#709 - Experiències del Voluntariat per la Llengua a Torredembarra

Resum general

Acte de presentació del programa Voluntariat per la Llengua a Torredembarra, on es combinen aprenents de català amb voluntaris per practicar la llengua, especialment l’expressió oral i la pèrdua de vergonya.

Es recullen diversos testimonis personals –tant de voluntaris com d’aprenents– que expliquen:

• Per què s’han inscrit al programa.
• Com viuen l’aprenentatge i l’ús del català en el dia a dia.
• Les dificultats i satisfaccions de practicar el català en un context sovint bilingüe.

Testimoni 1: Rosa Maria, voluntària

• És voluntària des d’inici d’any.
• Ha tingut dues aprenentes estrangeres (italiana i francesa) vinculades al GPEC.
• Continua amb la francesa i ja porten unes 15 trobades, amb una experiència molt positiva per a totes dues.
• Destaca la motivació de les aprenentes i la seva facilitat per aprendre idiomes.

Motivació per fer de voluntària

• Pren consciència que el català es parla menys i cal mantenir-lo viu.
• Defensa la idea que els catalanoparlants:

> “No hem de canviar la llengua quan tenim algú davant que el veiem diferent.”

• Explica que cal començar parlant en català i només canviar de llengua si la persona realment no entén el català.

Compromís de continuïtat

• Assisteix a la presentació de la nova edició i confirma que continuarà com a voluntària perquè l’experiència li agrada i la valora molt.

Testimoni 2: Paquita, aprenenta molt compromesa

• Viua Torredembarra des de fa 6 anys.
• És originària de Huelva i fa molts anys que viu a Catalunya.
• La seva família parla en català entre ells, però amb ella sempre ho feien en castellà.

Decisió de parlar català

• Explica que al seu poble no parlava mai català.
• En arribar a Torredembarra, veu que tothom parla castellà i això li crea un "revoltillo" interior que la porta a decidir:

> “Ara parlaré jo català.”

Aprenentatge i dificultats

• S’apunta a classes de català a l’associació de gent gran.
• Té molt interès a parlar català.
• Li molesta que, quan la gent nota que el parla malament, li canviïn de llengua al castellà.
• Explica una anècdota amb un metge a Reus, a qui demana explícitament que li parli en català i no li canviï la llengua.

Experiència prèvia amb el programa

• És el primer cop que entra al Voluntariat per la Llengua de manera formal.
• Havia tingut una parella lingüística (Carme) a través de la sessió de la gent gran, però ella li canviava sovint al castellà i li havia de dir:

> “Carme, no me canvies, sisplau.”

• Van haver de deixar-ho per problemes personals, però valora l’experiència.

Estratègies per mantenir el català

• Comenta que tothom li parla en castellà i ho considera un problema de manca d’autoestima lingüística.
• Amb dues amigues (Maria Antònia i Maribel) estableix una "norma" lúdica:

> Cada vegada que li parlen en castellà, li han de pagar un euro.

• Això les anima a parlar-li més en català i a prendre-s’ho seriosament.

Actitud valenta

• No té vergonya de demanar a ningú, ni a metges ni a comerciants, que li parlin en català.
• Defensa obertament:

> “Le digo que me parli en català, estamos en Cataluña.”

• Ara s’apunta formalment al programa i espera veure amb qui la emparellen.

Testimoni 3: Miquel, voluntari veterà (virtual i presencial)

• És voluntari des d’abans de la pandèmia.
• Comença a Viladecans, al centre d’Aremprunyà (Gavà).
• Va descobrir el programa quasi per casualitat, buscant per internet després de jubilar-se.

Evolució de la seva participació

• Comença amb una aprenenta presencial, però amb la pandèmia passa a fer trobades virtuals.
• Arriba a tenir tres aprenents virtuals per setmana.
• Després de la pandèmia es trasllada més temps a Torredembarra i demana fer alumnes presencials, però continua sobretot en format virtual.
• La seva coordinadora el deriva a la zona de Tarragona i així entra en contacte amb Torredembarra.

Situació actual

• Manté tres parelles lingüístiques virtuals:

- Una noia peruana de Torredembarra (van començar presencial, ara virtual per feina). - Una guia turística italiana de Tarragona. - Una noia veneçolana, també de Tarragona.

• Totes tres dominen bastant el català i poden tenir converses riques.

Què li aporta ser voluntari

• Li agrada conèixer gent de diferents països, cosa que considera molt enriquidora.
• Tot i evitar política i religió, aprèn moltes coses sobre:

- Cultures d’origen dels aprenents. - Gastronomia, especialment de Sud-amèrica. - Com troben aquí els ingredients dels seus països.

• Valora molt les converses interessants, sobretot amb la guia turística, que li explica llocs i històries de Tarragona.

Testimoni 4: Abdu, jove del Senegal

• És de Senegal i fa dos anys que viu a Torredembarra.
• Va arribar pel mar, és a dir, per ruta marítima migratòria.

Descoberta de la llengua

• En arribar, s’apunta a classes de català i de castellà.
• No sabia abans d’arribar que aquí es parlaven dos idiomes; ho descobreix un cop és a Catalunya.

Aprenentatge del català

• Considera el català una mica difícil, però destaca que:

- Parla francès i això li ajuda perquè francès i català s’assemblen una mica.

• S’apunta al programa de Voluntariat per la Llengua perquè:

- Li agrada estudiar català. - Sap que li pot ser útil i que el català és molt important a Catalunya.

• Compagina estudis i feina.

Testimoni 5: Aldiego, jove de Colòmbia

• És de Colòmbia i fa "molts" anys que viu a Catalunya (no concreta la xifra).
• Està aprenent català ara, no el parlava abans.

Motivacions per aprendre català

• Li agrada aprendre noves llengües.
• Té clar que:

> “El català obre moltes portes.”

• Estudia català a l’escola d’adults.

Primeres experiències orals

• Aquesta és la seva primera experiència pràctica parlant català cara a cara fora de classe.
• Admet que li fa vergonya, però s’hi enfronta igualment.

Idees clau del conjunt de testimonis

• El Voluntariat per la Llengua facilita:

- La pràctica oral en un entorn segur i amable. - El contacte intercultural entre persones d’orígens molt diversos. - La integració lingüística de nouvinguts i també de persones que fa anys que viuen aquí però no havien fet el pas al català.

• Diversos testimonis remarquen la importància de:

- No canviar de llengua automàticament al castellà davant d’algú que sembla estranger. - Fer del català la llengua d’entrada, canviant només si l’altra persona ho demana. - Veure el català com una eina d’inclusió i oportunitats, no pas una barrera.

• El programa també serveix perquè alguns catalanoparlants:

- Recuperin o reforcin la seva autoestima lingüística. - Prenguin consciència que mantenir el català és una responsabilitat compartida.

En conjunt, els testimonis mostren un alt compromís amb l’aprenentatge i la preservació del català, i evidencien que el Voluntariat per la Llengua és una eina eficaç, humana i enriquidora tant per a voluntaris com per a aprenents.