria Gómez i Jordi Pujol del Partit Popular analitzen l'actualitat municipal de Torredembarra centrada en la negociació del pressupost i les ordenances fiscals. El partit manté una postura ferma contra la pressió fiscal, exigint una baixada d'impostos i millores concretes per als comerços del passeig marítim. Durant l'entrevista, es repassen temes crucials com el retard en el cobriment de la piscina municipal, la necessitat de rehabilitar el nucli antic i la fiscalització de les obres al carrer Filadors. També s'aborden qüestions de mobilitat pendent i la gestió de les pedreres al municipi. Finalment, els representants populars reflexionen sobre el futur electoral del 2027 i el context polític nacional, destacant la solvència del seu equip tècnic i la bona entesa interna de la formació a nivell local.
En l'episodi d'avui de Baix Gaià al Dia, l'eix central és l'inici del trasllat de sorra des de Torredembarra fins a la platja d'Altafulla. La coalcaldessa Alba Muntades detalla que aquesta operació de 7.000 metres cúbics busca protegir l'escollera de les botigues de mar davant els temporals hivernals, malgrat la polèmica política generada. En l'àmbit del benestar animal, la veterinària Ester Mercader reflexiona sobre la tinença responsable i el perill de considerar els animals com a regals nadalencs, destacant la tasca de les colònies del Baix Gaià. Finalment, a l'espai Eco del Gaià, s'analitza l'oposició ecologista al futur camí de ronda de la Sabinosa, el risc del projecte de camps de futbol al costat de l'AP7 per mercaderies perilloses i les novetats sobre el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. L'informatiu també repassa l'amenaça de la pesta porcina i les previsions meteorològiques per a la comarca.
L'episodi d'avui de l'Informatiu Baix Gaià se centra plenament en temes d'actualitat local i gestió territorial. Un dels punts clau és el polèmic trasllat de sorra de la platja de la Paella cap a Altafulla, una actuació compensatòria del port per protegir el litoral altafullenc de l'erosió hivernal. En l'àmbit polític, destaca l'aprovació d'una moció a Roda de Berà en defensa de l'autonomia municipal contra la taxa estatal de residus i la discussió sobre els pressupostos a Torredembarra. El magazín també inclou una secció dedicada al medi ambient amb el grup GATA, que alerta sobre projectes urbanístics a la Sabinosa, i una entrevista amb la veterinària Esther Mercader sobre la responsabilitat d'incorporar animals a la llar durant les festes. Finalment, es reconeix el periodisme local amb el lliurament dels Premis Manyer i Flaquer, subratllant l'adaptació de la professió a les noves plataformes digitals.
L'Informatiu d'Ona la Torre destaca l'inici de l'extracció de sorra a la platja de la Paella per regenerar el litoral d'Altafulla, una operació que mobilitzarà 7.000 metres cúbics d'arena sota criteris de respecte mediambiental. Simultàniament, s'inicia la fase principal de les obres del carrer Filadors, que prioritzarà els vianants i comportarà canvis importants en la mobilitat urbana fins al febrer de 2026. L'episodi també recull el lliurament dels Premis Manyer i Flaquer de Periodisme, on s'han guardonat treballs sobre l'accident de Vandellós 1 i corrupció a Reus, reivindicant el paper dels periodistes en l'era de la desinformació. Així mateix, s'informa de la nova oferta de cursos de ciberseguretat del programa Més Digital i del descontentament dels usuaris del Regional Sud amb els nous horaris de tren. Finalment, en esports, la UDT aconsegueix una victòria clau contra l'Arbós que la situa tercera a la classificació de Tercera Catalana.
L'edició de l'Informatiu d'Ona la Torre d'aquest 1 de desembre destaca l'inici del trasllat de 7.000 metres cúbics de sorra des de la platja de la Paella cap a Altafulla per protegir la zona de les Botigues de Mar. En l'àmbit urbanístic, comencen les obres al carrer Filadors per millorar l'accessibilitat, amb afectacions al trànsit però garantint l'accés al pàrquing municipal. També s'informa de la gala dels Premis Manyer i Flaquer al Castell de Torredembarra, on s'ha reivindicat el periodisme compromès davant les fake news. L'agenda local es completa amb la programació de Nadal, incloent el concurs de pessebres i la pujada al cim del Corull. Finalment, es recull la indignació dels usuaris del transport ferroviari per les mancances dels nous horaris de Renfe que provoquen trens saturats al Baix Gaià.
L'episodi d'avui de l'Infopòdcast a Ona la Torre destaca l'inici de l'extracció de sorra a la platja de la Paella per part del port, destinada a regenerar la costa d'Altafulla. En l'àmbit urbanístic, comencen les obres majors al carrer Filadors, tot i que es manté operatiu l'accés a l'Aparcament Filadors. La cultura torrenca brilla amb la 38a edició dels Premis Manyer i Flaquer, que ha assolit una participació rècord. També s'anuncien novetats en formació digital i les primeres activitats nadalenques a Cal Maiam i amb el Club Excursionisme. En l'apartat esportiu, es destaca la victòria de la UDT contra l'Arbús, que posiciona l'equip en la part alta de la taula de tercera catalana.
Resum general Entrevista a Andreu Rauet, guanyador ex aequo del Premi de Comunicació Camp de Tarragona pel documental «La PortaGate, la història del Reus 2», una recerca periodística sobre la desaparició del Reus Deportiu i les suposades estafes vinculades a inversions al club. Premis i sorpresa del guardó Andreu Rauet rep el premi ex aequo i admet que no s’ho esperava. Considera que el documental guanyador principal té una història personal molt potent i que mereixia el premi. Destaca que, malgrat això, poder compartir el reconeixement és “al·lucinant” per ell. Un treball fora dels mitjans tradicionals L’entrevista subratlla que, per primer cop, es premien treballs que no provenen de mitjans tradicionals. «La PortaGate» es distribueix a través de YouTube, fet que trenca amb els canals clàssics de difusió periodística. Decisió de publicar a YouTube Rauet explica que va oferir el documental gratuïtament a qualsevol mitjà disposat a emetre’l. Davant la manca de resposta, opta per publicar-lo a YouTube perquè: És obert i accessible a tothom. No cal registrar-se ni pagar. Permet comentar i generar debat. L’objectiu principal era estimular el debat públic i el sentit crític sobre el cas. “El meu únic objectiu aquí era ajudar els afectats i els advocats” Impacte i repercussió del documental El dia de l’estrena, programada a les 22 h, hi havia 1.000 persones esperant per veure’l en directe. En una setmana arriba a 100.000 visualitzacions a YouTube. El tema té repercussió internacional: Es comenta a mitjans d’Algesires, Polònia, Llatinoamèrica i a tot l’Estat espanyol. Actualment: A YouTube supera les 130.000 visualitzacions. El conjunt d’impactes (xarxes, premsa, entrevistes…) s’estima en prop de dos milions de visualitzacions. Origen del projecte: del TFG al documental d’investigació El projecte neix com un Treball de Fi de Grau (TFG) a la URV el 2022. Aquell primer documental ja va ser finalista als Premi Mañé i Flaquer. El TFG inicial: Feia una radiografia dels protagonistes i dels possibles culpables de la desaparició del Reus. Era més testimonial i narratiu que no pas profundament documental. Amb els contactes d’aquell primer treball (inversors afectats, advocats), el projecte evoluciona cap a una investigació molt més ambiciosa, fins a «La PortaGate». Col·laboració amb advocats i conseqüències legals Rauet treballa colze a colze amb advocats: Part de la documentació recollida s’utilitza en el procediment judicial. No pot donar gaires detalls per prudència i secret de la causa. Gràcies a aquesta investigació i al treball conjunt: Ja s’han presentat 5 querelles relacionades amb el cas. Alguns diners s’han recuperat, però encara en falten molts. Rauet destaca la satisfacció personal de poder ajudar: Persones que van perdre diners en condicions que considera “miserables”. Aconseguint que part dels responsables comencin a retornar diners, cosa que indica que “alguna cosa no van fer bé”. Resum del cas «La PortaGate» i la desaparició del Reus Cronologia bàsica del cas Estiu 2018: el Reus ja presenta grans problemes econòmics. Mitja temporada després: el club és expulsat de la categoria perquè no pot pagar jugadors ni proveïdors. El club entra en concurs de creditors i es liquida el 2021. Elements que desperten sospites Es parla d’un deute de 9 milions d’euros, però: El Reus fitxava jugadors a cost zero. No queda clar on han anat a parar aquests diners. Ja hi havia antecedents de impagaments (per exemple el 2016). Apareixen nous protagonistes que semblen “caps de turc”. Entre 2016 i 2019: Entren inversors convençuts per un projecte amb una rendibilitat promesa del 6%. Molts d’ells perden pràcticament tots els diners invertits. Possible frau i processos judicials La investigació apunta a un possible engany sistemàtic als inversors. La figura jurídica que s’estudia és “estafa agreujada”. Ara és un jutge qui ha de determinar si hi ha responsabilitats penals. Relació amb els mitjans i independència Rauet reitera que va oferir el documental gratuïtament als mitjans des del primer dia. Assegura que molts mitjans no el van voler: Apunta que alguns grans mitjans de Barcelona depenen de patrocinis de grans clubs (com el Barça). Això faria difícil que difonguessin continguts crítics amb l’entorn futbolístic que els finança. Finalment, la difusió independent a YouTube permet: Mantenir control editorial. Garantir accés obert i sense condicionants. Trajectòria professional i futur del projecte Canvi de periodisme esportiu a comunicació corporativa Rauet havia treballat a la secció d’esports del Diari de Tarragona. Fa uns quatre anys que es dedica a la comunicació corporativa en una agència: Porta comunicació d’empreses de gran consum, universitats i sector turístic. Destaca el canvi de rol: Ara és ell qui envia notes de premsa i fa convocatòries, en lloc de rebre-les. Subratlla que al sector de la comunicació és difícil viure d’una sola tasca i que cal compaginar feines. Investigació com a passió personal Defineix la investigació sobre el Reus com la seva passió i hobby. Continua treballant-hi en el temps lliure, ja que la investigació segueix oberta. Possible tercera part de «La PortaGate» Planteja la possibilitat d’una tercera part del documental: Només si hi ha sentència en alguna de les cinc querelles. Adverteix que els casos judicials solen ser llargs: Encara no hi ha ni judici en cap de les querelles. Sigui en format de documental o d’una altra mena, es compromet a explicar el desenllaç amb el mateix rigor que fins ara. Idees clau Periodisme independent: ús de YouTube per evitar filtres i dependències dels grans mitjans. Impacte social i legal: el treball periodístic no només informa, sinó que impulsa querelles i ajuda a la recuperació de diners. Innovació en la distribució: reconeixement a un projecte que no sorgeix d’un mitjà tradicional, però aconsegueix gran abast. Compromís personal: Rauet combina la seva feina a la comunicació corporativa amb una investigació de llarg recorregut per destapar possibles responsabilitats al cas Reus.
Resum del contingut Context i protagonistes Entrevista amb Núria Castejón, responsable de l'àrea de documentals i factuals de 3CAT. Es parla del documental "Els herois de Vandellòs", emès a Sense ficció i produït per Minoria Absoluta. L'obra ha estat un dels guanyadors del Premi Mañé i Flaquer en la categoria Camp de Tarragona, compartint guardó ex aequo amb un altre treball. Origen del projecte El projecte arriba a 3CAT a través d'una crida de propostes al sector audiovisual. Des de 3CAT es tria perquè es considera un documental molt interessant, tant pel tema com per l'enfocament narratiu. Un punt de vista personal i únic El director, Àlvaro Sanz, és fill de la colònia de treballadors de Vandellòs I. Això li permet: Explicar els fets en primera persona i des d'una vivència pròpia. Tenir accés privilegiat a testimonis directes de l'accident. "Ell era fill de la colònia dels treballadors de Vandellós I" El documental combina descripció de l’època i relat viscut, fet que el fa especialment potent a nivell emocional i narratiu. Recuperació d’una memòria silenciada Es tracten els fets de l’accident de Vandellòs I l’any 1989, que va comportar el tancament de la central nuclear. Durant dècades gairebé no se n’havia parlat: Les persones que ho van viure ho van percebre com un fet traumàtic. S’hi havia creat un cert misteri i desconeixement sobre la dimensió real del que va passar. Amb el temps, l'Àlvaro es pregunta: "Com és que no n'hem parlat mai d'això?" Decideix fer el documental per trencar el silenci i recuperar la memòria històrica dels fets. Testimonis i impacte personal El vincle personal del director amb la comunitat és clau per aconseguir els testimonis: És "un dels d’allà", cosa que genera confiança. Els testimonis, amb la distància dels anys, consideren que ja és el moment de parlar-ne. Moment especialment significatiu: El pare de l’Àlvaro explica per primera vegada al seu fill què va viure durant l’accident. Aquesta confessió no s’havia produït mai abans. Format del projecte i distribució El contingut s’ha treballat en doble format: Minisèrie de 2-3 capítols a la plataforma OTT de 3CAT. Peça llarga unificada per a l’emissió a la franja de Sense ficció. És el mateix material, però amb estructures de presentació diferents segons el canal de distribució. El Premi Mañé i Flaquer i el valor de la diversitat de formats Segons Castejón, presentar el projecte al premi va ser iniciativa de l’Àlvaro Sanz, motivat perquè: És del territori. Li feia especial il·lusió optar a un premi “de casa seva”. El documental de 3CAT/Minoria Absoluta comparteix premi ex aequo amb un treball d’investigació local distribuït a YouTube i fet amb pocs recursos. Castejón subratlla la importància que: Convisquin projectes de gran format de televisió pública amb Produccions independents i modestes però amb molt talent i valor periodístic. "Hi ha d'haver espai per a tothom... amb molts menys recursos però amb moltes ganes i molt talent puguin fer documentals com aquest, que tinguin aquest valor, ostres, un aplaudiment." Tancament de l’entrevista S’agraeix i es felicita Núria Castejón pel premi i la seva part en el projecte. Ella destaca que trucarà a Àlvaro Sanz perquè encara no sap que han guanyat i li farà una gran il·lusió. Punts clau destacats Tema central: recuperació de la memòria de l’accident de Vandellòs I (1989). Enfocament: relat en primera persona des d’algú que va créixer a la colònia de la central. Valor afegit: trencament d’un silenci de dècades sobre un fet traumàtic. Producció: documental de 3CAT amb Minoria Absoluta, format minisèrie i versió llarga. Reconeixement: Premi Mañé i Flaquer Camp de Tarragona, compartit ex aequo amb un documental d’autor a YouTube. Missatge de fons: defensa d’un ecosistema audiovisual plural, on convisquin grans produccions públiques i projectes independents amb pocs recursos però gran valor.
Resum del contingut Context del documental Es presenta Gerard Bosch, periodista i membre de l’Expluga Audiovisual, com a guanyador del Premi de Comunicació Local Mañé i Flaquer pel documental “El poble de l’aigua”. El treball explica la situació de sequera a l’Espluga de Francolí, tot i ser el municipi on neix el riu Francolí i haver tingut històricament una forta vinculació amb l’aigua (balneari, turisme d’aigua, cova). "El poble de l'aigua... històricament també ha patit moltes vegades la falta d'aigua, com també les riuades." Objectiu i sentit del projecte Volen deixar testimoni d’uns anys molt durs de restriccions, incertesa i manca d’aigua. Triar el format documental respon a la voluntat de la seva generació de narrar aquesta història audiovisualment, en comptes d’un llibre o altres formats. El projecte neix des de l’Expluga Audiovisual, entitat que aplega l’equip vinculat a l’emissora local. Rellevància de la ràdio local La ràdio de l’Espluga té més de 40 anys d’història i es basa en el voluntariat. Durant dècades, els programes els feien veïns del poble, alguns amb nivell professional, tot i treballar-hi com a voluntaris. Fa uns anys es crea una associació sense ànim de lucre per a donar marc legal i aglutinar l’equip històric. La ràdio ha estat una autèntica escola de comunicació per a diverses generacions: espai per créixer i aprendre, trampolí cap al món professional de la comunicació. "Nosaltres no seríem aquí si no haguéssim trobat aquesta escola o aquesta oportunitat que vam tenir al poble." Diversitat de veus i fonts El documental treballa amb una gran diversitat de fonts per explicar el problema de l’aigua: Visió històrica de la sequera. Responsables polítics des de la transició, que han gestionat el servei d’aigües. Institucions externes que han aportat solucions. Famílies, empreses i negocis locals que han patit directament les restriccions. Es posa en relleu que: tothom ha tingut l’aigua com a preocupació central, hi ha hagut encerts i errors, però també una implicació constant per trobar solucions. La crisi de la sequera a l’Espluga Restriccions d’aigua: Talls nocturns del subministrament durant aproximadament dos anys seguits. Subministrament mitjançant camions cisterna en períodes anteriors. El cicle de sequera greu s’arrossega des de 2019, només alleujat puntualment per un 2020 molt plujós. L’entrada al Consorci d’Aigües de Tarragona (aigua de l’Ebre) i les pluges van permetre normalitzar la situació; sense això, probablement les restriccions continuarien. Factors que agreugen el problema: Dependència dels aqüífers propis, en un municipi de prop de 4.000 habitants amb activitat econòmica. Xarxa d’abastament molt vella en alguns sectors, amb moltes fuites, fet que combinava: pocs recursos hídrics, pèrdues d’aigua, manca de pluja. Dimensió humana i reconeixements Bosch subratlla l’esforç i la paciència de la població de l’Espluga, que ha hagut de viure: restriccions severes, ús de cuves i cisternes, incertesa constant sobre el futur. També destaca el doble patiment de les persones que, a més de viure la sequera a casa, havien de gestionar la crisi i buscar solucions quan no n’hi havia de fàcils. Treball en equip i dimensió personal El documental el signen tres amics: Gerard Bosch, Pep Morató i Pau Grinyó. Tots tres comparteixen: escola pública, institut públic, participació en el projecte de l’emissora municipal. Bosch remarca: el privilegi de treballar en un projecte gran amb amics, el talent i compromís dels companys com a clau de l’èxit. "No hi pot haver res millor que haver-ho fet amb gent amb qui t'avens, amb qui també tenen un talent descomunal i un gran compromís." On es pot veure el documental? El documental “El poble de l’aigua” es pot recuperar a: Web de l’emissora municipal: fmr.cat Canal de YouTube de l’emissora. També es va emetre per TAC12. Idees clau Tema central: impacte de la sequera i la gestió de l’aigua a l’Espluga de Francolí. Eix narratiu: combinació de memòria històrica, experiències personals i gestió institucional. Paper de la ràdio local: com a escola de comunicació i motor de projectes com l’Expluga Audiovisual. Missatge de fons: importància de documentar i preservar la memòria col·lectiva d’una crisi que ha marcat el poble.
Amb Paula Redondo i Àngels Garcia. En el darrer programa del Club Excursionisme Torredembarra hem parlat de les sortides del mes de desembre i de les inscripcions per la Caminada Pont del Diable-Torredembarra. A més, tenim la nostra secció habitual de recomanacions.
