L'entrevista
L'entrevista
Programa

L'entrevista

Conversa amb personatges d’interès informatiu emeses al magazín matinal Baix Gaià al Dia o en altres espais d'Ona la Torre

·839 episodis
RSS

episodis

121-132 de 800
  • #718 - Investigació sobre el cas Reus i l’impacte de «La PortaGate» - episode art
    7'

    #718 - Investigació sobre el cas Reus i l’impacte de «La PortaGate»

    Resum general Entrevista a Andreu Rauet, guanyador ex aequo del Premi de Comunicació Camp de Tarragona pel documental «La PortaGate, la història del Reus 2», una recerca periodística sobre la desaparició del Reus Deportiu i les suposades estafes vinculades a inversions al club. Premis i sorpresa del guardó Andreu Rauet rep el premi ex aequo i admet que no s’ho esperava. Considera que el documental guanyador principal té una història personal molt potent i que mereixia el premi. Destaca que, malgrat això, poder compartir el reconeixement és “al·lucinant” per ell. Un treball fora dels mitjans tradicionals L’entrevista subratlla que, per primer cop, es premien treballs que no provenen de mitjans tradicionals. «La PortaGate» es distribueix a través de YouTube, fet que trenca amb els canals clàssics de difusió periodística. Decisió de publicar a YouTube Rauet explica que va oferir el documental gratuïtament a qualsevol mitjà disposat a emetre’l. Davant la manca de resposta, opta per publicar-lo a YouTube perquè: És obert i accessible a tothom. No cal registrar-se ni pagar. Permet comentar i generar debat. L’objectiu principal era estimular el debat públic i el sentit crític sobre el cas. “El meu únic objectiu aquí era ajudar els afectats i els advocats” Impacte i repercussió del documental El dia de l’estrena, programada a les 22 h, hi havia 1.000 persones esperant per veure’l en directe. En una setmana arriba a 100.000 visualitzacions a YouTube. El tema té repercussió internacional: Es comenta a mitjans d’Algesires, Polònia, Llatinoamèrica i a tot l’Estat espanyol. Actualment: A YouTube supera les 130.000 visualitzacions. El conjunt d’impactes (xarxes, premsa, entrevistes…) s’estima en prop de dos milions de visualitzacions. Origen del projecte: del TFG al documental d’investigació El projecte neix com un Treball de Fi de Grau (TFG) a la URV el 2022. Aquell primer documental ja va ser finalista als Premi Mañé i Flaquer. El TFG inicial: Feia una radiografia dels protagonistes i dels possibles culpables de la desaparició del Reus. Era més testimonial i narratiu que no pas profundament documental. Amb els contactes d’aquell primer treball (inversors afectats, advocats), el projecte evoluciona cap a una investigació molt més ambiciosa, fins a «La PortaGate». Col·laboració amb advocats i conseqüències legals Rauet treballa colze a colze amb advocats: Part de la documentació recollida s’utilitza en el procediment judicial. No pot donar gaires detalls per prudència i secret de la causa. Gràcies a aquesta investigació i al treball conjunt: Ja s’han presentat 5 querelles relacionades amb el cas. Alguns diners s’han recuperat, però encara en falten molts. Rauet destaca la satisfacció personal de poder ajudar: Persones que van perdre diners en condicions que considera “miserables”. Aconseguint que part dels responsables comencin a retornar diners, cosa que indica que “alguna cosa no van fer bé”. Resum del cas «La PortaGate» i la desaparició del Reus Cronologia bàsica del cas Estiu 2018: el Reus ja presenta grans problemes econòmics. Mitja temporada després: el club és expulsat de la categoria perquè no pot pagar jugadors ni proveïdors. El club entra en concurs de creditors i es liquida el 2021. Elements que desperten sospites Es parla d’un deute de 9 milions d’euros, però: El Reus fitxava jugadors a cost zero. No queda clar on han anat a parar aquests diners. Ja hi havia antecedents de impagaments (per exemple el 2016). Apareixen nous protagonistes que semblen “caps de turc”. Entre 2016 i 2019: Entren inversors convençuts per un projecte amb una rendibilitat promesa del 6%. Molts d’ells perden pràcticament tots els diners invertits. Possible frau i processos judicials La investigació apunta a un possible engany sistemàtic als inversors. La figura jurídica que s’estudia és “estafa agreujada”. Ara és un jutge qui ha de determinar si hi ha responsabilitats penals. Relació amb els mitjans i independència Rauet reitera que va oferir el documental gratuïtament als mitjans des del primer dia. Assegura que molts mitjans no el van voler: Apunta que alguns grans mitjans de Barcelona depenen de patrocinis de grans clubs (com el Barça). Això faria difícil que difonguessin continguts crítics amb l’entorn futbolístic que els finança. Finalment, la difusió independent a YouTube permet: Mantenir control editorial. Garantir accés obert i sense condicionants. Trajectòria professional i futur del projecte Canvi de periodisme esportiu a comunicació corporativa Rauet havia treballat a la secció d’esports del Diari de Tarragona. Fa uns quatre anys que es dedica a la comunicació corporativa en una agència: Porta comunicació d’empreses de gran consum, universitats i sector turístic. Destaca el canvi de rol: Ara és ell qui envia notes de premsa i fa convocatòries, en lloc de rebre-les. Subratlla que al sector de la comunicació és difícil viure d’una sola tasca i que cal compaginar feines. Investigació com a passió personal Defineix la investigació sobre el Reus com la seva passió i hobby. Continua treballant-hi en el temps lliure, ja que la investigació segueix oberta. Possible tercera part de «La PortaGate» Planteja la possibilitat d’una tercera part del documental: Només si hi ha sentència en alguna de les cinc querelles. Adverteix que els casos judicials solen ser llargs: Encara no hi ha ni judici en cap de les querelles. Sigui en format de documental o d’una altra mena, es compromet a explicar el desenllaç amb el mateix rigor que fins ara. Idees clau Periodisme independent: ús de YouTube per evitar filtres i dependències dels grans mitjans. Impacte social i legal: el treball periodístic no només informa, sinó que impulsa querelles i ajuda a la recuperació de diners. Innovació en la distribució: reconeixement a un projecte que no sorgeix d’un mitjà tradicional, però aconsegueix gran abast. Compromís personal: Rauet combina la seva feina a la comunicació corporativa amb una investigació de llarg recorregut per destapar possibles responsabilitats al cas Reus.

  • #717 - Memòria de Vandellòs I i reconeixement al documental - episode art
    5'

    #717 - Memòria de Vandellòs I i reconeixement al documental

    Resum del contingut Context i protagonistes Entrevista amb Núria Castejón, responsable de l'àrea de documentals i factuals de 3CAT. Es parla del documental "Els herois de Vandellòs", emès a Sense ficció i produït per Minoria Absoluta. L'obra ha estat un dels guanyadors del Premi Mañé i Flaquer en la categoria Camp de Tarragona, compartint guardó ex aequo amb un altre treball. Origen del projecte El projecte arriba a 3CAT a través d'una crida de propostes al sector audiovisual. Des de 3CAT es tria perquè es considera un documental molt interessant, tant pel tema com per l'enfocament narratiu. Un punt de vista personal i únic El director, Àlvaro Sanz, és fill de la colònia de treballadors de Vandellòs I. Això li permet: Explicar els fets en primera persona i des d'una vivència pròpia. Tenir accés privilegiat a testimonis directes de l'accident. "Ell era fill de la colònia dels treballadors de Vandellós I" El documental combina descripció de l’època i relat viscut, fet que el fa especialment potent a nivell emocional i narratiu. Recuperació d’una memòria silenciada Es tracten els fets de l’accident de Vandellòs I l’any 1989, que va comportar el tancament de la central nuclear. Durant dècades gairebé no se n’havia parlat: Les persones que ho van viure ho van percebre com un fet traumàtic. S’hi havia creat un cert misteri i desconeixement sobre la dimensió real del que va passar. Amb el temps, l'Àlvaro es pregunta: "Com és que no n'hem parlat mai d'això?" Decideix fer el documental per trencar el silenci i recuperar la memòria històrica dels fets. Testimonis i impacte personal El vincle personal del director amb la comunitat és clau per aconseguir els testimonis: És "un dels d’allà", cosa que genera confiança. Els testimonis, amb la distància dels anys, consideren que ja és el moment de parlar-ne. Moment especialment significatiu: El pare de l’Àlvaro explica per primera vegada al seu fill què va viure durant l’accident. Aquesta confessió no s’havia produït mai abans. Format del projecte i distribució El contingut s’ha treballat en doble format: Minisèrie de 2-3 capítols a la plataforma OTT de 3CAT. Peça llarga unificada per a l’emissió a la franja de Sense ficció. És el mateix material, però amb estructures de presentació diferents segons el canal de distribució. El Premi Mañé i Flaquer i el valor de la diversitat de formats Segons Castejón, presentar el projecte al premi va ser iniciativa de l’Àlvaro Sanz, motivat perquè: És del territori. Li feia especial il·lusió optar a un premi “de casa seva”. El documental de 3CAT/Minoria Absoluta comparteix premi ex aequo amb un treball d’investigació local distribuït a YouTube i fet amb pocs recursos. Castejón subratlla la importància que: Convisquin projectes de gran format de televisió pública amb Produccions independents i modestes però amb molt talent i valor periodístic. "Hi ha d'haver espai per a tothom... amb molts menys recursos però amb moltes ganes i molt talent puguin fer documentals com aquest, que tinguin aquest valor, ostres, un aplaudiment." Tancament de l’entrevista S’agraeix i es felicita Núria Castejón pel premi i la seva part en el projecte. Ella destaca que trucarà a Àlvaro Sanz perquè encara no sap que han guanyat i li farà una gran il·lusió. Punts clau destacats Tema central: recuperació de la memòria de l’accident de Vandellòs I (1989). Enfocament: relat en primera persona des d’algú que va créixer a la colònia de la central. Valor afegit: trencament d’un silenci de dècades sobre un fet traumàtic. Producció: documental de 3CAT amb Minoria Absoluta, format minisèrie i versió llarga. Reconeixement: Premi Mañé i Flaquer Camp de Tarragona, compartit ex aequo amb un documental d’autor a YouTube. Missatge de fons: defensa d’un ecosistema audiovisual plural, on convisquin grans produccions públiques i projectes independents amb pocs recursos però gran valor.

  • #716 - Gerard Boch, premi Mañé i Flaquer de Comunicació Local - episode art
    8'

    #716 - Gerard Boch, premi Mañé i Flaquer de Comunicació Local

    Resum del contingut Context del documental Es presenta Gerard Bosch, periodista i membre de l’Expluga Audiovisual, com a guanyador del Premi de Comunicació Local Mañé i Flaquer pel documental “El poble de l’aigua”. El treball explica la situació de sequera a l’Espluga de Francolí, tot i ser el municipi on neix el riu Francolí i haver tingut històricament una forta vinculació amb l’aigua (balneari, turisme d’aigua, cova). "El poble de l'aigua... històricament també ha patit moltes vegades la falta d'aigua, com també les riuades." Objectiu i sentit del projecte Volen deixar testimoni d’uns anys molt durs de restriccions, incertesa i manca d’aigua. Triar el format documental respon a la voluntat de la seva generació de narrar aquesta història audiovisualment, en comptes d’un llibre o altres formats. El projecte neix des de l’Expluga Audiovisual, entitat que aplega l’equip vinculat a l’emissora local. Rellevància de la ràdio local La ràdio de l’Espluga té més de 40 anys d’història i es basa en el voluntariat. Durant dècades, els programes els feien veïns del poble, alguns amb nivell professional, tot i treballar-hi com a voluntaris. Fa uns anys es crea una associació sense ànim de lucre per a donar marc legal i aglutinar l’equip històric. La ràdio ha estat una autèntica escola de comunicació per a diverses generacions: espai per créixer i aprendre, trampolí cap al món professional de la comunicació. "Nosaltres no seríem aquí si no haguéssim trobat aquesta escola o aquesta oportunitat que vam tenir al poble." Diversitat de veus i fonts El documental treballa amb una gran diversitat de fonts per explicar el problema de l’aigua: Visió històrica de la sequera. Responsables polítics des de la transició, que han gestionat el servei d’aigües. Institucions externes que han aportat solucions. Famílies, empreses i negocis locals que han patit directament les restriccions. Es posa en relleu que: tothom ha tingut l’aigua com a preocupació central, hi ha hagut encerts i errors, però també una implicació constant per trobar solucions. La crisi de la sequera a l’Espluga Restriccions d’aigua: Talls nocturns del subministrament durant aproximadament dos anys seguits. Subministrament mitjançant camions cisterna en períodes anteriors. El cicle de sequera greu s’arrossega des de 2019, només alleujat puntualment per un 2020 molt plujós. L’entrada al Consorci d’Aigües de Tarragona (aigua de l’Ebre) i les pluges van permetre normalitzar la situació; sense això, probablement les restriccions continuarien. Factors que agreugen el problema: Dependència dels aqüífers propis, en un municipi de prop de 4.000 habitants amb activitat econòmica. Xarxa d’abastament molt vella en alguns sectors, amb moltes fuites, fet que combinava: pocs recursos hídrics, pèrdues d’aigua, manca de pluja. Dimensió humana i reconeixements Bosch subratlla l’esforç i la paciència de la població de l’Espluga, que ha hagut de viure: restriccions severes, ús de cuves i cisternes, incertesa constant sobre el futur. També destaca el doble patiment de les persones que, a més de viure la sequera a casa, havien de gestionar la crisi i buscar solucions quan no n’hi havia de fàcils. Treball en equip i dimensió personal El documental el signen tres amics: Gerard Bosch, Pep Morató i Pau Grinyó. Tots tres comparteixen: escola pública, institut públic, participació en el projecte de l’emissora municipal. Bosch remarca: el privilegi de treballar en un projecte gran amb amics, el talent i compromís dels companys com a clau de l’èxit. "No hi pot haver res millor que haver-ho fet amb gent amb qui t'avens, amb qui també tenen un talent descomunal i un gran compromís." On es pot veure el documental? El documental “El poble de l’aigua” es pot recuperar a: Web de l’emissora municipal: fmr.cat Canal de YouTube de l’emissora. També es va emetre per TAC12. Idees clau Tema central: impacte de la sequera i la gestió de l’aigua a l’Espluga de Francolí. Eix narratiu: combinació de memòria històrica, experiències personals i gestió institucional. Paper de la ràdio local: com a escola de comunicació i motor de projectes com l’Expluga Audiovisual. Missatge de fons: importància de documentar i preservar la memòria col·lectiva d’una crisi que ha marcat el poble.

  • #715 - De blog de viatges a premi Mañé i Flaquer - episode art
    7'

    #715 - De blog de viatges a premi Mañé i Flaquer

    Resum de l’entrevista Del bloc personal al reconeixement professional La Laia Díaz comença el 2014 amb un blog de viatges, inicialment anomenat "Història d’una càmera", motivada per: La seva afició a viatjar per lliure El consum de blogs de viatges quan encara n’hi havia pocs Les ganes de continuar fent periodisme malgrat haver deixat els mitjans per motius econòmics i familiars Amb el naixement de la seva filla Aina, el projecte evoluciona a "De ruta en família", orientant els continguts als viatges amb criatures. Naixement de De ruta per Santa Tecla A partir de la seva experiència prèvia com a fotògrafa de la Festa Major de Tarragona, crea la sèrie "De ruta per Santa Tecla", pensada directament per a xarxes, sobretot Instagram. El projecte es concep com un relat vivencial i en primera persona, mostrant: La festa des de dins La “cara B” del seguici i de les entitats Aspectes que no surten al programa oficial Un premi que trenca esquemes El treball De ruta per Santa Tecla rep el Premi Mañé i Flaquer de periodisme turístic. La Laia subratlla que: És, probablement, la primera vegada que es premia un treball fet exclusivament per a xarxes socials. El jurat reconeix així que el periodisme a Instagram i TikTok també és periodisme, malgrat ser plataformes no convencionals. "Som molts els periodistes que ara treballem en xarxes, perquè ens hem hagut d'espavilar i adaptar." Col·laboració amb Tarragona Ràdio El punt d’inflexió arriba quan el director de Tarragona Ràdio, Xavier Gispert, veu un primer vídeo publicat el 23 d’agost, just un mes abans de Santa Tecla. Li proposa coproduir tota la sèrie durant la Festa Major, amb una consigna clau: “Fes el que vulguis, el que ens agrada és el teu estil.” Es consolida així un format que barreja: Emotivitat Proximitat Tono intens i personal, que connecta molt amb el públic. L’estil vivencial i la proximitat a xarxes La Laia defineix (i li defineixen) el seu estil com: Vivencial: explica com viu i sent la festa en primera persona Proper i humà: parla també del cansament, la manca de son, els entrepans… com qualsevol altre assistent a la festa Aquesta proximitat fa que molta gent s’hi identifiqui i consumisca la Festa Major a través dels seus continguts d’Instagram. "La gent està escoltant i vivint la festa a través dels teus ulls i d’Instagram." L’impacte en audiència i reconeixement Durant De ruta per Santa Tecla: Els vídeos arriben a 50.000–70.000 reproduccions, fet que la sorprèn. Comença a seguir-la molta gent de Tarragona atreta pel contingut sobre Santa Tecla (una temàtica que “ven molt”). Experimenta reconeixement al carrer: la aturen, la saluden, li fan fotos mentre camina pel seguici. La seva filla Aina hi participa com a “becària”: Especialment en un vídeo de la Cercavila Petita, on posa la veu La Laia insinua que potser serà el seu “relleu” futur. Passió, cansament i adrenalina La producció de contingut durant tota la Festa Major implica: Dormir molt poc Anar esgotada però plena d’adrenalina Tot i el cansament, destaca que: Li apassiona el periodisme i comunicar S’ho passa molt bé i en gaudeix intensament Acabada la festa, sent una mena de “buidatge” o ressaca emocional, com un jet lag festiu. "M’ho vaig passar molt bé, molt cansada, sí, però m’ho he passat feta." Continuïtat del projecte Paral·lelament al premi i al projecte de Santa Tecla, la Laia: Manté De ruta en família com a projecte central Continua viatjant constantment (cap de setmana rere cap de setmana) Consolida la seva trajectòria professional com a periodista especialitzada en viatges i contingut per a xarxes. En conjunt, la conversa mostra com una afició personal als viatges i a explicar històries ha evolucionat, gràcies a l’adaptació a les xarxes socials, fins a obtenir un reconeixement institucional de primer nivell en l’àmbit del periodisme turístic.

  • #714 - L’ofici de fotoperiodista en temps d’Instagram - episode art
    4'

    #714 - L’ofici de fotoperiodista en temps d’Instagram

    Resum del contingut Context i protagonista Entrevista a Javi Jurió, guanyador del Premi de Fotoperiodisme dels Premi Mañé i Flaquer. Ja havia estat premiat anteriorment per una sèrie sobre un incendi a la Conca de Barberà. Ara és reconegut per una fotografia d’una gran fumarada/parada tècnica en una química, coincident amb una apagada el 28 d’abril. La fotografia premiada La imatge es publica a La Vanguardia. Jurió explica que la foto neix de la casualitat: Cada dia agafa l’AVE cap a Barcelona. A Perafort es troba l’escena de la fumarada, just el dia de la gran apagada. Aquell dia, casualment, duia la càmera a sobre, tot i que no és l’habitual. Quan veu l’escena, té clar que “la història d’avui va al voltant de la química i Port Aventura”. A causa de l’aturada general, finalment ni tan sols pot agafar el tren, però ja ha captat la fotografia clau. "Les fotografies en fotoperiodisme hi ha un factor molt important que és la casualitat." Canvis tècnics i noves plataformes Es comenta el contrast amb altres treballs premiats difosos a YouTube i Instagram. Segons Jurió: El que més ha canviat és la tecnologia de transmissió: Enviar la foto directament des de la càmera al mitjà és vital. A nivell de concepte periodístic, el fotoperiodisme no ha canviat tant. Autocrítica generacional: Explica que molts fotògrafs estan més pendents de penjar a Instagram que de servir primer el material al seu mitjà. Defensa que això és una “manera de treballar diferent”, però que cal adaptar-s’hi. "Ens vam adaptar quan 30 milions de persones van decidir ser fotògrafs amb els mòbils, hem sobreviscut i per molts anys que sobreviurem." Situació professional i precarietat Actualment treballa full time a La Vanguardia, després d’anys com a freelance i en empreses diverses. Agraeix explícitament al diari, perquè sense el mitjà el premi no hauria estat possible. Es vincula la seva participació als Premi Mañé i Flaquer amb una reivindicació del fotoperiodisme. Sobre la precarietat: Reconeix que el sector fotoperiodístic encara ho ha tingut més difícil que el periodisme escrit. Exposa que no ha de ser una professió per “guanyar molts diners”. Defensa que centrar-se en els calés distreu de la qualitat de la feina: "Els calés i la bona feina vindran junts, segur." Idees clau Casualitat i preparació són elements essencials del fotoperiodisme. La tecnologia canvia (transmissions immediates, xarxes socials), però el fons narratiu i periodístic es manté. El fotoperiodisme continua sent precari, especialment per a freelance, però Jurió reivindica: Vocació, esforç i focalització en la bona feina. La necessitat d’adaptar-se als canvis sense perdre la prioritat del mitjà respecte a les xarxes. Possible estructura per seccions (orientativa) [0–40s] Presentació de Javi Jurió i record de l’antic premi per l’incendi. [40–110s] Explicació de la foto de la fumarada, el context de l’apagada i la casualitat de portar la càmera. [109–180s] Debat sobre noves plataformes (YouTube, Instagram), canvis tècnics i adaptació del fotoperiodisme. [180–250s] Situació laboral, precarietat del sector, reflexió sobre els diners i la vocació professional.

  • #713 - Extracció de sorra a la Paella i impacte litoral - episode art
    24'

    #713 - Extracció de sorra a la Paella i impacte litoral

    Context general de l’entrevista L’entrevista se centra en l’operació d’extracció de sorra a la Platja de la Paella de Torredembarra i el seu trasllat a la platja del Fortí d’Altafulla. L’interlocutor és Oriol Milà, capità del port de Torredembarra, que explica el marc legal, l’impacte ambiental, econòmic i tècnic de l’operació i qüestiona el model actual de gestió del litoral. 1. Operació d’extracció de sorra: què s’està fent i per què 1.1. Desplegament de l’operació • S’ha iniciat una actuació prevista des de fa mesos, emmarcada en el títol concessional del port. • Consisteix a extreure sorra de la Platja de la Paella (Torredembarra) i transportar-la a la platja del Fortí d’Altafulla, tal com ha determinat la demarcació provincial de Costes de l’Estat. • Aquesta primera fase preveu extreure 7.000 m³ de sorra en uns 10–12 dies de treball. • Un cop la sorra arriba a Altafulla, l’Ajuntament d’Altafulla s’encarrega de l’estesa i la distribució segons les seves necessitats. “Estem complint dintre dels requisits del nostre títol concessional, en extreure unes sorres… i transportar-les al lloc on Costes ens ha demanat.” 1.2. Volums i magnitud de l’actuació • Milà remarca que 7.000 m³ són pocs en termes de regeneració de platges, però moltíssims per a una concessionària privada com el Port de Torredembarra. • Posa en context els volums històrics abocats a Altafulla: - Any 1993: 300.000 m³. - Finals dels anys 80: 160.000 m³. • Calcula que la platja d’Altafulla està al voltant dels 460.000 m³ de sorra artificialitzada. “7.000 metres cúbics és poc, però per una concessionària com nosaltres és moltíssim… per un port com el de Torredembarra és absolutament insostenible.” 2. Crítica al títol concessional i al model de gestió 2.1. Un títol concessional antic i desfasat • El port compleix el títol concessional, però alhora el qüestiona i vol replantejar-lo. • Considera que el títol: - No es basa en criteris científics, tècnics ni econòmics sòlids. - Es va redactar a finals dels anys 80 amb models numèrics molt primitius en dinàmica litoral. - Assumeix afectacions del port sobre Altafulla que, segons els estudis actuals, no es corresponen amb la realitat. “Partim d’unes premisses que es van fer fa molts anys i que estan equivocades.” 2.2. Posició de les administracions • A la reunió d’octubre amb totes les parts (Subdelegació del Govern, Costes, Ports de la Generalitat, etc.), el port va: - Confirmar que compliria el títol i executaria el projecte actual. - Exigir un replantejament substancial del títol concessional en l’apartat de dinàmica litoral. • Ports de la Generalitat i les polítiques de muntanya i litoral de la Generalitat comparteixen la visió que cal canviar el títol. • Subdelegació del Govern i Costes de Tarragona accepten obrir una taula per estudiar la modificació. “Ports de la Generalitat… entenen perfectament que hi ha d’haver-hi un canvi en aquest sentit.” 3. Impacte ambiental i dinàmica litoral 3.1. Crítica ambiental a l’operació • Milà considera que l’operació no té sentit ambiental: - Pot afectar negativament les comunitats biològiques. - Desestabilitza dues platges que actualment es consideren estabilitzades tant a Torredembarra com a Altafulla. • Defensa que la primera mesura de protecció d’una platja estabilitzada és no tocar-la. “La primera actuació que s’ha de fer és no tocar-la, aquesta platja.” 3.2. Estudis científics: l’informe de l’IH Cantàbria • El port ha encarregat un estudi a l’Institut de Hidràulic Ambiental de Cantàbria (IH Cantàbria), amb el professor Raül Medina. • Conclusions principals de l’estudi: - Amb port o sense port de Torredembarra, la platja d’Altafulla tindria la mateixa problemàtica actual. - Les causes principals de la regressió i problemes d’Altafulla són: • La presa del Riu Gaià, que tallà els sediments. • La construcció del dic exempt davant la Roca del Gaià. • Extraccions intensives de sorra per a usos industrials i de construcció. • La pròpia sorra artificial abocada en el passat, que s’ha mogut per la dinàmica marina. • L’estudi distingeix clarament que Altafulla i Torredembarra funcionen com a platges dinàmicament independents. “Podem demostrar que el port no té cap tipus d’afectació en aquest sentit.” 3.3. Artificialització i estabilització de les platges • Platja de Torredembarra (Paella): - Actualment estabilitzada, tot i la presència d’estructures artificials (espigó, port). - L’acumulació de sorra al dit de llevant del port afecta només la pròpia platja de Torredembarra, no Altafulla. • Platja d’Altafulla: - També estabilitzada, però sobre una base molt artificialitzada i perjudicada. - La platja original era un còdol o codolà, no una platja de sorra fina. - Les regressions actuals (p. ex. zona del Fortí) responen a canvis ambientals més amplis (possible influència del canvi climàtic i disminució de temporals de migjorn en les darreres dècades). “Són dos escenaris diferents que parteixen d’actuacions artificials, uns els hi ha anat bé i els altres no els hi ha anat bé.” 3.4. Necessitat de decisions menys polítiques i més científiques • Milà denuncia que les decisions sobre el litoral s’han pres per motius polítics i no per criteris científics o de gestió ambiental. • Reclama: - Conèixer millor el funcionament del litoral abans de decidir. - Abandonar els “parxes” i apostar per grans solucions estructurals. - Acceptar que el litoral es va urbanitzar sobre un escenari totalment artificial i que ara no hi ha diners per tornar-lo a la situació original. “A problemes grans s’han de buscar grans solucions, i això és el que al ser humà li costa, o no vol afrontar.” 4. Cost econòmic i viabilitat per al port 4.1. Un esforç econòmic “ruïnós” • El port no fa públic de moment el cost exacte de l’operació, però deixa clar que: - És una actuació molt costosa. - És inviable repetir-la cada any. - Compromet la viabilitat econòmica d’una concessió com la de Torredembarra. “És impossible la viabilitat d’un port amb aquest tipus d’actuacions.” 4.2. Dues fases d’extracció • El compromís amb l’administració estableix dues subactuacions: - Ara, abans d’acabar l’any: 7.000 m³. - A la primavera: 7.000 m³ addicionals. • Temor que Costes consideri aquestes operacions com a rutina periòdica, situant el port en una obligació insostenible. 4.3. Antecedents d’altres moviments de sorra • Fa 15–20 anys, el port havia fet recirculacions internes de sorra a la zona de Baixamar (Torredembarra). • Aquestes operacions eren ineficaces: la primera llevantada retornava la sorra al seu lloc d’origen, buscant l’estabilitat natural de la platja. “Era llançar també diners constantment.” 5. El biotop submergit: compensació ambiental del port 5.1. Descripció del biotop de Torredembarra • El port destaca la seva sensibilitat ambiental i recorda que ja ha fet una inversió molt important en mesures compensatòries. • Ha invertit aproximadament 1 milió d’euros en el biotop de Torredembarra: - Una superestructura submarina davant la costa. - Situada a –36 m de profunditat, amb una alçada de 22 m. - Dimensions aproximades: tan gran com un camp de futbol i 5 pisos d’alçada. - Construïda amb esculleres de carbonat càlcic. - Funció principal: regenerar espais biodegradats del fons marí i fomentar nova vida. “Que algú m’expliqui quin port de la costa catalana… ha invertit tants diners en compensar l’afectació artificial al llarg de la costa.” 5.2. Reivindicació del paper del port • Milà defensa que el port: - Ja ha fet actuacions de compensació ambiental substancials. - No pot ser ara responsabilitzat de problemes que no ha generat (cas Altafulla). - No ha de ser l’únic actor assumint costos d’una gestió global del litoral que afecta molts més agents (preses, dic exempt, antigues extraccions, etc.). 6. Riscos d’una mala gestió de la sorra 6.1. Sorra com a “residu” potencial • Milà alerta que abocar sorra artificialment en platges que no en tenien de forma natural pot tenir efectes adversos: - La sorra pot acabar viatjant a zones de fons marí sensibles, com praderies de Posidònia. - Aquests ecosistemes no estan adaptats a rebre aportacions massives de sediments. • Denuncia també l’ús de sauló (terra de cantera) en algunes regeneracions, amb impactes encara més discutibles. “És possible que viatgin llocs on tampoc li pertoqui viatjar… on hi pugui haver-hi Posidònia.” 6.2. Necessitat de conèixer el sistema abans d’actuar • Reitera que: - Cal estudiar molt millor la dinàmica litoral. - No es pot seguir amb intervencions reactives i polítiques. - Cal un equilibri entre el fet que el litoral ja és artificial i la necessitat de minimitzar nous impactes. “Hem de ser molt curosos amb aquest tema i conèixer molt més bé el litoral abans de prendre decisions.” 7. Zona concreta d’extracció i efectes locals 7.1. Àmbit físic de l’operació actual • La zona d’extracció s’estén: - Des del dit de llevant del port de Torredembarra. - Fins aproximadament a l’altura del carrer Passeig Mediterrani a la Platja de la Paella. • Es treballa especialment a la llengua de sorra de la línia de mar, entre els dos camps de dunes. • En aquest tram hi ha uns 14.000 m³ de sorra; l’operació n’extreu 7.000 m³, intentant fer-ho de la manera menys lesiva possible per a l’estructura de la platja. 7.2. Danys previs a la platja de la Paella • Milà afirma que extraccions anteriors (efectuades pel Ministeri, no pel port) han: - Creat clots importants. - Afectat l’estructura ambiental de la platja. - Perjudicat l’àrea de serveis esportius d’estiu. “L’ideal de la naturalesa sempre és no tocar gaire, deixar que les estructures s’estabilitzin.” 8. Diagnòstic final i missatge de fons • El port de Torredembarra: - Accepta complir el títol concessional a curt termini. - Però demana revisar-lo a fons, amb base en estudis científics actuals. • Milà defensa que: - El Port de Torredembarra no és el responsable principal de la regressió d’Altafulla. - Les solucions no poden passar per carregar el cost sobre una concessió privada. - El litoral s’ha construït sobre una realitat artificial que ara és difícil i cara de revertir, però cal assumir-ho amb rigor. “No volem acceptar-ho i ens trobem en aquestes problemàtiques.” • Missatge central: cal una nova política de gestió del litoral, menys basada en decisions improvisades i més en coneixement científic, sostenibilitat ambiental i equitat econòmica entre tots els agents implicats.

  • #712 - Habitatge, infraestructures i finançament - episode art
    26'

    #712 - Habitatge, infraestructures i finançament

    Resum general L'entrevista a Ferran Pedret, president del grup parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya, gira entorn de polítiques públiques clau: habitatge, recuperació urbana, finançament i pressupostos, serveis ferroviaris i infraestructures, així com la situació política general i un acte sobre Palestina. L’entrevista combina afers locals de Torredembarra (Pla de Barris, POSC, nou CAP, teatre auditori) amb polítiques nacionals i estatals (pla d’habitatge, pressupostos, finançament, Rodalies, Corredor Mediterrani) i acaba amb la dimensió internacional del conflicte a Palestina. Pla de Barris i regeneració urbana Nou Pla de Barris i Viles (context general) • Es recupera la filosofia del Pla de Barris dels governs de Pasqual Maragall i José Montilla, molt ben valorat pel seu impacte de transformació urbana i social. • El nou pla disposa de més de 1.600 M€: - 1.000 M€ a càrrec de la Generalitat. - 600 M€ que han d’aportar els ajuntaments. • Objectiu: intervenció integral a barris de ciutats i viles: - Millora de zones verdes, espai públic, mobiliari urbà i enllumenat. - Rehabilitació d’habitatges i possibilitat de nous habitatges protegits. - Intervencions en equipaments. - Acció sociocomunitària (suport a vida cultural, associativa, etc.). • La primera convocatòria ha tingut molta demanda municipal; alguns ajuntaments esperaran a futures convocatòries. Idea clau: el Pla de Barris es planteja com una eina potent per millorar la vida quotidiana als barris, no només l’estètica urbana. Habitatge: lloguer, regulació i grans plans L’habitatge com a principal factor de desigualtat • Pedret assenyala que la dificultat d’accedir a l’habitatge és el primer factor d’exclusió social avui. • Defensa que els governs progressistes tenen l’“obligació” de regular el mercat quan hi ha disfuncions greus. Estratègia “fer-ho tot alhora i arreu” • Es proposa una actuació multidimensional: - Declarar zones tensionades. - Topar els preus del lloguer en aquestes zones. - Fer servir el tanteig i retracte per evitar que fons voltors adquireixin blocs sencers. - Compra directa de paquets de pisos per part de la Generalitat. • S’esmenta la compra recent de més de 2.000 pisos el 2025 (paquets d’Inmocaixa), la major adquisició d’habitatge feta mai per la Generalitat. Pla dels 50.000 habitatges i mobilització de sòl • El pla dels 50.000 habitatges, impulsat per Salvador Illa, és el gran projecte d’oferta pública. • Per al 2026, es preveu tenir més de la meitat (26.000+) en alguna fase d’execució. • Es treballa en un pla per mobilitzar sòl que permetria, a llarg termini, construir fins a 214.000 pisos. • Col·laboració municipal clau: - Torredembarra ha cedit 3 solars per participar en el pla dels 50.000 habitatges. Acord amb Sareb • Hi ha un acord amb Sareb: - La Generalitat gestionarà aproximadament 300 solars i milers d’immobles. - No hi ha canvi de titularitat, però sí gestió per destinar els immobles a habitatge per famílies quan estiguin en condicions. Missatge central: el govern d’Illa “va a totes” en habitatge i aposta per una política ambiciosa i sostinguda en el temps. Pressupostos, finançament i joc polític Calendari pressupostari i aliances • Encara no ha començat la negociació pressupostària amb Esquerra Republicana i els Comuns: - Primer cal tancar un acord de finançament (nou model) amb aquests socis. • La voluntat és aprofitar el cicle econòmic positiu per tenir uns pressupostos expansius, sobretot en: - Inversió social. - Habitatge. • Els acords d’investidura amb ERC i Comuns són molt detallats i requereixen dotació pressupostària per poder-se complir. Vot de Junts al sostre de dèficit • Es comenta la votació al Congrés sobre els objectius de dèficit: - Junts va votar en contra amb PP i Vox. - Això implica que Catalunya no rebrà 1.038 M€ addicionals. • Pedret qualifica aquesta actitud d’“autolesió”: - Denuncia que, per perjudicar Pedro Sánchez, Junts acaba perjudicant tots els catalans. Situació del PSOE i polítiques socials Casos judicials i imatge del partit • Es demana per l’ambient intern arran de la sentència sobre el fiscal general i la presó provisional de José Luis Ábalos i Koldo García. • Resposta de Pedret: - Defensa la honestedat del govern de Pedro Sánchez. - Recorda que la ciutadania ha seguit el judici i es formarà la seva opinió sobre la sentència, encara sense conèixer-ne el detall argumental. Resultats econòmics i socials • Posa l’accent en la gestió econòmica i social com a aval del PSOE: - Espanya i Catalunya creixen per sobre d’altres grans economies desenvolupades. - Rècords d’ocupació i descens de l’atur. - Reducció de desigualtats, tot i que encara hi ha molta feina. • Mesures destacades: - Pujada del salari mínim interprofessional. - Augment de pensions, sobretot les mínimes. - Polítiques d’habitatge. - Millora i simplificació de l’administració: - Guia recent per fer el llenguatge administratiu més planer i entenedor. “De res ens val créixer si tot aquest creixement l’acumulen només uns pocs.” Prosperitat compartida i sostenibilitat • L’objectiu és una prosperitat compartida, on tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb autonomia i dignitat. • Reptes de futur: - Preparació davant sequeres. - Adaptació al canvi climàtic (incendis de nova generació, etc.). - Transició ecològica i desplegament de renovables. Extrema dreta, malestar social i serveis públics Ascens de l’extrema dreta • Es comenta l’enquesta del CEO que indica un ascens significatiu de l’extrema dreta (Aliança Catalana, Vox). • La consellera portaveu Sílvia Paneque ha parlat d’una “agenda progressista” per fer-hi front. Millores materials com a resposta • Pedret vincula la resposta al benestar material de la ciutadania: - Millora d’infraestructures (ferrocarril, carreteres, aeroports). - Inversió en sanitat i educació. - Millora d’equipaments públics i contractació de professionals. - Reforç de prestacions socials i polítiques de garantia de rendes. • Torna a remarcar que: - Canviar el mercat d’habitatge no dona resultats “d’avui per demà”. - Però actualment s’està fent un esforç que feia molts anys que no es feia. Idea de fons: per frenar l’extrema dreta cal que la gent noti millores reals en infraestructures, serveis i oportunitats. Rodalies, corredor mediterrani i mercaderies Estat del servei de Rodalies • Diagnòstic: dècades de manca d’inversió i “cert abandonament” del sistema ferroviari català. • Ara hi ha més de 200 actuacions simultànies en marxa: - A infraestructura (vies, catenàries, estacions). - A sistemes d’informació (per usuaris i per conductors). - A material rodant. • És “gairebé el màxim que es pot intervenir” sense col·lapsar del tot el servei per les mateixes obres. • S’ha reordenat el servei de Rodalies de Tarragona i els regionals cap a l’Ebre; Pedret defensa: - Escoltar més usuaris i ajuntaments. - Ajustar les reordenacions perquè, després d’invertir molt, la gent estigui raonablement satisfeta. Corredor Mediterrani i línia d’alta velocitat • Es comenta: - La possible línia d’AVE Lleida–Barcelona sense passar pel Camp de Tarragona (projecte encara indefinit). - L’anunci del ministre Óscar Puente que el Corredor Mediterrani estarà llest el 2027. • Davant crítiques que el que es fa són “pedaços”, Pedret respon: - El ministre s’ha compromès a la finalització del corredor. - Tots els trams estan ja en obres o acabant-se. - Hi ha un compromís clar de connectar bé l’eix mediterrani (Catalunya–País Valencià–Múrcia) tant en viatgers com en mercaderies. • Objectius: - Arribar a València en temps raonable. - Treure mercaderies de l’AP-7 i traslladar-les al tren. Mercaderies per la costa i via segregada • Al territori hi ha gran preocupació pel pas de trens de mercaderies pel litoral, especialment amb el tercer fil i la combinació d’amples (mixt, europeu, internacional). • La plataforma Mercaderies per l’Interior reclama des de fa anys una línia segregada per l’interior: - El tercer fil havia de ser provisional, però porta més de 12 anys en dansa. • Resposta de Pedret: - Assegura que el Ministeri i la Generalitat escoltaran el territori. - Reconeix la necessitat estratègica de descongestionar carreteres i potenciar el tren de mercaderies. - Subratlla que cal fer-ho amb diàleg i, alhora, millorar el servei de passatgers (regionals, alta velocitat i, sobretot, Rodalies). • A preguntes concretes sobre una nova via segregada d’interior, admet que no té informació per avançar res i es compromet a informar-se. Polítiques locals: Torredembarra Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) • El govern d’Illa ha duplicat els recursos del PUOSC per als ajuntaments. • En el cas de Torredembarra: - L’anterior PUOSC aportava uns 126.000 €. - L’actual se situa entorn de 735.000 €. • Això ha de permetre a l’Ajuntament: - Atendre necessitats amb més comoditat. - O afrontar més projectes que abans. Missatge polític: la Generalitat “està al costat dels ajuntaments”, independentment del color polític. Nou CAP de Torredembarra • El solar ja està cedit al CatSalut i les obres d’accessos estan acabades. • Previsió (segons la informació que maneja Pedret): - Inici d’obres: aproximadament 2027. - Durada: uns 2 anys i escaig. • Forma part d’una planificació que ve de governs anteriors, però que s’integra en l’estratègia d’adequar serveis públics al creixement demogràfic del territori. Teatre auditori inacabat • Torredembarra té un teatre auditori començat fa anys i encallat a mig fer, cas que es repeteix en altres municipis. • L’Ajuntament ha picat a la porta de Generalitat, Diputació i altres institucions per obtenir finançament. • Pedret: - Diu que hi ha diàleg obert entre Ajuntament i Generalitat. - Reconeix la feina “persistent” de Vale Pino per desbloquejar l’equipament. - Es declara optimista, però no pot donar cap anunci concret. Acte sobre Palestina a Tarragona Contingut i organització • Aprofitant la visita al territori, Ferran Pedret participa en un acte sobre Palestina a Tarragona. • Detalls: - Lloc: Teatret del Serrallo. - Hora: a partir de les 17 h. - Organitza: PSC de Tarragona. - Hi participen: - Representants d’organitzacions polítiques palestines. - Membres de la comunitat palestina. - UGT. - Open Arms. Posició sobre el conflicte • Pedret afirma que, malgrat l’acord de Sharm el-Sheikh i certa disminució de la intensitat dels atacs: - Es continuen cometent greus crims contra la població palestina a Gaza i Cisjordània. • Considera una obligació seguir denunciant aquests fets i mantenir la mobilització i el debat públic. Conclusió L’entrevista ofereix una visió multinivell de la política actual: • A escala local, es concreten recursos i projectes per a Torredembarra (PUOSC, CAP, teatre auditori, Pla de Barris). • A escala nacional, es desplega una agenda ambiciosa en habitatge, serveis públics, infraestructures i finançament, amb la voluntat de prosperitat compartida i de revertir dècades d’infrainfrafinançament en matèria ferroviària. • A escala estatal i europea, es reivindica la gestió econòmica i social del PSOE davant dels reptes polítics i l’auge de l’extrema dreta. • A escala internacional, es manté una posició crítica amb la situació a Palestina i es fomenta el debat des del territori. En conjunt, Ferran Pedret projecta la imatge d’un PSC que vol coordinar institucions (ajuntaments, Generalitat, Estat) per abordar problemes estructurals —sobretot l’habitatge i les infraestructures—, mentre intenta donar resposta al malestar social que alimenta l’extrema dreta.

  • #711 - Incendi a Torredembarra amb circulació ferroviària tallada - episode art
    8'

    #711 - Incendi a Torredembarra amb circulació ferroviària tallada

    Resum de la informació sobre l’incendi a Torredembarra Context i localització Incendi declarat fa aproximadament una hora a la zona de Nova Torredembarra, a tocar de la via del tren i proper a l’espai protegit dels Muntanyans. L’incendi s’ha iniciat cap a dos quarts de set de la tarda. Afectacions principals Circulació ferroviària tallada: No circula cap tren entre Torredembarra i Sant Vicenç. Totes les línies de Regional Sud estan afectades. Es calcula, de forma orientativa, unes tres hores per recuperar la normalitat ferroviària, però encara és un termini incert. Sense afectació viària: No hi ha afectacions a la carretera ni al trànsit de vehicles. Extensió i impacte sobre el medi Zona cremada aproximada: 120 metres de longitud. 50–60 metres de fondària cap a la platja. Afectació a l’espai protegit dels Muntanyans: Sembla que una part de la vegetació protegida ha quedat afectada. No hi ha danys personals ni en habitatges: No s’han registrat afectacions a cases ni a persones. Operatiu d’emergències Bombers: Hi treballen 8 dotacions de bombers. El foc, tot i haver estat molt espectacular visualment, es considera controlat i sense previsió que es descontroli. Cossos de seguretat: Policia local de Torredembarra. Mossos d’Esquadra. Policia de Creixell, donant suport en el control del trànsit i l’accés a la zona. Restriccions d’accés: L’accés a la zona afectada és restringit per seguretat. Declaracions de l’alcalde "Crida a la tranquil·litat, està controlat, estan treballant moltes unitats dels bombers." L’alcalde de Torredembarra, Valer Pinó, s’ha desplaçat a la zona i ha intervingut en directe per telèfon. Ha confirmat que: El foc està controlat. No hi ha risc immediat que l’incendi es compliqui. No hi ha relació de l’origen del foc amb la depuradora ni amb l’estació de bombament pròximes. Sobre l’origen del foc: S’apunten testimonis que parlen de la possible relació amb el pas d’un tren. Encara és d’hora per determinar-ne la causa exacta; cal esperar l’informe tècnic. Gestió informativa i missatge a la població L’emissora ha interromput la programació habitual per informar i fer una crida explícita a la calma davant l’alarma veïnal. Es remarca que: El foc ha estat molt espectacular per les flamarades inicials, però no és un incendi potencialment perillós en l’actual fase. Canals d’actualització d’informació: Pàgina web de l’emissora (s’anirà actualitzant amb novetats). Xarxes socials. Possible nova interrupció de la programació si hi hagués qualsevol canvi rellevant o complicació. Punts clau a retenir - Incendi controlat a la zona de Nova Torredembarra i Muntanyans. - Línies de Regional Sud tallades entre Torredembarra i Sant Vicenç. - Sense danys personals ni en habitatges, però amb afectació a vegetació protegida. - Operatiu important amb 8 dotacions de bombers i diversos cossos policials. - Missatge central: es fa una crida a la tranquil·litat; no es preveu que la situació es compliqui.

  • #709 - Experiències del Voluntariat per la Llengua a Torredembarra - episode art
    14'

    #709 - Experiències del Voluntariat per la Llengua a Torredembarra

    Resum general Acte de presentació del programa Voluntariat per la Llengua a Torredembarra, on es combinen aprenents de català amb voluntaris per practicar la llengua, especialment l’expressió oral i la pèrdua de vergonya. Es recullen diversos testimonis personals –tant de voluntaris com d’aprenents– que expliquen: Per què s’han inscrit al programa. Com viuen l’aprenentatge i l’ús del català en el dia a dia. Les dificultats i satisfaccions de practicar el català en un context sovint bilingüe. Testimoni 1: Rosa Maria, voluntària És voluntària des d’inici d’any. Ha tingut dues aprenentes estrangeres (italiana i francesa) vinculades al GPEC. Continua amb la francesa i ja porten unes 15 trobades, amb una experiència molt positiva per a totes dues. Destaca la motivació de les aprenentes i la seva facilitat per aprendre idiomes. Motivació per fer de voluntària Pren consciència que el català es parla menys i cal mantenir-lo viu. Defensa la idea que els catalanoparlants: “No hem de canviar la llengua quan tenim algú davant que el veiem diferent.” Explica que cal començar parlant en català i només canviar de llengua si la persona realment no entén el català. Compromís de continuïtat Assisteix a la presentació de la nova edició i confirma que continuarà com a voluntària perquè l’experiència li agrada i la valora molt. Testimoni 2: Paquita, aprenenta molt compromesa Viua Torredembarra des de fa 6 anys. És originària de Huelva i fa molts anys que viu a Catalunya. La seva família parla en català entre ells, però amb ella sempre ho feien en castellà. Decisió de parlar català Explica que al seu poble no parlava mai català. En arribar a Torredembarra, veu que tothom parla castellà i això li crea un "revoltillo" interior que la porta a decidir: “Ara parlaré jo català.” Aprenentatge i dificultats S’apunta a classes de català a l’associació de gent gran. Té molt interès a parlar català. Li molesta que, quan la gent nota que el parla malament, li canviïn de llengua al castellà. Explica una anècdota amb un metge a Reus, a qui demana explícitament que li parli en català i no li canviï la llengua. Experiència prèvia amb el programa És el primer cop que entra al Voluntariat per la Llengua de manera formal. Havia tingut una parella lingüística (Carme) a través de la sessió de la gent gran, però ella li canviava sovint al castellà i li havia de dir: “Carme, no me canvies, sisplau.” Van haver de deixar-ho per problemes personals, però valora l’experiència. Estratègies per mantenir el català Comenta que tothom li parla en castellà i ho considera un problema de manca d’autoestima lingüística. Amb dues amigues (Maria Antònia i Maribel) estableix una "norma" lúdica: Cada vegada que li parlen en castellà, li han de pagar un euro. Això les anima a parlar-li més en català i a prendre-s’ho seriosament. Actitud valenta No té vergonya de demanar a ningú, ni a metges ni a comerciants, que li parlin en català. Defensa obertament: “Le digo que me parli en català, estamos en Cataluña.” Ara s’apunta formalment al programa i espera veure amb qui la emparellen. Testimoni 3: Miquel, voluntari veterà (virtual i presencial) És voluntari des d’abans de la pandèmia. Comença a Viladecans, al centre d’Aremprunyà (Gavà). Va descobrir el programa quasi per casualitat, buscant per internet després de jubilar-se. Evolució de la seva participació Comença amb una aprenenta presencial, però amb la pandèmia passa a fer trobades virtuals. Arriba a tenir tres aprenents virtuals per setmana. Després de la pandèmia es trasllada més temps a Torredembarra i demana fer alumnes presencials, però continua sobretot en format virtual. La seva coordinadora el deriva a la zona de Tarragona i així entra en contacte amb Torredembarra. Situació actual Manté tres parelles lingüístiques virtuals: Una noia peruana de Torredembarra (van començar presencial, ara virtual per feina). Una guia turística italiana de Tarragona. Una noia veneçolana, també de Tarragona. Totes tres dominen bastant el català i poden tenir converses riques. Què li aporta ser voluntari Li agrada conèixer gent de diferents països, cosa que considera molt enriquidora. Tot i evitar política i religió, aprèn moltes coses sobre: Cultures d’origen dels aprenents. Gastronomia, especialment de Sud-amèrica. Com troben aquí els ingredients dels seus països. Valora molt les converses interessants, sobretot amb la guia turística, que li explica llocs i històries de Tarragona. Testimoni 4: Abdu, jove del Senegal És de Senegal i fa dos anys que viu a Torredembarra. Va arribar pel mar, és a dir, per ruta marítima migratòria. Descoberta de la llengua En arribar, s’apunta a classes de català i de castellà. No sabia abans d’arribar que aquí es parlaven dos idiomes; ho descobreix un cop és a Catalunya. Aprenentatge del català Considera el català una mica difícil, però destaca que: Parla francès i això li ajuda perquè francès i català s’assemblen una mica. S’apunta al programa de Voluntariat per la Llengua perquè: Li agrada estudiar català. Sap que li pot ser útil i que el català és molt important a Catalunya. Compagina estudis i feina. Testimoni 5: Aldiego, jove de Colòmbia És de Colòmbia i fa "molts" anys que viu a Catalunya (no concreta la xifra). Està aprenent català ara, no el parlava abans. Motivacions per aprendre català Li agrada aprendre noves llengües. Té clar que: “El català obre moltes portes.” Estudia català a l’escola d’adults. Primeres experiències orals Aquesta és la seva primera experiència pràctica parlant català cara a cara fora de classe. Admet que li fa vergonya, però s’hi enfronta igualment. Idees clau del conjunt de testimonis El Voluntariat per la Llengua facilita: La pràctica oral en un entorn segur i amable. El contacte intercultural entre persones d’orígens molt diversos. La integració lingüística de nouvinguts i també de persones que fa anys que viuen aquí però no havien fet el pas al català. Diversos testimonis remarquen la importància de: No canviar de llengua automàticament al castellà davant d’algú que sembla estranger. Fer del català la llengua d’entrada, canviant només si l’altra persona ho demana. Veure el català com una eina d’inclusió i oportunitats, no pas una barrera. El programa també serveix perquè alguns catalanoparlants: Recuperin o reforcin la seva autoestima lingüística. Prenguin consciència que mantenir el català és una responsabilitat compartida. En conjunt, els testimonis mostren un alt compromís amb l’aprenentatge i la preservació del català, i evidencien que el Voluntariat per la Llengua és una eina eficaç, humana i enriquidora tant per a voluntaris com per a aprenents.

  • #708 - Curtmetratge d’animació «S’ha acabat el joc» - episode art
    26'

    #708 - Curtmetratge d’animació «S’ha acabat el joc»

    Resum general del pòdcast En aquest episodi de L'entrevista a Ona la Torre, es conversa amb la Ruth Meier (jove cineasta torrenca d’animació) i Jordi Morera (pintor, docent jubilat i responsable de l’espai artístic L’Atelier). L’eix central és la presentació del primer curtmetratge d’animació de la Ruth, «S’ha acabat el joc», i tot el procés creatiu i formatiu que hi ha al darrere. El programa barreja reflexió artística, formació en art i animació, i dinamització cultural local a Torredembarra. 1. Origen del projecte i trajectòria de la Ruth Meier De l’Institut a Belles Arts i l’animació • La Ruth va ser alumna de Jordi Morera a l’Institut de Torredembarra, on ja demostrava inquietud artística i curiositat per “tot”. • Inicia Belles Arts a la Universitat de Barcelona en plena pandèmia, fent classes i presentacions de pintura i escultura des de casa, una situació que descriu com estranya i poc natural per a estudis tan pràctics. • Ja tenia interès clar per l’animació, però decideix seguir Belles Arts per experimentar disciplines diverses. “Sempre he estat amb tot. M’ha agradat tot, sempre… i és molt complicat decidir-ho.” Combinació d’estudis • A tercer de Belles Arts, decideix complementar-ho amb l’Escola d’Art de Tarragona, especialitzant-se en animació. • Destaca que ho repetiria des de zero, perquè l’experiència ha estat molt enriquidora: ha pogut combinar escultura, volum i tècniques digitals dins l’animació. • Actualment està acabant quart de Belles Arts i presenta el seu projecte final d’animació, el curt «S’ha acabat el joc». 2. El curtmetratge «S’ha acabat el joc» Concepte i univers del film • Títol: «S’ha acabat el joc», inspirat en l’expressió Game Over, però concebut plenament en català. • Gènere i to: - Món distòpic amb al·lusions visuals a l’univers dels videojocs. - Crítica i reflexió sobre la pantalla i els telèfons mòbils com a extensió del cos. • Imaginari visual principal: - Personatges “com nosaltres” però amb pantalles al cap, una mena de cíborgs contemporanis. - El símbol de la pantalla es fa servir per parlar de tecnologia, desconnexió i condició humana. “Són persones com nosaltres que tenen pantalles als caps, que ja són una mena de cíborgs.” Producció individual i temps de treball • Durada aproximada del curt: 4–5 minuts. • Temps de producció: uns 5 mesos de feina intensa, tota en solitari (guió, direcció d’art, animació, maquetes, 3D, etc.). • Subratlla que en animació professional sempre hi ha equips especialitzats, però en aquest cas el repte era assumir totes les fases ella sola com a projecte final. • Ho viu sobretot com un gran aprenentatge sobre capacitats i límits propis. 3. Tècniques emprades: híbrid entre stop motion i 3D Disseny de personatges i minimalisme • Punt de partida: personatges dibuixats amb cara, ulls, volum, roba… en els primers esbossos. • Evolució: decideix anar simplificant fins a l’essència: - Termina amb tres personatges de Filferro i cordill, molt prims i esquemàtics. - Referència a les escultures de Giacometti i a una mena “d’art prehistòric” portat a la stop motion. “Al final el que li dona l’expressivitat és el moviment… l’espectador ja es construeix aquesta figura humana per ell sol i no cal més.” Stop motion: del cartró a la càmera • Figures i escenografies: - Maquetes i entorns físics construïts amb cartró, pintura i textura. - Figura humana resolta amb filferro i cordill, aprofitant la força expressiva del moviment. • Procés d’animació: - Animació fotograma a fotograma, movent lleument les figures. - Planificació prèvia amb guió i storyboard. - La Ruth es grava a si mateixa en vídeo per estudiar moviments (per exemple, aixecar un braç) i traduir-los en nombre de fotogrames i ritmes. • Condicions de rodatge: - Espai tipus laboratori/plató tancat: finestres tancades, sense ventilador, per evitar moviments involuntaris. - Il·luminació amb 3–4 focus. - Treball realitzat al petit estudi de stop motion de l’Escola d’Art de Tarragona. 3D digital i escenografia virtual • Part digital del curt realitzada mitjançant: - Modelatge 3D, texturització, il·luminació i animació en entorns virtuals. • Descriu la creació d’una escenografia digital on també hi ha personatges que es mouen, igual que al món físic, però amb eines informàtiques. Estructura híbrida i sentit narratiu • El curt és un híbrid analògic-digital: - Escenes en 3D digital i escenes en stop motion física conviuen al film. - Aquest canvi de tècnica té un sentit narratiu clau (relacionat amb el que passa a la història), que la Ruth no vol revelar per no fer spoilers. “Clar, hi ha una part digital per una raó que passa allà i després tot es transforma en físic i en real per una altra raó.” • Procés de treball: - Primer va crear tota la part 3D. - La part de stop motion la va concentrar en dues setmanes finals, molt intenses i amb poques hores de son. 4. Presentació pública i recorregut en festivals Estrena a Torredembarra • Primera projecció pública: dissabte a les 18.00 h a L’Atelier (espai artístic que coordina en Jordi Morera). • La sessió inclou: - Projecció del curtmetratge complet. - Col·loqui amb la Ruth per comentar el procés creatiu, tècnic i conceptual. - Exhibició de maquetes, ninots i materials físics utilitzats a la part de stop motion, perquè el públic pugui veure la “cuina” del film. “A part de la pel·lícula veureu el treball que ha fet de maquetes en 3D a partir del cartró i donant-li pintura i textura.” Passos cap als festivals • Ha presentat «S’ha acabat el joc» a diversos festivals d’animació: Animajove: hi va presentar el curt per viure l’experiència d’inscripció i selecció, però no ha estat seleccionat aquesta vegada. La Ruth ho viu com un primer aprenentatge i afirma que s’hi tornarà a presentar en futures edicions. Animac (Lleida): també ha inscrit el curt. Està pendent de resposta (prevista pel gener). • Valora molt positivament l’existència d’apartats de “nous talents” o estudiants en aquests festivals, perquè obren portes a autors emergents i serveixen com a carta de presentació professional. 5. Formació en animació a l’Escola d’Art de Tarragona Assignatures i continguts A l’Escola d’Art de Tarragona, la Ruth ha cursat un itinerari molt complet en animació, que inclou: • Animació digital en 2D (motion graphics), molt vinculada al sector publicitari. • Animació 3D (modelatge, il·luminació, animació de personatges i escenes). • Stop motion com a tècnica específica. • Història de l’art i altres assignatures teòriques que donen context i referents. Professorat i treball en grup • Professors principals d’animació: Francesc Poblet, Ariadna Costa i Núria Anguren (especialista en stop motion). • La Ruth destaca un bon ambient de treball en equip entre professorat i alumnat, tot i que els projectes finals són individuals. • A classe eren menys de 20 alumnes, majoritàriament de la zona de Tarragona. • S’obre el debat sobre feina individual vs. treball d’equip: - En el món professional, la norma és treballar en equips especialitzats. - Alguns estudiants voldrien fer projectes col·lectius per acostar-se a la realitat laboral. - Tanmateix, els projectes finals individuals serveixen per tenir una obra signada personalment, molt útil per a festivals i portafolis. Eines digitals i programari • Programari utilitzat actualment: - Pack Adobe per a diverses tasques (edició, composició, gràfica en moviment). - Cinema 4D per a treball en 3D. • Mirada cap al futur: l’escola vol incorporar Blender (programa 3D de codi obert i gratuït). “Crec que és molt important potenciar el Blender… no només tenir programaris tancats i de pagament.” • Això implica una filosofia més comunitària i accessible, allunyada de la dependència de llicències de pagament. 6. Perspectives professionals i interessos creatius de la Ruth Què li agrada més del procés creatiu La Ruth es considera una creadora polifacètica i li costa escollir un únic rol. Destaca: • Modelatge i animació 3D: va gaudir molt amb aquesta part. • Animació stop motion i la manipulació física de figures. • Creació d’escenografies amb cartró i materials tangibles. • Producció i organització del projecte. La part que li costa més és el guió, perquè implica una manera de pensar diferent i un altre tipus d’abstracció, però tot i així també l’ha gaudit. Estat del sector i plans immediats • Té la percepció que el sector de l’animació és molt competitiu, però encara no hi ha entrat de ple i per tant no se sent amb autoritat per descriure’l a fons. • Té clar que voldria: - Trobar una “feineta”, encara que sigui petita, per començar a entrar en el sector. - Possiblement cursar un postgrau nou de creativitat a Tarragona, fruit de la col·laboració entre l’Escola d’Art de Tarragona i la URV (Universitat Rovira i Virgili). • Considera que aquest postgrau podria ajudar-la especialment en la part de relat i guió, complementant la seva base visual i tècnica. • També contempla el món publicitari com a sortida professional natural, ja que l’animació és present a tot arreu (publicitat, videoclips, xarxes, etc.) i creu que hi ha espai per a tothom, malgrat la competència. 7. L’Atelier i la vida artística local a Torredembarra Funcionament de L’Atelier Jordi Morera explica la filosofia i el funcionament de L’Atelier, l’espai on s’estrena el curt: • És un espai de compartir art, més que no pas una acadèmia rígida. • Ofereixen: - Tallers de pintura i dibuix dos dies a la setmana (dimarts i divendres). - Un taller de ceràmica conduït per la Sibila els dijous. • En els tallers de pintura/dibuix: - L’enfocament és molt obert: des de pintura figurativa tradicional fins a experimentació amb matèria i materials diversos. - Jordi es defineix com a orientador i acompanyant, més que com a professor clàssic. “A partir del traç pot sortir moltes coses… i dins del color hi ha mil vies per explorar.” Formació de Jordi Morera i aprenentatge compartit • Jordi ve d’una formació molt tradicional: - Es va formar als Anys 70 a l’Escola d’Art i Oficis de Barcelona. - Domina especialment el dibuix i el traç, i a partir d’aquí el color i la pintura. • Reconeix que les noves generacions treballen amb programes i tècniques digitals que ell no domina (com l’stop motion digitalitzat, 3D, etc.). • Destaca que a L’Atelier també ell aprèn dels alumnes i dels artistes que hi passen, per exemple: - Un pintor anglès, Peter Lider, que fa pintura hiperrealista i del qual Jordi diu que n’aprèn molt. - La mateixa Ruth Meier, que exposa a la biblioteca dos quadres que Jordi qualifica d’“excel·lents”. Projectes i activitat pública • L’Atelier ha organitzat exposicions de pintura, fotografia, ceràmica i ara incorpora l’audiovisual i l’animació amb el curt de la Ruth. • Per Nadal, la Sibila sol obrir alguns dies per fer una petita fireta d’art i artesania, on es poden comprar peces artístiques i així ajudar a sostenir l’espai. • Jordi admet que cada inici de curs és una incògnita econòmica: han de poder omplir tallers i pagar el lloguer del local per seguir endavant. Reivindicació d’una escola d’art a Torredembarra • Jordi aprofita per fer una reflexió de fons: - Creu que Torredembarra és prou gran per tenir una escola d’art pròpia. - Considera que això podria generar oportunitats econòmiques i professionals per a gent jove formada en art (com la Ruth o altres exalumnes de batxillerat artístic, Belles Arts, etc.). “No només hem de viure del turisme, hem de viure de tot allò que ajudi a fer una societat més culturalitzada, més cohesionada.” • Defensa un model de poble on l’art i la cultura siguin també eix econòmic i de cohesió social, no només activitat complementària. 8. Tancament L’entrevista es tanca recordant: • La projecció del curt «S’ha acabat el joc»: - Dia: dissabte - Hora: 18.00 h - Lloc: L’Atelier (Torredembarra) • S’anima els oients a assistir-hi, veure el curt, conèixer de prop els ninots i maquetes de stop motion i escoltar la Ruth explicant el seu procés. La conductora del programa agraeix la presència de Ruth Meier i Jordi Morera als estudis de Ona la Torre i els desitja molta sort en els projectes futurs, amb l’esperança de poder-los tornar a entrevistar amb noves creacions.