Soundsystem del 22/11/2025

NEX - Notícies en Xarxa del 22/11/2025

‘Notícies en xarxa’ ressegueix la primera línia de l’actualitat, combinant el temps d’informació amb el d’anàlisi. El repàs a l’actualitat del territori, la informació de servei i el resum de premsa local i comarcal.

#1289 - Informatiu d'Ona la Torre del 22/11/2025

Amb Anna Plaza, Raquel Martínez i Josep Sánchez Notícies locals, comarcals, culturals i esportives.

Sol de nit del 21/11/2025

Amb Sol Baker. Espai musical, conduït per la cantant Sol Baker, dedicat al jazz, el blues, el soul, el rock, el R&B i altres estils musicals. El programa pretén ser un altaveu per als músics i, alhora, un espai de tertúlia. Podeu escoltar el programa... divendres de 22 a 23h i dilluns de 01 a 02h.

Aires del Sur del 21/11/2025

NEX - Notícies en Xarxa del 21/11/2025

‘Notícies en xarxa’ ressegueix la primera línia de l’actualitat, combinant el temps d’informació amb el d’anàlisi. El repàs a l’actualitat del territori, la informació de servei i el resum de premsa local i comarcal.

#709 - Experiències del Voluntariat per la Llengua a Torredembarra

Resum general Acte de presentació del programa Voluntariat per la Llengua a Torredembarra, on es combinen aprenents de català amb voluntaris per practicar la llengua, especialment l’expressió oral i la pèrdua de vergonya. Es recullen diversos testimonis personals –tant de voluntaris com d’aprenents– que expliquen: Per què s’han inscrit al programa. Com viuen l’aprenentatge i l’ús del català en el dia a dia. Les dificultats i satisfaccions de practicar el català en un context sovint bilingüe. Testimoni 1: Rosa Maria, voluntària És voluntària des d’inici d’any. Ha tingut dues aprenentes estrangeres (italiana i francesa) vinculades al GPEC. Continua amb la francesa i ja porten unes 15 trobades, amb una experiència molt positiva per a totes dues. Destaca la motivació de les aprenentes i la seva facilitat per aprendre idiomes. Motivació per fer de voluntària Pren consciència que el català es parla menys i cal mantenir-lo viu. Defensa la idea que els catalanoparlants: “No hem de canviar la llengua quan tenim algú davant que el veiem diferent.” Explica que cal començar parlant en català i només canviar de llengua si la persona realment no entén el català. Compromís de continuïtat Assisteix a la presentació de la nova edició i confirma que continuarà com a voluntària perquè l’experiència li agrada i la valora molt. Testimoni 2: Paquita, aprenenta molt compromesa Viua Torredembarra des de fa 6 anys. És originària de Huelva i fa molts anys que viu a Catalunya. La seva família parla en català entre ells, però amb ella sempre ho feien en castellà. Decisió de parlar català Explica que al seu poble no parlava mai català. En arribar a Torredembarra, veu que tothom parla castellà i això li crea un "revoltillo" interior que la porta a decidir: “Ara parlaré jo català.” Aprenentatge i dificultats S’apunta a classes de català a l’associació de gent gran. Té molt interès a parlar català. Li molesta que, quan la gent nota que el parla malament, li canviïn de llengua al castellà. Explica una anècdota amb un metge a Reus, a qui demana explícitament que li parli en català i no li canviï la llengua. Experiència prèvia amb el programa És el primer cop que entra al Voluntariat per la Llengua de manera formal. Havia tingut una parella lingüística (Carme) a través de la sessió de la gent gran, però ella li canviava sovint al castellà i li havia de dir: “Carme, no me canvies, sisplau.” Van haver de deixar-ho per problemes personals, però valora l’experiència. Estratègies per mantenir el català Comenta que tothom li parla en castellà i ho considera un problema de manca d’autoestima lingüística. Amb dues amigues (Maria Antònia i Maribel) estableix una "norma" lúdica: Cada vegada que li parlen en castellà, li han de pagar un euro. Això les anima a parlar-li més en català i a prendre-s’ho seriosament. Actitud valenta No té vergonya de demanar a ningú, ni a metges ni a comerciants, que li parlin en català. Defensa obertament: “Le digo que me parli en català, estamos en Cataluña.” Ara s’apunta formalment al programa i espera veure amb qui la emparellen. Testimoni 3: Miquel, voluntari veterà (virtual i presencial) És voluntari des d’abans de la pandèmia. Comença a Viladecans, al centre d’Aremprunyà (Gavà). Va descobrir el programa quasi per casualitat, buscant per internet després de jubilar-se. Evolució de la seva participació Comença amb una aprenenta presencial, però amb la pandèmia passa a fer trobades virtuals. Arriba a tenir tres aprenents virtuals per setmana. Després de la pandèmia es trasllada més temps a Torredembarra i demana fer alumnes presencials, però continua sobretot en format virtual. La seva coordinadora el deriva a la zona de Tarragona i així entra en contacte amb Torredembarra. Situació actual Manté tres parelles lingüístiques virtuals: Una noia peruana de Torredembarra (van començar presencial, ara virtual per feina). Una guia turística italiana de Tarragona. Una noia veneçolana, també de Tarragona. Totes tres dominen bastant el català i poden tenir converses riques. Què li aporta ser voluntari Li agrada conèixer gent de diferents països, cosa que considera molt enriquidora. Tot i evitar política i religió, aprèn moltes coses sobre: Cultures d’origen dels aprenents. Gastronomia, especialment de Sud-amèrica. Com troben aquí els ingredients dels seus països. Valora molt les converses interessants, sobretot amb la guia turística, que li explica llocs i històries de Tarragona. Testimoni 4: Abdu, jove del Senegal És de Senegal i fa dos anys que viu a Torredembarra. Va arribar pel mar, és a dir, per ruta marítima migratòria. Descoberta de la llengua En arribar, s’apunta a classes de català i de castellà. No sabia abans d’arribar que aquí es parlaven dos idiomes; ho descobreix un cop és a Catalunya. Aprenentatge del català Considera el català una mica difícil, però destaca que: Parla francès i això li ajuda perquè francès i català s’assemblen una mica. S’apunta al programa de Voluntariat per la Llengua perquè: Li agrada estudiar català. Sap que li pot ser útil i que el català és molt important a Catalunya. Compagina estudis i feina. Testimoni 5: Aldiego, jove de Colòmbia És de Colòmbia i fa "molts" anys que viu a Catalunya (no concreta la xifra). Està aprenent català ara, no el parlava abans. Motivacions per aprendre català Li agrada aprendre noves llengües. Té clar que: “El català obre moltes portes.” Estudia català a l’escola d’adults. Primeres experiències orals Aquesta és la seva primera experiència pràctica parlant català cara a cara fora de classe. Admet que li fa vergonya, però s’hi enfronta igualment. Idees clau del conjunt de testimonis El Voluntariat per la Llengua facilita: La pràctica oral en un entorn segur i amable. El contacte intercultural entre persones d’orígens molt diversos. La integració lingüística de nouvinguts i també de persones que fa anys que viuen aquí però no havien fet el pas al català. Diversos testimonis remarquen la importància de: No canviar de llengua automàticament al castellà davant d’algú que sembla estranger. Fer del català la llengua d’entrada, canviant només si l’altra persona ho demana. Veure el català com una eina d’inclusió i oportunitats, no pas una barrera. El programa també serveix perquè alguns catalanoparlants: Recuperin o reforcin la seva autoestima lingüística. Prenguin consciència que mantenir el català és una responsabilitat compartida. En conjunt, els testimonis mostren un alt compromís amb l’aprenentatge i la preservació del català, i evidencien que el Voluntariat per la Llengua és una eina eficaç, humana i enriquidora tant per a voluntaris com per a aprenents.

MontA que te QuedaS del 21/11/2025

MontA que te QuedaS Un espacio de crecimiento personal, motivación y salud mental, conducido por Lury. Un viaje emocional con consejos, reflexiones y herramientas para transformar tu vida desde adentro. Este es un viaje hacia la plenitud, no te quedes abajo!

#1288 - Informatiu d'Ona la Torre del 21/11/2025

(R) Amb Anna Plaza i Josep Sánchez Notícies locals, comarcals, culturals, esportives i meteorològiques.

#522 - Resum del programa INFOPODCAST: Actualitat i Nadal a Girona FM

L'episodi d'avui de l'INFOPODCAST a Girona FM detalla l'extensa programació de Nadal que inclou més de 80 activitats, destacant la recuperació dels Pastorets i la tradicional Cavalcada de Reis. També es posa el focus en el foment de la llengua catalana mitjançant el programa de voluntariat lingüístic i es fa ressò dels actes reivindicatius pel 25N amb performances i monòlegs teatrals. En l'àmbit cultural, el cinema i la música prenen protagonisme amb l'estrena del curt de Ruth Meyer i el concert de Diálogo a Tempo. Finalment, l'agenda esportiva destaca els compromisos de la UDT en futbol i els partits de vòlei local, tancant amb la informació de servei de les farmàcies de guàrdia. Tot un recull de l'actualitat més propera per mantenir informada a la ciutadania gironina.

NEX - Notícies en Xarxa del 21/11/2025

‘Notícies en xarxa’ ressegueix la primera línia de l’actualitat, combinant el temps d’informació amb el d’anàlisi. El repàs a l’actualitat del territori, la informació de servei i el resum de premsa local i comarcal.

#708 - Curtmetratge d’animació «S’ha acabat el joc»

Resum general del pòdcast En aquest episodi de L'entrevista a Ona la Torre, es conversa amb la Ruth Meier (jove cineasta torrenca d’animació) i Jordi Morera (pintor, docent jubilat i responsable de l’espai artístic L’Atelier). L’eix central és la presentació del primer curtmetratge d’animació de la Ruth, «S’ha acabat el joc», i tot el procés creatiu i formatiu que hi ha al darrere. El programa barreja reflexió artística, formació en art i animació, i dinamització cultural local a Torredembarra. 1. Origen del projecte i trajectòria de la Ruth Meier De l’Institut a Belles Arts i l’animació • La Ruth va ser alumna de Jordi Morera a l’Institut de Torredembarra, on ja demostrava inquietud artística i curiositat per “tot”. • Inicia Belles Arts a la Universitat de Barcelona en plena pandèmia, fent classes i presentacions de pintura i escultura des de casa, una situació que descriu com estranya i poc natural per a estudis tan pràctics. • Ja tenia interès clar per l’animació, però decideix seguir Belles Arts per experimentar disciplines diverses. “Sempre he estat amb tot. M’ha agradat tot, sempre… i és molt complicat decidir-ho.” Combinació d’estudis • A tercer de Belles Arts, decideix complementar-ho amb l’Escola d’Art de Tarragona, especialitzant-se en animació. • Destaca que ho repetiria des de zero, perquè l’experiència ha estat molt enriquidora: ha pogut combinar escultura, volum i tècniques digitals dins l’animació. • Actualment està acabant quart de Belles Arts i presenta el seu projecte final d’animació, el curt «S’ha acabat el joc». 2. El curtmetratge «S’ha acabat el joc» Concepte i univers del film • Títol: «S’ha acabat el joc», inspirat en l’expressió Game Over, però concebut plenament en català. • Gènere i to: - Món distòpic amb al·lusions visuals a l’univers dels videojocs. - Crítica i reflexió sobre la pantalla i els telèfons mòbils com a extensió del cos. • Imaginari visual principal: - Personatges “com nosaltres” però amb pantalles al cap, una mena de cíborgs contemporanis. - El símbol de la pantalla es fa servir per parlar de tecnologia, desconnexió i condició humana. “Són persones com nosaltres que tenen pantalles als caps, que ja són una mena de cíborgs.” Producció individual i temps de treball • Durada aproximada del curt: 4–5 minuts. • Temps de producció: uns 5 mesos de feina intensa, tota en solitari (guió, direcció d’art, animació, maquetes, 3D, etc.). • Subratlla que en animació professional sempre hi ha equips especialitzats, però en aquest cas el repte era assumir totes les fases ella sola com a projecte final. • Ho viu sobretot com un gran aprenentatge sobre capacitats i límits propis. 3. Tècniques emprades: híbrid entre stop motion i 3D Disseny de personatges i minimalisme • Punt de partida: personatges dibuixats amb cara, ulls, volum, roba… en els primers esbossos. • Evolució: decideix anar simplificant fins a l’essència: - Termina amb tres personatges de Filferro i cordill, molt prims i esquemàtics. - Referència a les escultures de Giacometti i a una mena “d’art prehistòric” portat a la stop motion. “Al final el que li dona l’expressivitat és el moviment… l’espectador ja es construeix aquesta figura humana per ell sol i no cal més.” Stop motion: del cartró a la càmera • Figures i escenografies: - Maquetes i entorns físics construïts amb cartró, pintura i textura. - Figura humana resolta amb filferro i cordill, aprofitant la força expressiva del moviment. • Procés d’animació: - Animació fotograma a fotograma, movent lleument les figures. - Planificació prèvia amb guió i storyboard. - La Ruth es grava a si mateixa en vídeo per estudiar moviments (per exemple, aixecar un braç) i traduir-los en nombre de fotogrames i ritmes. • Condicions de rodatge: - Espai tipus laboratori/plató tancat: finestres tancades, sense ventilador, per evitar moviments involuntaris. - Il·luminació amb 3–4 focus. - Treball realitzat al petit estudi de stop motion de l’Escola d’Art de Tarragona. 3D digital i escenografia virtual • Part digital del curt realitzada mitjançant: - Modelatge 3D, texturització, il·luminació i animació en entorns virtuals. • Descriu la creació d’una escenografia digital on també hi ha personatges que es mouen, igual que al món físic, però amb eines informàtiques. Estructura híbrida i sentit narratiu • El curt és un híbrid analògic-digital: - Escenes en 3D digital i escenes en stop motion física conviuen al film. - Aquest canvi de tècnica té un sentit narratiu clau (relacionat amb el que passa a la història), que la Ruth no vol revelar per no fer spoilers. “Clar, hi ha una part digital per una raó que passa allà i després tot es transforma en físic i en real per una altra raó.” • Procés de treball: - Primer va crear tota la part 3D. - La part de stop motion la va concentrar en dues setmanes finals, molt intenses i amb poques hores de son. 4. Presentació pública i recorregut en festivals Estrena a Torredembarra • Primera projecció pública: dissabte a les 18.00 h a L’Atelier (espai artístic que coordina en Jordi Morera). • La sessió inclou: - Projecció del curtmetratge complet. - Col·loqui amb la Ruth per comentar el procés creatiu, tècnic i conceptual. - Exhibició de maquetes, ninots i materials físics utilitzats a la part de stop motion, perquè el públic pugui veure la “cuina” del film. “A part de la pel·lícula veureu el treball que ha fet de maquetes en 3D a partir del cartró i donant-li pintura i textura.” Passos cap als festivals • Ha presentat «S’ha acabat el joc» a diversos festivals d’animació: Animajove: hi va presentar el curt per viure l’experiència d’inscripció i selecció, però no ha estat seleccionat aquesta vegada. La Ruth ho viu com un primer aprenentatge i afirma que s’hi tornarà a presentar en futures edicions. Animac (Lleida): també ha inscrit el curt. Està pendent de resposta (prevista pel gener). • Valora molt positivament l’existència d’apartats de “nous talents” o estudiants en aquests festivals, perquè obren portes a autors emergents i serveixen com a carta de presentació professional. 5. Formació en animació a l’Escola d’Art de Tarragona Assignatures i continguts A l’Escola d’Art de Tarragona, la Ruth ha cursat un itinerari molt complet en animació, que inclou: • Animació digital en 2D (motion graphics), molt vinculada al sector publicitari. • Animació 3D (modelatge, il·luminació, animació de personatges i escenes). • Stop motion com a tècnica específica. • Història de l’art i altres assignatures teòriques que donen context i referents. Professorat i treball en grup • Professors principals d’animació: Francesc Poblet, Ariadna Costa i Núria Anguren (especialista en stop motion). • La Ruth destaca un bon ambient de treball en equip entre professorat i alumnat, tot i que els projectes finals són individuals. • A classe eren menys de 20 alumnes, majoritàriament de la zona de Tarragona. • S’obre el debat sobre feina individual vs. treball d’equip: - En el món professional, la norma és treballar en equips especialitzats. - Alguns estudiants voldrien fer projectes col·lectius per acostar-se a la realitat laboral. - Tanmateix, els projectes finals individuals serveixen per tenir una obra signada personalment, molt útil per a festivals i portafolis. Eines digitals i programari • Programari utilitzat actualment: - Pack Adobe per a diverses tasques (edició, composició, gràfica en moviment). - Cinema 4D per a treball en 3D. • Mirada cap al futur: l’escola vol incorporar Blender (programa 3D de codi obert i gratuït). “Crec que és molt important potenciar el Blender… no només tenir programaris tancats i de pagament.” • Això implica una filosofia més comunitària i accessible, allunyada de la dependència de llicències de pagament. 6. Perspectives professionals i interessos creatius de la Ruth Què li agrada més del procés creatiu La Ruth es considera una creadora polifacètica i li costa escollir un únic rol. Destaca: • Modelatge i animació 3D: va gaudir molt amb aquesta part. • Animació stop motion i la manipulació física de figures. • Creació d’escenografies amb cartró i materials tangibles. • Producció i organització del projecte. La part que li costa més és el guió, perquè implica una manera de pensar diferent i un altre tipus d’abstracció, però tot i així també l’ha gaudit. Estat del sector i plans immediats • Té la percepció que el sector de l’animació és molt competitiu, però encara no hi ha entrat de ple i per tant no se sent amb autoritat per descriure’l a fons. • Té clar que voldria: - Trobar una “feineta”, encara que sigui petita, per començar a entrar en el sector. - Possiblement cursar un postgrau nou de creativitat a Tarragona, fruit de la col·laboració entre l’Escola d’Art de Tarragona i la URV (Universitat Rovira i Virgili). • Considera que aquest postgrau podria ajudar-la especialment en la part de relat i guió, complementant la seva base visual i tècnica. • També contempla el món publicitari com a sortida professional natural, ja que l’animació és present a tot arreu (publicitat, videoclips, xarxes, etc.) i creu que hi ha espai per a tothom, malgrat la competència. 7. L’Atelier i la vida artística local a Torredembarra Funcionament de L’Atelier Jordi Morera explica la filosofia i el funcionament de L’Atelier, l’espai on s’estrena el curt: • És un espai de compartir art, més que no pas una acadèmia rígida. • Ofereixen: - Tallers de pintura i dibuix dos dies a la setmana (dimarts i divendres). - Un taller de ceràmica conduït per la Sibila els dijous. • En els tallers de pintura/dibuix: - L’enfocament és molt obert: des de pintura figurativa tradicional fins a experimentació amb matèria i materials diversos. - Jordi es defineix com a orientador i acompanyant, més que com a professor clàssic. “A partir del traç pot sortir moltes coses… i dins del color hi ha mil vies per explorar.” Formació de Jordi Morera i aprenentatge compartit • Jordi ve d’una formació molt tradicional: - Es va formar als Anys 70 a l’Escola d’Art i Oficis de Barcelona. - Domina especialment el dibuix i el traç, i a partir d’aquí el color i la pintura. • Reconeix que les noves generacions treballen amb programes i tècniques digitals que ell no domina (com l’stop motion digitalitzat, 3D, etc.). • Destaca que a L’Atelier també ell aprèn dels alumnes i dels artistes que hi passen, per exemple: - Un pintor anglès, Peter Lider, que fa pintura hiperrealista i del qual Jordi diu que n’aprèn molt. - La mateixa Ruth Meier, que exposa a la biblioteca dos quadres que Jordi qualifica d’“excel·lents”. Projectes i activitat pública • L’Atelier ha organitzat exposicions de pintura, fotografia, ceràmica i ara incorpora l’audiovisual i l’animació amb el curt de la Ruth. • Per Nadal, la Sibila sol obrir alguns dies per fer una petita fireta d’art i artesania, on es poden comprar peces artístiques i així ajudar a sostenir l’espai. • Jordi admet que cada inici de curs és una incògnita econòmica: han de poder omplir tallers i pagar el lloguer del local per seguir endavant. Reivindicació d’una escola d’art a Torredembarra • Jordi aprofita per fer una reflexió de fons: - Creu que Torredembarra és prou gran per tenir una escola d’art pròpia. - Considera que això podria generar oportunitats econòmiques i professionals per a gent jove formada en art (com la Ruth o altres exalumnes de batxillerat artístic, Belles Arts, etc.). “No només hem de viure del turisme, hem de viure de tot allò que ajudi a fer una societat més culturalitzada, més cohesionada.” • Defensa un model de poble on l’art i la cultura siguin també eix econòmic i de cohesió social, no només activitat complementària. 8. Tancament L’entrevista es tanca recordant: • La projecció del curt «S’ha acabat el joc»: - Dia: dissabte - Hora: 18.00 h - Lloc: L’Atelier (Torredembarra) • S’anima els oients a assistir-hi, veure el curt, conèixer de prop els ninots i maquetes de stop motion i escoltar la Ruth explicant el seu procés. La conductora del programa agraeix la presència de Ruth Meier i Jordi Morera als estudis de Ona la Torre i els desitja molta sort en els projectes futurs, amb l’esperança de poder-los tornar a entrevistar amb noves creacions.

#88 - Baix Gaià Esports del 21/11/2025

#744 - Actualitat, oci local i cel nocturn al Baix Gaià

Episodi de Baix Gaià al Dia que combina actualitat, agenda local, ciència i cinema amb to de ràdio de quilòmetre zero. S’obren amb notícies del territori (POUM de Torredembarra, Festival Ànima Jove a Altafulla, actes del 25N a Roda de Barà) i el temps fred i ventós. Es fa un repàs ric de portades comarcals i nacionals, amb èmfasi en la condemna del fiscal general García Ortiz, els accidents a l’AP-7, la planificació del Corredor Mediterrani i diversos temes socials (infància, pagesia, reciclatge, Meta i la premsa, Cimera del Clima). Amb Ruth Troyano es parla del Calçofest de Valls, la desestacionalització del calçot, el paper del vi jove i el valor cultural del porró, reivindicat com a eina social i primer decantador català. L’agenda recorre Roda de Barà, Torredembarra, Altafulla i altres municipis amb mercats de segona mà, xerrades, cross escolar, concerts, torneigs esportius i contacontes. L’entrevista al físic Àlex Pereira presenta la plantada de telescopis “Altafulla mira el cel” i explica l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026, que es veurà breument des d’Altafulla, i què es pot observar al cel d’hivern (Orió, Saturn, Júpiter, cúmuls, objectes interestel·lars). En cinema, Antonio Barrero conversa amb el guionista Víctor Alonso Berbel sobre “Ciudad sin sueño”, ficció social ambientada a la Cañada Real: procés de guió, treball amb veïns com a actors, equilibri entre realisme i poesia, influències (Lorca, Isaki Lacuesta, Guerin) i impacte comunitari. El tram final es relaxa amb El xiulet, tertúlia humorística de proximitat, i espots municipals que reforcen la identitat local.

#206 - Informatiu Baix Gaià del 21/11/2025

Espai informatiu conjunt d'Ona la Torre, Altafulla Ràdio i Roda de Berà Ràdio

NEX - Notícies en Xarxa del 21/11/2025

Edició Matí ‘Notícies en xarxa’ ressegueix la primera línia de l’actualitat, combinant el temps d’informació amb el d’anàlisi. El repàs a l’actualitat del territori, la informació de servei i el resum de premsa local i comarcal.

#1287 - Informatiu d'Ona la Torre del 21/11/2025

Amb Anna Plaza, Raquel Martínez i Josep Sánchez Notícies locals, comarcals, culturals i esportives.

NEX - Notícies en Xarxa del 20/11/2025

‘Notícies en xarxa’ ressegueix la primera línia de l’actualitat, combinant el temps d’informació amb el d’anàlisi. El repàs a l’actualitat del territori, la informació de servei i el resum de premsa local i comarcal.

#524 - Infopòdcast d'Ona la Torre del 20/11/2025

#1286 - Informatiu d'Ona la Torre del 20/11/2025

(R) Amb Anna Plaza i Josep Sánchez Notícies locals, comarcals, culturals, esportives i meteorològiques.

NEX - Notícies en Xarxa del 20/11/2025

Edició Migdia ‘Notícies en xarxa’ ressegueix la primera línia de l’actualitat, combinant el temps d’informació amb el d’anàlisi. El repàs a l’actualitat del territori, la informació de servei i el resum de premsa local i comarcal.

Remember Toi del 20/11/2025

Musica Dance. Des dels 80 fins els 2000. Mesclat i preparat per recordar..... Amb Joan Poch.

#87 - Baix Gaià Esports del 20/11/2025

Efectes secundaris del 20/11/2025

Espai Setmanal dedicat al món del cinema, amb la Lola Galvan i Paula Espelt