Resum de l’entrevista Del bloc personal al reconeixement professional La Laia Díaz comença el 2014 amb un blog de viatges, inicialment anomenat "Història d’una càmera", motivada per: La seva afició a viatjar per lliure El consum de blogs de viatges quan encara n’hi havia pocs Les ganes de continuar fent periodisme malgrat haver deixat els mitjans per motius econòmics i familiars Amb el naixement de la seva filla Aina, el projecte evoluciona a "De ruta en família", orientant els continguts als viatges amb criatures. Naixement de De ruta per Santa Tecla A partir de la seva experiència prèvia com a fotògrafa de la Festa Major de Tarragona, crea la sèrie "De ruta per Santa Tecla", pensada directament per a xarxes, sobretot Instagram. El projecte es concep com un relat vivencial i en primera persona, mostrant: La festa des de dins La “cara B” del seguici i de les entitats Aspectes que no surten al programa oficial Un premi que trenca esquemes El treball De ruta per Santa Tecla rep el Premi Mañé i Flaquer de periodisme turístic. La Laia subratlla que: És, probablement, la primera vegada que es premia un treball fet exclusivament per a xarxes socials. El jurat reconeix així que el periodisme a Instagram i TikTok també és periodisme, malgrat ser plataformes no convencionals. "Som molts els periodistes que ara treballem en xarxes, perquè ens hem hagut d'espavilar i adaptar." Col·laboració amb Tarragona Ràdio El punt d’inflexió arriba quan el director de Tarragona Ràdio, Xavier Gispert, veu un primer vídeo publicat el 23 d’agost, just un mes abans de Santa Tecla. Li proposa coproduir tota la sèrie durant la Festa Major, amb una consigna clau: “Fes el que vulguis, el que ens agrada és el teu estil.” Es consolida així un format que barreja: Emotivitat Proximitat Tono intens i personal, que connecta molt amb el públic. L’estil vivencial i la proximitat a xarxes La Laia defineix (i li defineixen) el seu estil com: Vivencial: explica com viu i sent la festa en primera persona Proper i humà: parla també del cansament, la manca de son, els entrepans… com qualsevol altre assistent a la festa Aquesta proximitat fa que molta gent s’hi identifiqui i consumisca la Festa Major a través dels seus continguts d’Instagram. "La gent està escoltant i vivint la festa a través dels teus ulls i d’Instagram." L’impacte en audiència i reconeixement Durant De ruta per Santa Tecla: Els vídeos arriben a 50.000–70.000 reproduccions, fet que la sorprèn. Comença a seguir-la molta gent de Tarragona atreta pel contingut sobre Santa Tecla (una temàtica que “ven molt”). Experimenta reconeixement al carrer: la aturen, la saluden, li fan fotos mentre camina pel seguici. La seva filla Aina hi participa com a “becària”: Especialment en un vídeo de la Cercavila Petita, on posa la veu La Laia insinua que potser serà el seu “relleu” futur. Passió, cansament i adrenalina La producció de contingut durant tota la Festa Major implica: Dormir molt poc Anar esgotada però plena d’adrenalina Tot i el cansament, destaca que: Li apassiona el periodisme i comunicar S’ho passa molt bé i en gaudeix intensament Acabada la festa, sent una mena de “buidatge” o ressaca emocional, com un jet lag festiu. "M’ho vaig passar molt bé, molt cansada, sí, però m’ho he passat feta." Continuïtat del projecte Paral·lelament al premi i al projecte de Santa Tecla, la Laia: Manté De ruta en família com a projecte central Continua viatjant constantment (cap de setmana rere cap de setmana) Consolida la seva trajectòria professional com a periodista especialitzada en viatges i contingut per a xarxes. En conjunt, la conversa mostra com una afició personal als viatges i a explicar històries ha evolucionat, gràcies a l’adaptació a les xarxes socials, fins a obtenir un reconeixement institucional de primer nivell en l’àmbit del periodisme turístic.
Resum del contingut Context i protagonista Entrevista a Javi Jurió, guanyador del Premi de Fotoperiodisme dels Premi Mañé i Flaquer. Ja havia estat premiat anteriorment per una sèrie sobre un incendi a la Conca de Barberà. Ara és reconegut per una fotografia d’una gran fumarada/parada tècnica en una química, coincident amb una apagada el 28 d’abril. La fotografia premiada La imatge es publica a La Vanguardia. Jurió explica que la foto neix de la casualitat: Cada dia agafa l’AVE cap a Barcelona. A Perafort es troba l’escena de la fumarada, just el dia de la gran apagada. Aquell dia, casualment, duia la càmera a sobre, tot i que no és l’habitual. Quan veu l’escena, té clar que “la història d’avui va al voltant de la química i Port Aventura”. A causa de l’aturada general, finalment ni tan sols pot agafar el tren, però ja ha captat la fotografia clau. "Les fotografies en fotoperiodisme hi ha un factor molt important que és la casualitat." Canvis tècnics i noves plataformes Es comenta el contrast amb altres treballs premiats difosos a YouTube i Instagram. Segons Jurió: El que més ha canviat és la tecnologia de transmissió: Enviar la foto directament des de la càmera al mitjà és vital. A nivell de concepte periodístic, el fotoperiodisme no ha canviat tant. Autocrítica generacional: Explica que molts fotògrafs estan més pendents de penjar a Instagram que de servir primer el material al seu mitjà. Defensa que això és una “manera de treballar diferent”, però que cal adaptar-s’hi. "Ens vam adaptar quan 30 milions de persones van decidir ser fotògrafs amb els mòbils, hem sobreviscut i per molts anys que sobreviurem." Situació professional i precarietat Actualment treballa full time a La Vanguardia, després d’anys com a freelance i en empreses diverses. Agraeix explícitament al diari, perquè sense el mitjà el premi no hauria estat possible. Es vincula la seva participació als Premi Mañé i Flaquer amb una reivindicació del fotoperiodisme. Sobre la precarietat: Reconeix que el sector fotoperiodístic encara ho ha tingut més difícil que el periodisme escrit. Exposa que no ha de ser una professió per “guanyar molts diners”. Defensa que centrar-se en els calés distreu de la qualitat de la feina: "Els calés i la bona feina vindran junts, segur." Idees clau Casualitat i preparació són elements essencials del fotoperiodisme. La tecnologia canvia (transmissions immediates, xarxes socials), però el fons narratiu i periodístic es manté. El fotoperiodisme continua sent precari, especialment per a freelance, però Jurió reivindica: Vocació, esforç i focalització en la bona feina. La necessitat d’adaptar-se als canvis sense perdre la prioritat del mitjà respecte a les xarxes. Possible estructura per seccions (orientativa) [0–40s] Presentació de Javi Jurió i record de l’antic premi per l’incendi. [40–110s] Explicació de la foto de la fumarada, el context de l’apagada i la casualitat de portar la càmera. [109–180s] Debat sobre noves plataformes (YouTube, Instagram), canvis tècnics i adaptació del fotoperiodisme. [180–250s] Situació laboral, precarietat del sector, reflexió sobre els diners i la vocació professional.
La Torre Camina és un grup de persones que continua amb aquest projecte que va realitzar la Xarxa Sanitària Sta.Tecla, a través del CAP de Torredembarra per fomentar la salut. Un bona alimentació, exercici físic i un bon estat mental i emocional és igual a sentir-se bé.
Context general de l’entrevista L’entrevista se centra en l’operació d’extracció de sorra a la Platja de la Paella de Torredembarra i el seu trasllat a la platja del Fortí d’Altafulla. L’interlocutor és Oriol Milà, capità del port de Torredembarra, que explica el marc legal, l’impacte ambiental, econòmic i tècnic de l’operació i qüestiona el model actual de gestió del litoral. 1. Operació d’extracció de sorra: què s’està fent i per què 1.1. Desplegament de l’operació • S’ha iniciat una actuació prevista des de fa mesos, emmarcada en el títol concessional del port. • Consisteix a extreure sorra de la Platja de la Paella (Torredembarra) i transportar-la a la platja del Fortí d’Altafulla, tal com ha determinat la demarcació provincial de Costes de l’Estat. • Aquesta primera fase preveu extreure 7.000 m³ de sorra en uns 10–12 dies de treball. • Un cop la sorra arriba a Altafulla, l’Ajuntament d’Altafulla s’encarrega de l’estesa i la distribució segons les seves necessitats. “Estem complint dintre dels requisits del nostre títol concessional, en extreure unes sorres… i transportar-les al lloc on Costes ens ha demanat.” 1.2. Volums i magnitud de l’actuació • Milà remarca que 7.000 m³ són pocs en termes de regeneració de platges, però moltíssims per a una concessionària privada com el Port de Torredembarra. • Posa en context els volums històrics abocats a Altafulla: - Any 1993: 300.000 m³. - Finals dels anys 80: 160.000 m³. • Calcula que la platja d’Altafulla està al voltant dels 460.000 m³ de sorra artificialitzada. “7.000 metres cúbics és poc, però per una concessionària com nosaltres és moltíssim… per un port com el de Torredembarra és absolutament insostenible.” 2. Crítica al títol concessional i al model de gestió 2.1. Un títol concessional antic i desfasat • El port compleix el títol concessional, però alhora el qüestiona i vol replantejar-lo. • Considera que el títol: - No es basa en criteris científics, tècnics ni econòmics sòlids. - Es va redactar a finals dels anys 80 amb models numèrics molt primitius en dinàmica litoral. - Assumeix afectacions del port sobre Altafulla que, segons els estudis actuals, no es corresponen amb la realitat. “Partim d’unes premisses que es van fer fa molts anys i que estan equivocades.” 2.2. Posició de les administracions • A la reunió d’octubre amb totes les parts (Subdelegació del Govern, Costes, Ports de la Generalitat, etc.), el port va: - Confirmar que compliria el títol i executaria el projecte actual. - Exigir un replantejament substancial del títol concessional en l’apartat de dinàmica litoral. • Ports de la Generalitat i les polítiques de muntanya i litoral de la Generalitat comparteixen la visió que cal canviar el títol. • Subdelegació del Govern i Costes de Tarragona accepten obrir una taula per estudiar la modificació. “Ports de la Generalitat… entenen perfectament que hi ha d’haver-hi un canvi en aquest sentit.” 3. Impacte ambiental i dinàmica litoral 3.1. Crítica ambiental a l’operació • Milà considera que l’operació no té sentit ambiental: - Pot afectar negativament les comunitats biològiques. - Desestabilitza dues platges que actualment es consideren estabilitzades tant a Torredembarra com a Altafulla. • Defensa que la primera mesura de protecció d’una platja estabilitzada és no tocar-la. “La primera actuació que s’ha de fer és no tocar-la, aquesta platja.” 3.2. Estudis científics: l’informe de l’IH Cantàbria • El port ha encarregat un estudi a l’Institut de Hidràulic Ambiental de Cantàbria (IH Cantàbria), amb el professor Raül Medina. • Conclusions principals de l’estudi: - Amb port o sense port de Torredembarra, la platja d’Altafulla tindria la mateixa problemàtica actual. - Les causes principals de la regressió i problemes d’Altafulla són: • La presa del Riu Gaià, que tallà els sediments. • La construcció del dic exempt davant la Roca del Gaià. • Extraccions intensives de sorra per a usos industrials i de construcció. • La pròpia sorra artificial abocada en el passat, que s’ha mogut per la dinàmica marina. • L’estudi distingeix clarament que Altafulla i Torredembarra funcionen com a platges dinàmicament independents. “Podem demostrar que el port no té cap tipus d’afectació en aquest sentit.” 3.3. Artificialització i estabilització de les platges • Platja de Torredembarra (Paella): - Actualment estabilitzada, tot i la presència d’estructures artificials (espigó, port). - L’acumulació de sorra al dit de llevant del port afecta només la pròpia platja de Torredembarra, no Altafulla. • Platja d’Altafulla: - També estabilitzada, però sobre una base molt artificialitzada i perjudicada. - La platja original era un còdol o codolà, no una platja de sorra fina. - Les regressions actuals (p. ex. zona del Fortí) responen a canvis ambientals més amplis (possible influència del canvi climàtic i disminució de temporals de migjorn en les darreres dècades). “Són dos escenaris diferents que parteixen d’actuacions artificials, uns els hi ha anat bé i els altres no els hi ha anat bé.” 3.4. Necessitat de decisions menys polítiques i més científiques • Milà denuncia que les decisions sobre el litoral s’han pres per motius polítics i no per criteris científics o de gestió ambiental. • Reclama: - Conèixer millor el funcionament del litoral abans de decidir. - Abandonar els “parxes” i apostar per grans solucions estructurals. - Acceptar que el litoral es va urbanitzar sobre un escenari totalment artificial i que ara no hi ha diners per tornar-lo a la situació original. “A problemes grans s’han de buscar grans solucions, i això és el que al ser humà li costa, o no vol afrontar.” 4. Cost econòmic i viabilitat per al port 4.1. Un esforç econòmic “ruïnós” • El port no fa públic de moment el cost exacte de l’operació, però deixa clar que: - És una actuació molt costosa. - És inviable repetir-la cada any. - Compromet la viabilitat econòmica d’una concessió com la de Torredembarra. “És impossible la viabilitat d’un port amb aquest tipus d’actuacions.” 4.2. Dues fases d’extracció • El compromís amb l’administració estableix dues subactuacions: - Ara, abans d’acabar l’any: 7.000 m³. - A la primavera: 7.000 m³ addicionals. • Temor que Costes consideri aquestes operacions com a rutina periòdica, situant el port en una obligació insostenible. 4.3. Antecedents d’altres moviments de sorra • Fa 15–20 anys, el port havia fet recirculacions internes de sorra a la zona de Baixamar (Torredembarra). • Aquestes operacions eren ineficaces: la primera llevantada retornava la sorra al seu lloc d’origen, buscant l’estabilitat natural de la platja. “Era llançar també diners constantment.” 5. El biotop submergit: compensació ambiental del port 5.1. Descripció del biotop de Torredembarra • El port destaca la seva sensibilitat ambiental i recorda que ja ha fet una inversió molt important en mesures compensatòries. • Ha invertit aproximadament 1 milió d’euros en el biotop de Torredembarra: - Una superestructura submarina davant la costa. - Situada a –36 m de profunditat, amb una alçada de 22 m. - Dimensions aproximades: tan gran com un camp de futbol i 5 pisos d’alçada. - Construïda amb esculleres de carbonat càlcic. - Funció principal: regenerar espais biodegradats del fons marí i fomentar nova vida. “Que algú m’expliqui quin port de la costa catalana… ha invertit tants diners en compensar l’afectació artificial al llarg de la costa.” 5.2. Reivindicació del paper del port • Milà defensa que el port: - Ja ha fet actuacions de compensació ambiental substancials. - No pot ser ara responsabilitzat de problemes que no ha generat (cas Altafulla). - No ha de ser l’únic actor assumint costos d’una gestió global del litoral que afecta molts més agents (preses, dic exempt, antigues extraccions, etc.). 6. Riscos d’una mala gestió de la sorra 6.1. Sorra com a “residu” potencial • Milà alerta que abocar sorra artificialment en platges que no en tenien de forma natural pot tenir efectes adversos: - La sorra pot acabar viatjant a zones de fons marí sensibles, com praderies de Posidònia. - Aquests ecosistemes no estan adaptats a rebre aportacions massives de sediments. • Denuncia també l’ús de sauló (terra de cantera) en algunes regeneracions, amb impactes encara més discutibles. “És possible que viatgin llocs on tampoc li pertoqui viatjar… on hi pugui haver-hi Posidònia.” 6.2. Necessitat de conèixer el sistema abans d’actuar • Reitera que: - Cal estudiar molt millor la dinàmica litoral. - No es pot seguir amb intervencions reactives i polítiques. - Cal un equilibri entre el fet que el litoral ja és artificial i la necessitat de minimitzar nous impactes. “Hem de ser molt curosos amb aquest tema i conèixer molt més bé el litoral abans de prendre decisions.” 7. Zona concreta d’extracció i efectes locals 7.1. Àmbit físic de l’operació actual • La zona d’extracció s’estén: - Des del dit de llevant del port de Torredembarra. - Fins aproximadament a l’altura del carrer Passeig Mediterrani a la Platja de la Paella. • Es treballa especialment a la llengua de sorra de la línia de mar, entre els dos camps de dunes. • En aquest tram hi ha uns 14.000 m³ de sorra; l’operació n’extreu 7.000 m³, intentant fer-ho de la manera menys lesiva possible per a l’estructura de la platja. 7.2. Danys previs a la platja de la Paella • Milà afirma que extraccions anteriors (efectuades pel Ministeri, no pel port) han: - Creat clots importants. - Afectat l’estructura ambiental de la platja. - Perjudicat l’àrea de serveis esportius d’estiu. “L’ideal de la naturalesa sempre és no tocar gaire, deixar que les estructures s’estabilitzin.” 8. Diagnòstic final i missatge de fons • El port de Torredembarra: - Accepta complir el títol concessional a curt termini. - Però demana revisar-lo a fons, amb base en estudis científics actuals. • Milà defensa que: - El Port de Torredembarra no és el responsable principal de la regressió d’Altafulla. - Les solucions no poden passar per carregar el cost sobre una concessió privada. - El litoral s’ha construït sobre una realitat artificial que ara és difícil i cara de revertir, però cal assumir-ho amb rigor. “No volem acceptar-ho i ens trobem en aquestes problemàtiques.” • Missatge central: cal una nova política de gestió del litoral, menys basada en decisions improvisades i més en coneixement científic, sostenibilitat ambiental i equitat econòmica entre tots els agents implicats.
L'emissora municipal Ona la Torre ens presenta l'exposició Quan fèiem els pastorets, una mostra que recull la història de les representacions nadalenques a Torredembarra des del 1941 fins a la seva desaparició l'any 1999. Jordi Guàs detalla com el llegat de Rafael Núñez ha estat clau per recuperar vestits originals, fotografies de més de 300 participants i documents inèdits. A més de la vessant històrica a la Sala Lluís Icard, aquest any marca el retorn de les representacions teatrals gràcies a l'empenta dels joves del municipi, que posaran en escena L'estel de Nazaret al Casal Municipal. L'episodi subratlla la importància de conservar la cultura popular i la identitat local a través d'entitats com l'Associació Cultural Torrenca la Sínia.
L'episodi d'avui de Baix Gaià al Dia marca l'inici del desembre amb un recorregut per la realitat local. Destaca l'inici de la recuperació de la sorra a la Platja de la Paella per portar-la a Altafulla i l'obertura de la vacunació general contra la grip. En l'àmbit esportiu, s'analitza l'empat del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi i els èxits del vòlei i el bàsquet local. La cultura pren protagonisme amb l'entrevista a Gabriel Comas, qui presenta el seu nou llibre Sabíeu que?, un recull de guions radiofònics d'Ona la Torre sobre història i frases fetes de Torredembarra. Finalment, es detallen les nombroses activitats per al pont de la Puríssima, incloent la primera fira de Nadal a Roda de Berà, l'encesa de llums i les iniciatives solidàries amb la Marató de 3CAT.
L'episodi d'avui analitza l'inici de l'extracció de sorra a la platja de la Paella per regenerar el litoral d'Altafulla i el començament de les obres al carrer Filadors. En l'àmbit social, destaca la instal·lació de plaques solars a l'escola La Portalada i la creació de l'Oficina d'Igualtat a Roda de Barà. De cara a les festes, s'anuncia la primera Fira de Nadal de l'Associació de Veïns Costa Daurada i diverses iniciatives culturals com el llibre de curiositats de Gabriel Comas i representacions teatrals de memòria històrica (Parlen les àvies). En l'apartat esportiu, es repassen les victòries de la UDT i el Roda de Barà en futbol regional, així com l'èxit de la segona marxa Altafulla-Costa-Tarraco amb 500 participants. Finalment, es recull el malestar dels usuaris del ferrocarril pels nous horaris dels regionals sud i les reivindicacions de l'ANC amb Lluís Llach.
Amb Sol Baker. Espai musical, conduït per la cantant Sol Baker, dedicat al jazz, el blues, el soul, el rock, el R&B i altres estils musicals. El programa pretén ser un altaveu per als músics i, alhora, un espai de tertúlia. Podeu escoltar el programa... divendres de 22 a 23h i dilluns de 01 a 02h.
En aquesta edició de La Casa de la Vila, el regidor Joel Ramírez destaca la celebració de la 38a edició del Premi Mañé i Flaquer de Periodisme, que ha batut rècords amb 164 treballs presentats i una dotació de 20.000 euros. Durant l'entrevista a Ona la Torre, es repassa l'èxit del programa Espai en Família, que fomenta el vincle entre infants i pares a llocs com la Biblioteca de Baix a Mar. A nivell de participació ciutadana, s'anuncia la trobada amb associacions veïnals per abordar temes de seguretat i neteja, així com la voluntat de recuperar els pressupostos participatius de cara al 2026. Finalment, esmenta les millores tecnològiques de l'emissora municipal, que inclouen un nou vehicle logotipat i una versió actualitzada de la seva pàgina web per facilitar l'accés als continguts i podcasts de proximitat.
En aquesta edició de l'Espai Polític, el portaveu de Junts per Torredembarra, Xavi Suárez, analitza l'estat del municipi i els reptes del nou curs polític. L'entrevista se centra en les noves ordenances fiscals dissenyades per combatre l'emergència habitacional mitjançant recàrrecs a pisos buits i incentius al lloguer social. De cara al pressupost municipal de 2026, s'anticipa un escenari de contenció econòmica per fer front al cost dels serveis bàsics sense apujar impostos. En l'àmbit social, es posa en valor el teixit local amb el lliurament del Premi Compromís a Isabel Siuró. Finalment, l'entrevista aborda l'actualitat nacional amb el nou lideratge de Mònica Sales al Parlament de Catalunya i una reflexió sobre el panorama electoral català, on Suárez demana més autocrítica a les formacions tradicionals i una aposta ferma per la governabilitat i la gestió eficaç davant l'augment de forces populistes.
Programa dirigit pel VDJParri, un dels dj's més populars del Camp de Tarragona. Consisteix en una sessió amb la millor música del moment: dance, house, electro-llatí, clàssics del noranta...un programa garanteix una sessió de ball i diversió. La millor música per anar de festa i ballar els dissabtes per la nit, de la mà de VDJParri.
