L'entrevista
Conversa amb personatges d’interès informatiu emeses al magazín matinal Baix Gaià al Dia o en altres espais d'Ona la Torre
Subscriu-te
#716 - Gerard Boch, premi Mañé i Flaquer de Comunicació Local
Es presenta Gerard Bosch, periodista vinculat a TAC12 i altres projectes, com a guanyador del Premi de Comunicació Local Mañé i Flaquer pel documental "El poble de l’aigua", dedicat a la situació de l’aigua a l’Espluga de Francolí.
S’explica per què l’Espluga és coneguda com "el poble de l’aigua": naixement del Francolí, antigues activitats de balneari i turisme d’aigua, i la cova. Tot i aquesta imatge d’abundància, històricament el poble ha patit tant falta d’aigua com riuades. Es vol deixar testimoni audiovisual dels anys recents de sequera i restriccions.
Bosch agraeix, d’una banda, la paciència de la gent de l’Espluga, que ha viscut mesos de restriccions i subministrament en cuves, i de l’altra, la feina d’Expluga Audiovisual, entitat que impulsa el documental i neix entorn de l’emissora municipal, amb vocació de servei i sense ànim de lucre.
Es detalla que la ràdio de l’Espluga té més de 40 anys i que sempre ha estat basada en el voluntariat. Moltes persones del poble han fet programes, alguns amb nivell professional, compaginant-ho amb feines en altres mitjans. Per qüestions legals es crea una associació que aglutina l’equip històric. La ràdio ha estat una escola on diverses generacions han après l’ofici i han pogut dedicar-se després professionalment a la comunicació.
El documental busca una mirada històrica i polièdrica sobre la sequera. Inclou testimonis dels responsables polítics de la gestió de l’aigua des de la transició, institucions externes que han aportat solucions i, sobretot, famílies, empreses i negocis que han patit directament les restriccions. Es remarca que tothom ha tingut l’aigua com a preocupació, amb encerts i errors, i que molts han hagut d’afrontar el problema sense solucions màgiques.
Bosch descriu que els talls nocturns d’aigua a les cases van durar aproximadament dos anys seguits. El subministrament amb camions cisterna i altres mesures ve d’abans. Des de 2019 l’Espluga arrossega un cicle de sequera; el 2020 va ser un any excepcionalment plujós, però després la manca de pluges es va accentuar. La connexió posterior al Consorci d’Aigües de Tarragona, sumada a les pluges, va permetre sortir de la fase més dura, però sense això les restriccions continuarien.
S’analitzen les causes de fons: l’Espluga depenia només dels aqüífers locals, tot i ser un municipi de 4.000 habitants amb activitat econòmica, la qual cosa genera alta demanda d’aigua. A més, la xarxa d’abastament era molt antiga en alguns sectors, amb moltes fuites, fet que combinava pocs recursos, grans pèrdues i manca de pluja, configurant una situació molt delicada.
Bosch detalla que el documental l’han fet tres amics —ell, Pep Morató i Pau Grinyó— que han compartit escola pública, institut i experiència a l’emissora municipal. Subratlla el privilegi de poder fer un projecte d’aquesta envergadura amb persones amb qui hi ha confiança, afinitat i un fort compromís, cosa que considera clau per a l’èxit i el reconeixement obtingut.
S’explica que "El poble de l’aigua" es pot veure a través del web de l’emissora municipal, fmr.cat, i al canal de YouTube de la mateixa emissora; també s’ha emès per TAC12. L’entrevista es tanca amb agraïments i felicitacions a l’equip format per Gerard Bosch, Pep Morató i Pau Grinyó.
Resum del contingut
Context del documental
- Es presenta Gerard Bosch, periodista i membre de l’Expluga Audiovisual, com a guanyador del Premi de Comunicació Local Mañé i Flaquer pel documental “El poble de l’aigua”.
- El treball explica la situació de sequera a l’Espluga de Francolí, tot i ser el municipi on neix el riu Francolí i haver tingut històricament una forta vinculació amb l’aigua (balneari, turisme d’aigua, cova).
"El poble de l'aigua... històricament també ha patit moltes vegades la falta d'aigua, com també les riuades."
Objectiu i sentit del projecte
- Volen deixar testimoni d’uns anys molt durs de restriccions, incertesa i manca d’aigua.
- Triar el format documental respon a la voluntat de la seva generació de narrar aquesta història audiovisualment, en comptes d’un llibre o altres formats.
- El projecte neix des de l’Expluga Audiovisual, entitat que aplega l’equip vinculat a l’emissora local.
Rellevància de la ràdio local
- La ràdio de l’Espluga té més de 40 anys d’història i es basa en el voluntariat.
- Durant dècades, els programes els feien veïns del poble, alguns amb nivell professional, tot i treballar-hi com a voluntaris.
- Fa uns anys es crea una associació sense ànim de lucre per a donar marc legal i aglutinar l’equip històric.
- La ràdio ha estat una autèntica escola de comunicació per a diverses generacions:
- espai per créixer i aprendre, - trampolí cap al món professional de la comunicació.
"Nosaltres no seríem aquí si no haguéssim trobat aquesta escola o aquesta oportunitat que vam tenir al poble."
Diversitat de veus i fonts
- El documental treballa amb una gran diversitat de fonts per explicar el problema de l’aigua:
- Visió històrica de la sequera. - Responsables polítics des de la transició, que han gestionat el servei d’aigües. - Institucions externes que han aportat solucions. - Famílies, empreses i negocis locals que han patit directament les restriccions.
- Es posa en relleu que:
- tothom ha tingut l’aigua com a preocupació central, - hi ha hagut encerts i errors, però també una implicació constant per trobar solucions.
La crisi de la sequera a l’Espluga
- Restriccions d’aigua:
- Talls nocturns del subministrament durant aproximadament dos anys seguits. - Subministrament mitjançant camions cisterna en períodes anteriors.
- El cicle de sequera greu s’arrossega des de 2019, només alleujat puntualment per un 2020 molt plujós.
- L’entrada al Consorci d’Aigües de Tarragona (aigua de l’Ebre) i les pluges van permetre normalitzar la situació; sense això, probablement les restriccions continuarien.
- Factors que agreugen el problema:
- Dependència dels aqüífers propis, en un municipi de prop de 4.000 habitants amb activitat econòmica. - Xarxa d’abastament molt vella en alguns sectors, amb moltes fuites, fet que combinava: - pocs recursos hídrics, - pèrdues d’aigua, - manca de pluja.
Dimensió humana i reconeixements
- Bosch subratlla l’esforç i la paciència de la població de l’Espluga, que ha hagut de viure:
- restriccions severes, - ús de cuves i cisternes, - incertesa constant sobre el futur.
- També destaca el doble patiment de les persones que, a més de viure la sequera a casa, havien de gestionar la crisi i buscar solucions quan no n’hi havia de fàcils.
Treball en equip i dimensió personal
- El documental el signen tres amics: Gerard Bosch, Pep Morató i Pau Grinyó.
- Tots tres comparteixen:
- escola pública, - institut públic, - participació en el projecte de l’emissora municipal.
- Bosch remarca:
- el privilegi de treballar en un projecte gran amb amics, - el talent i compromís dels companys com a clau de l’èxit.
"No hi pot haver res millor que haver-ho fet amb gent amb qui t'avens, amb qui també tenen un talent descomunal i un gran compromís."
On es pot veure el documental?
- El documental “El poble de l’aigua” es pot recuperar a:
- Web de l’emissora municipal: fmr.cat - Canal de YouTube de l’emissora.
- També es va emetre per TAC12.
Idees clau
- Tema central: impacte de la sequera i la gestió de l’aigua a l’Espluga de Francolí.
- Eix narratiu: combinació de memòria històrica, experiències personals i gestió institucional.
- Paper de la ràdio local: com a escola de comunicació i motor de projectes com l’Expluga Audiovisual.
- Missatge de fons: importància de documentar i preservar la memòria col·lectiva d’una crisi que ha marcat el poble.