#718 - Investigació sobre el cas Reus i l’impacte de «La PortaGate»

Resum general Entrevista a Andreu Rauet, guanyador ex aequo del Premi de Comunicació Camp de Tarragona pel documental «La PortaGate, la història del Reus 2», una recerca periodística sobre la desaparició del Reus Deportiu i les suposades estafes vinculades a inversions al club. Premis i sorpresa del guardó Andreu Rauet rep el premi ex aequo i admet que no s’ho esperava. Considera que el documental guanyador principal té una història personal molt potent i que mereixia el premi. Destaca que, malgrat això, poder compartir el reconeixement és “al·lucinant” per ell. Un treball fora dels mitjans tradicionals L’entrevista subratlla que, per primer cop, es premien treballs que no provenen de mitjans tradicionals. «La PortaGate» es distribueix a través de YouTube, fet que trenca amb els canals clàssics de difusió periodística. Decisió de publicar a YouTube Rauet explica que va oferir el documental gratuïtament a qualsevol mitjà disposat a emetre’l. Davant la manca de resposta, opta per publicar-lo a YouTube perquè: És obert i accessible a tothom. No cal registrar-se ni pagar. Permet comentar i generar debat. L’objectiu principal era estimular el debat públic i el sentit crític sobre el cas. “El meu únic objectiu aquí era ajudar els afectats i els advocats” Impacte i repercussió del documental El dia de l’estrena, programada a les 22 h, hi havia 1.000 persones esperant per veure’l en directe. En una setmana arriba a 100.000 visualitzacions a YouTube. El tema té repercussió internacional: Es comenta a mitjans d’Algesires, Polònia, Llatinoamèrica i a tot l’Estat espanyol. Actualment: A YouTube supera les 130.000 visualitzacions. El conjunt d’impactes (xarxes, premsa, entrevistes…) s’estima en prop de dos milions de visualitzacions. Origen del projecte: del TFG al documental d’investigació El projecte neix com un Treball de Fi de Grau (TFG) a la URV el 2022. Aquell primer documental ja va ser finalista als Premi Mañé i Flaquer. El TFG inicial: Feia una radiografia dels protagonistes i dels possibles culpables de la desaparició del Reus. Era més testimonial i narratiu que no pas profundament documental. Amb els contactes d’aquell primer treball (inversors afectats, advocats), el projecte evoluciona cap a una investigació molt més ambiciosa, fins a «La PortaGate». Col·laboració amb advocats i conseqüències legals Rauet treballa colze a colze amb advocats: Part de la documentació recollida s’utilitza en el procediment judicial. No pot donar gaires detalls per prudència i secret de la causa. Gràcies a aquesta investigació i al treball conjunt: Ja s’han presentat 5 querelles relacionades amb el cas. Alguns diners s’han recuperat, però encara en falten molts. Rauet destaca la satisfacció personal de poder ajudar: Persones que van perdre diners en condicions que considera “miserables”. Aconseguint que part dels responsables comencin a retornar diners, cosa que indica que “alguna cosa no van fer bé”. Resum del cas «La PortaGate» i la desaparició del Reus Cronologia bàsica del cas Estiu 2018: el Reus ja presenta grans problemes econòmics. Mitja temporada després: el club és expulsat de la categoria perquè no pot pagar jugadors ni proveïdors. El club entra en concurs de creditors i es liquida el 2021. Elements que desperten sospites Es parla d’un deute de 9 milions d’euros, però: El Reus fitxava jugadors a cost zero. No queda clar on han anat a parar aquests diners. Ja hi havia antecedents de impagaments (per exemple el 2016). Apareixen nous protagonistes que semblen “caps de turc”. Entre 2016 i 2019: Entren inversors convençuts per un projecte amb una rendibilitat promesa del 6%. Molts d’ells perden pràcticament tots els diners invertits. Possible frau i processos judicials La investigació apunta a un possible engany sistemàtic als inversors. La figura jurídica que s’estudia és “estafa agreujada”. Ara és un jutge qui ha de determinar si hi ha responsabilitats penals. Relació amb els mitjans i independència Rauet reitera que va oferir el documental gratuïtament als mitjans des del primer dia. Assegura que molts mitjans no el van voler: Apunta que alguns grans mitjans de Barcelona depenen de patrocinis de grans clubs (com el Barça). Això faria difícil que difonguessin continguts crítics amb l’entorn futbolístic que els finança. Finalment, la difusió independent a YouTube permet: Mantenir control editorial. Garantir accés obert i sense condicionants. Trajectòria professional i futur del projecte Canvi de periodisme esportiu a comunicació corporativa Rauet havia treballat a la secció d’esports del Diari de Tarragona. Fa uns quatre anys que es dedica a la comunicació corporativa en una agència: Porta comunicació d’empreses de gran consum, universitats i sector turístic. Destaca el canvi de rol: Ara és ell qui envia notes de premsa i fa convocatòries, en lloc de rebre-les. Subratlla que al sector de la comunicació és difícil viure d’una sola tasca i que cal compaginar feines. Investigació com a passió personal Defineix la investigació sobre el Reus com la seva passió i hobby. Continua treballant-hi en el temps lliure, ja que la investigació segueix oberta. Possible tercera part de «La PortaGate» Planteja la possibilitat d’una tercera part del documental: Només si hi ha sentència en alguna de les cinc querelles. Adverteix que els casos judicials solen ser llargs: Encara no hi ha ni judici en cap de les querelles. Sigui en format de documental o d’una altra mena, es compromet a explicar el desenllaç amb el mateix rigor que fins ara. Idees clau Periodisme independent: ús de YouTube per evitar filtres i dependències dels grans mitjans. Impacte social i legal: el treball periodístic no només informa, sinó que impulsa querelles i ajuda a la recuperació de diners. Innovació en la distribució: reconeixement a un projecte que no sorgeix d’un mitjà tradicional, però aconsegueix gran abast. Compromís personal: Rauet combina la seva feina a la comunicació corporativa amb una investigació de llarg recorregut per destapar possibles responsabilitats al cas Reus.

#717 - Memòria de Vandellòs I i reconeixement al documental

Resum del contingut Context i protagonistes Entrevista amb Núria Castejón, responsable de l'àrea de documentals i factuals de 3CAT. Es parla del documental "Els herois de Vandellòs", emès a Sense ficció i produït per Minoria Absoluta. L'obra ha estat un dels guanyadors del Premi Mañé i Flaquer en la categoria Camp de Tarragona, compartint guardó ex aequo amb un altre treball. Origen del projecte El projecte arriba a 3CAT a través d'una crida de propostes al sector audiovisual. Des de 3CAT es tria perquè es considera un documental molt interessant, tant pel tema com per l'enfocament narratiu. Un punt de vista personal i únic El director, Àlvaro Sanz, és fill de la colònia de treballadors de Vandellòs I. Això li permet: Explicar els fets en primera persona i des d'una vivència pròpia. Tenir accés privilegiat a testimonis directes de l'accident. "Ell era fill de la colònia dels treballadors de Vandellós I" El documental combina descripció de l’època i relat viscut, fet que el fa especialment potent a nivell emocional i narratiu. Recuperació d’una memòria silenciada Es tracten els fets de l’accident de Vandellòs I l’any 1989, que va comportar el tancament de la central nuclear. Durant dècades gairebé no se n’havia parlat: Les persones que ho van viure ho van percebre com un fet traumàtic. S’hi havia creat un cert misteri i desconeixement sobre la dimensió real del que va passar. Amb el temps, l'Àlvaro es pregunta: "Com és que no n'hem parlat mai d'això?" Decideix fer el documental per trencar el silenci i recuperar la memòria històrica dels fets. Testimonis i impacte personal El vincle personal del director amb la comunitat és clau per aconseguir els testimonis: És "un dels d’allà", cosa que genera confiança. Els testimonis, amb la distància dels anys, consideren que ja és el moment de parlar-ne. Moment especialment significatiu: El pare de l’Àlvaro explica per primera vegada al seu fill què va viure durant l’accident. Aquesta confessió no s’havia produït mai abans. Format del projecte i distribució El contingut s’ha treballat en doble format: Minisèrie de 2-3 capítols a la plataforma OTT de 3CAT. Peça llarga unificada per a l’emissió a la franja de Sense ficció. És el mateix material, però amb estructures de presentació diferents segons el canal de distribució. El Premi Mañé i Flaquer i el valor de la diversitat de formats Segons Castejón, presentar el projecte al premi va ser iniciativa de l’Àlvaro Sanz, motivat perquè: És del territori. Li feia especial il·lusió optar a un premi “de casa seva”. El documental de 3CAT/Minoria Absoluta comparteix premi ex aequo amb un treball d’investigació local distribuït a YouTube i fet amb pocs recursos. Castejón subratlla la importància que: Convisquin projectes de gran format de televisió pública amb Produccions independents i modestes però amb molt talent i valor periodístic. "Hi ha d'haver espai per a tothom... amb molts menys recursos però amb moltes ganes i molt talent puguin fer documentals com aquest, que tinguin aquest valor, ostres, un aplaudiment." Tancament de l’entrevista S’agraeix i es felicita Núria Castejón pel premi i la seva part en el projecte. Ella destaca que trucarà a Àlvaro Sanz perquè encara no sap que han guanyat i li farà una gran il·lusió. Punts clau destacats Tema central: recuperació de la memòria de l’accident de Vandellòs I (1989). Enfocament: relat en primera persona des d’algú que va créixer a la colònia de la central. Valor afegit: trencament d’un silenci de dècades sobre un fet traumàtic. Producció: documental de 3CAT amb Minoria Absoluta, format minisèrie i versió llarga. Reconeixement: Premi Mañé i Flaquer Camp de Tarragona, compartit ex aequo amb un documental d’autor a YouTube. Missatge de fons: defensa d’un ecosistema audiovisual plural, on convisquin grans produccions públiques i projectes independents amb pocs recursos però gran valor.

#716 - Gerard Boch, premi Mañé i Flaquer de Comunicació Local

Resum del contingut Context del documental Es presenta Gerard Bosch, periodista i membre de l’Expluga Audiovisual, com a guanyador del Premi de Comunicació Local Mañé i Flaquer pel documental “El poble de l’aigua”. El treball explica la situació de sequera a l’Espluga de Francolí, tot i ser el municipi on neix el riu Francolí i haver tingut històricament una forta vinculació amb l’aigua (balneari, turisme d’aigua, cova). "El poble de l'aigua... històricament també ha patit moltes vegades la falta d'aigua, com també les riuades." Objectiu i sentit del projecte Volen deixar testimoni d’uns anys molt durs de restriccions, incertesa i manca d’aigua. Triar el format documental respon a la voluntat de la seva generació de narrar aquesta història audiovisualment, en comptes d’un llibre o altres formats. El projecte neix des de l’Expluga Audiovisual, entitat que aplega l’equip vinculat a l’emissora local. Rellevància de la ràdio local La ràdio de l’Espluga té més de 40 anys d’història i es basa en el voluntariat. Durant dècades, els programes els feien veïns del poble, alguns amb nivell professional, tot i treballar-hi com a voluntaris. Fa uns anys es crea una associació sense ànim de lucre per a donar marc legal i aglutinar l’equip històric. La ràdio ha estat una autèntica escola de comunicació per a diverses generacions: espai per créixer i aprendre, trampolí cap al món professional de la comunicació. "Nosaltres no seríem aquí si no haguéssim trobat aquesta escola o aquesta oportunitat que vam tenir al poble." Diversitat de veus i fonts El documental treballa amb una gran diversitat de fonts per explicar el problema de l’aigua: Visió històrica de la sequera. Responsables polítics des de la transició, que han gestionat el servei d’aigües. Institucions externes que han aportat solucions. Famílies, empreses i negocis locals que han patit directament les restriccions. Es posa en relleu que: tothom ha tingut l’aigua com a preocupació central, hi ha hagut encerts i errors, però també una implicació constant per trobar solucions. La crisi de la sequera a l’Espluga Restriccions d’aigua: Talls nocturns del subministrament durant aproximadament dos anys seguits. Subministrament mitjançant camions cisterna en períodes anteriors. El cicle de sequera greu s’arrossega des de 2019, només alleujat puntualment per un 2020 molt plujós. L’entrada al Consorci d’Aigües de Tarragona (aigua de l’Ebre) i les pluges van permetre normalitzar la situació; sense això, probablement les restriccions continuarien. Factors que agreugen el problema: Dependència dels aqüífers propis, en un municipi de prop de 4.000 habitants amb activitat econòmica. Xarxa d’abastament molt vella en alguns sectors, amb moltes fuites, fet que combinava: pocs recursos hídrics, pèrdues d’aigua, manca de pluja. Dimensió humana i reconeixements Bosch subratlla l’esforç i la paciència de la població de l’Espluga, que ha hagut de viure: restriccions severes, ús de cuves i cisternes, incertesa constant sobre el futur. També destaca el doble patiment de les persones que, a més de viure la sequera a casa, havien de gestionar la crisi i buscar solucions quan no n’hi havia de fàcils. Treball en equip i dimensió personal El documental el signen tres amics: Gerard Bosch, Pep Morató i Pau Grinyó. Tots tres comparteixen: escola pública, institut públic, participació en el projecte de l’emissora municipal. Bosch remarca: el privilegi de treballar en un projecte gran amb amics, el talent i compromís dels companys com a clau de l’èxit. "No hi pot haver res millor que haver-ho fet amb gent amb qui t'avens, amb qui també tenen un talent descomunal i un gran compromís." On es pot veure el documental? El documental “El poble de l’aigua” es pot recuperar a: Web de l’emissora municipal: fmr.cat Canal de YouTube de l’emissora. També es va emetre per TAC12. Idees clau Tema central: impacte de la sequera i la gestió de l’aigua a l’Espluga de Francolí. Eix narratiu: combinació de memòria històrica, experiències personals i gestió institucional. Paper de la ràdio local: com a escola de comunicació i motor de projectes com l’Expluga Audiovisual. Missatge de fons: importància de documentar i preservar la memòria col·lectiva d’una crisi que ha marcat el poble.

Club Excursionisme del 25/11/2025 - Calendari de desembre

Amb Paula Redondo i Àngels Garcia. En el darrer programa del Club Excursionisme Torredembarra hem parlat de les sortides del mes de desembre i de les inscripcions per la Caminada Pont del Diable-Torredembarra. A més, tenim la nostra secció habitual de recomanacions.

#715 - De blog de viatges a premi Mañé i Flaquer

Resum de l’entrevista Del bloc personal al reconeixement professional La Laia Díaz comença el 2014 amb un blog de viatges, inicialment anomenat "Història d’una càmera", motivada per: La seva afició a viatjar per lliure El consum de blogs de viatges quan encara n’hi havia pocs Les ganes de continuar fent periodisme malgrat haver deixat els mitjans per motius econòmics i familiars Amb el naixement de la seva filla Aina, el projecte evoluciona a "De ruta en família", orientant els continguts als viatges amb criatures. Naixement de De ruta per Santa Tecla A partir de la seva experiència prèvia com a fotògrafa de la Festa Major de Tarragona, crea la sèrie "De ruta per Santa Tecla", pensada directament per a xarxes, sobretot Instagram. El projecte es concep com un relat vivencial i en primera persona, mostrant: La festa des de dins La “cara B” del seguici i de les entitats Aspectes que no surten al programa oficial Un premi que trenca esquemes El treball De ruta per Santa Tecla rep el Premi Mañé i Flaquer de periodisme turístic. La Laia subratlla que: És, probablement, la primera vegada que es premia un treball fet exclusivament per a xarxes socials. El jurat reconeix així que el periodisme a Instagram i TikTok també és periodisme, malgrat ser plataformes no convencionals. "Som molts els periodistes que ara treballem en xarxes, perquè ens hem hagut d'espavilar i adaptar." Col·laboració amb Tarragona Ràdio El punt d’inflexió arriba quan el director de Tarragona Ràdio, Xavier Gispert, veu un primer vídeo publicat el 23 d’agost, just un mes abans de Santa Tecla. Li proposa coproduir tota la sèrie durant la Festa Major, amb una consigna clau: “Fes el que vulguis, el que ens agrada és el teu estil.” Es consolida així un format que barreja: Emotivitat Proximitat Tono intens i personal, que connecta molt amb el públic. L’estil vivencial i la proximitat a xarxes La Laia defineix (i li defineixen) el seu estil com: Vivencial: explica com viu i sent la festa en primera persona Proper i humà: parla també del cansament, la manca de son, els entrepans… com qualsevol altre assistent a la festa Aquesta proximitat fa que molta gent s’hi identifiqui i consumisca la Festa Major a través dels seus continguts d’Instagram. "La gent està escoltant i vivint la festa a través dels teus ulls i d’Instagram." L’impacte en audiència i reconeixement Durant De ruta per Santa Tecla: Els vídeos arriben a 50.000–70.000 reproduccions, fet que la sorprèn. Comença a seguir-la molta gent de Tarragona atreta pel contingut sobre Santa Tecla (una temàtica que “ven molt”). Experimenta reconeixement al carrer: la aturen, la saluden, li fan fotos mentre camina pel seguici. La seva filla Aina hi participa com a “becària”: Especialment en un vídeo de la Cercavila Petita, on posa la veu La Laia insinua que potser serà el seu “relleu” futur. Passió, cansament i adrenalina La producció de contingut durant tota la Festa Major implica: Dormir molt poc Anar esgotada però plena d’adrenalina Tot i el cansament, destaca que: Li apassiona el periodisme i comunicar S’ho passa molt bé i en gaudeix intensament Acabada la festa, sent una mena de “buidatge” o ressaca emocional, com un jet lag festiu. "M’ho vaig passar molt bé, molt cansada, sí, però m’ho he passat feta." Continuïtat del projecte Paral·lelament al premi i al projecte de Santa Tecla, la Laia: Manté De ruta en família com a projecte central Continua viatjant constantment (cap de setmana rere cap de setmana) Consolida la seva trajectòria professional com a periodista especialitzada en viatges i contingut per a xarxes. En conjunt, la conversa mostra com una afició personal als viatges i a explicar històries ha evolucionat, gràcies a l’adaptació a les xarxes socials, fins a obtenir un reconeixement institucional de primer nivell en l’àmbit del periodisme turístic.

#714 - L’ofici de fotoperiodista en temps d’Instagram

Resum del contingut Context i protagonista Entrevista a Javi Jurió, guanyador del Premi de Fotoperiodisme dels Premi Mañé i Flaquer. Ja havia estat premiat anteriorment per una sèrie sobre un incendi a la Conca de Barberà. Ara és reconegut per una fotografia d’una gran fumarada/parada tècnica en una química, coincident amb una apagada el 28 d’abril. La fotografia premiada La imatge es publica a La Vanguardia. Jurió explica que la foto neix de la casualitat: Cada dia agafa l’AVE cap a Barcelona. A Perafort es troba l’escena de la fumarada, just el dia de la gran apagada. Aquell dia, casualment, duia la càmera a sobre, tot i que no és l’habitual. Quan veu l’escena, té clar que “la història d’avui va al voltant de la química i Port Aventura”. A causa de l’aturada general, finalment ni tan sols pot agafar el tren, però ja ha captat la fotografia clau. "Les fotografies en fotoperiodisme hi ha un factor molt important que és la casualitat." Canvis tècnics i noves plataformes Es comenta el contrast amb altres treballs premiats difosos a YouTube i Instagram. Segons Jurió: El que més ha canviat és la tecnologia de transmissió: Enviar la foto directament des de la càmera al mitjà és vital. A nivell de concepte periodístic, el fotoperiodisme no ha canviat tant. Autocrítica generacional: Explica que molts fotògrafs estan més pendents de penjar a Instagram que de servir primer el material al seu mitjà. Defensa que això és una “manera de treballar diferent”, però que cal adaptar-s’hi. "Ens vam adaptar quan 30 milions de persones van decidir ser fotògrafs amb els mòbils, hem sobreviscut i per molts anys que sobreviurem." Situació professional i precarietat Actualment treballa full time a La Vanguardia, després d’anys com a freelance i en empreses diverses. Agraeix explícitament al diari, perquè sense el mitjà el premi no hauria estat possible. Es vincula la seva participació als Premi Mañé i Flaquer amb una reivindicació del fotoperiodisme. Sobre la precarietat: Reconeix que el sector fotoperiodístic encara ho ha tingut més difícil que el periodisme escrit. Exposa que no ha de ser una professió per “guanyar molts diners”. Defensa que centrar-se en els calés distreu de la qualitat de la feina: "Els calés i la bona feina vindran junts, segur." Idees clau Casualitat i preparació són elements essencials del fotoperiodisme. La tecnologia canvia (transmissions immediates, xarxes socials), però el fons narratiu i periodístic es manté. El fotoperiodisme continua sent precari, especialment per a freelance, però Jurió reivindica: Vocació, esforç i focalització en la bona feina. La necessitat d’adaptar-se als canvis sense perdre la prioritat del mitjà respecte a les xarxes. Possible estructura per seccions (orientativa) [0–40s] Presentació de Javi Jurió i record de l’antic premi per l’incendi. [40–110s] Explicació de la foto de la fumarada, el context de l’apagada i la casualitat de portar la càmera. [109–180s] Debat sobre noves plataformes (YouTube, Instagram), canvis tècnics i adaptació del fotoperiodisme. [180–250s] Situació laboral, precarietat del sector, reflexió sobre els diners i la vocació professional.

La Torre Camina del 01/12/2025 - Sortides de desembre

La Torre Camina és un grup de persones que continua amb aquest projecte que va realitzar la Xarxa Sanitària Sta.Tecla, a través del CAP de Torredembarra per fomentar la salut. Un bona alimentació, exercici físic i un bon estat mental i emocional és igual a sentir-se bé.

NEX - Notícies en Xarxa del 1/12/2025

Edició Migdia ‘Notícies en xarxa’ ressegueix la primera línia de l’actualitat, combinant el temps d’informació amb el d’anàlisi. El repàs a l’actualitat del territori, la informació de servei i el resum de premsa local i comarcal.

#713 - Extracció de sorra a la Paella i impacte litoral

Context general de l’entrevista L’entrevista se centra en l’operació d’extracció de sorra a la Platja de la Paella de Torredembarra i el seu trasllat a la platja del Fortí d’Altafulla. L’interlocutor és Oriol Milà, capità del port de Torredembarra, que explica el marc legal, l’impacte ambiental, econòmic i tècnic de l’operació i qüestiona el model actual de gestió del litoral. 1. Operació d’extracció de sorra: què s’està fent i per què 1.1. Desplegament de l’operació • S’ha iniciat una actuació prevista des de fa mesos, emmarcada en el títol concessional del port. • Consisteix a extreure sorra de la Platja de la Paella (Torredembarra) i transportar-la a la platja del Fortí d’Altafulla, tal com ha determinat la demarcació provincial de Costes de l’Estat. • Aquesta primera fase preveu extreure 7.000 m³ de sorra en uns 10–12 dies de treball. • Un cop la sorra arriba a Altafulla, l’Ajuntament d’Altafulla s’encarrega de l’estesa i la distribució segons les seves necessitats. “Estem complint dintre dels requisits del nostre títol concessional, en extreure unes sorres… i transportar-les al lloc on Costes ens ha demanat.” 1.2. Volums i magnitud de l’actuació • Milà remarca que 7.000 m³ són pocs en termes de regeneració de platges, però moltíssims per a una concessionària privada com el Port de Torredembarra. • Posa en context els volums històrics abocats a Altafulla: - Any 1993: 300.000 m³. - Finals dels anys 80: 160.000 m³. • Calcula que la platja d’Altafulla està al voltant dels 460.000 m³ de sorra artificialitzada. “7.000 metres cúbics és poc, però per una concessionària com nosaltres és moltíssim… per un port com el de Torredembarra és absolutament insostenible.” 2. Crítica al títol concessional i al model de gestió 2.1. Un títol concessional antic i desfasat • El port compleix el títol concessional, però alhora el qüestiona i vol replantejar-lo. • Considera que el títol: - No es basa en criteris científics, tècnics ni econòmics sòlids. - Es va redactar a finals dels anys 80 amb models numèrics molt primitius en dinàmica litoral. - Assumeix afectacions del port sobre Altafulla que, segons els estudis actuals, no es corresponen amb la realitat. “Partim d’unes premisses que es van fer fa molts anys i que estan equivocades.” 2.2. Posició de les administracions • A la reunió d’octubre amb totes les parts (Subdelegació del Govern, Costes, Ports de la Generalitat, etc.), el port va: - Confirmar que compliria el títol i executaria el projecte actual. - Exigir un replantejament substancial del títol concessional en l’apartat de dinàmica litoral. • Ports de la Generalitat i les polítiques de muntanya i litoral de la Generalitat comparteixen la visió que cal canviar el títol. • Subdelegació del Govern i Costes de Tarragona accepten obrir una taula per estudiar la modificació. “Ports de la Generalitat… entenen perfectament que hi ha d’haver-hi un canvi en aquest sentit.” 3. Impacte ambiental i dinàmica litoral 3.1. Crítica ambiental a l’operació • Milà considera que l’operació no té sentit ambiental: - Pot afectar negativament les comunitats biològiques. - Desestabilitza dues platges que actualment es consideren estabilitzades tant a Torredembarra com a Altafulla. • Defensa que la primera mesura de protecció d’una platja estabilitzada és no tocar-la. “La primera actuació que s’ha de fer és no tocar-la, aquesta platja.” 3.2. Estudis científics: l’informe de l’IH Cantàbria • El port ha encarregat un estudi a l’Institut de Hidràulic Ambiental de Cantàbria (IH Cantàbria), amb el professor Raül Medina. • Conclusions principals de l’estudi: - Amb port o sense port de Torredembarra, la platja d’Altafulla tindria la mateixa problemàtica actual. - Les causes principals de la regressió i problemes d’Altafulla són: • La presa del Riu Gaià, que tallà els sediments. • La construcció del dic exempt davant la Roca del Gaià. • Extraccions intensives de sorra per a usos industrials i de construcció. • La pròpia sorra artificial abocada en el passat, que s’ha mogut per la dinàmica marina. • L’estudi distingeix clarament que Altafulla i Torredembarra funcionen com a platges dinàmicament independents. “Podem demostrar que el port no té cap tipus d’afectació en aquest sentit.” 3.3. Artificialització i estabilització de les platges • Platja de Torredembarra (Paella): - Actualment estabilitzada, tot i la presència d’estructures artificials (espigó, port). - L’acumulació de sorra al dit de llevant del port afecta només la pròpia platja de Torredembarra, no Altafulla. • Platja d’Altafulla: - També estabilitzada, però sobre una base molt artificialitzada i perjudicada. - La platja original era un còdol o codolà, no una platja de sorra fina. - Les regressions actuals (p. ex. zona del Fortí) responen a canvis ambientals més amplis (possible influència del canvi climàtic i disminució de temporals de migjorn en les darreres dècades). “Són dos escenaris diferents que parteixen d’actuacions artificials, uns els hi ha anat bé i els altres no els hi ha anat bé.” 3.4. Necessitat de decisions menys polítiques i més científiques • Milà denuncia que les decisions sobre el litoral s’han pres per motius polítics i no per criteris científics o de gestió ambiental. • Reclama: - Conèixer millor el funcionament del litoral abans de decidir. - Abandonar els “parxes” i apostar per grans solucions estructurals. - Acceptar que el litoral es va urbanitzar sobre un escenari totalment artificial i que ara no hi ha diners per tornar-lo a la situació original. “A problemes grans s’han de buscar grans solucions, i això és el que al ser humà li costa, o no vol afrontar.” 4. Cost econòmic i viabilitat per al port 4.1. Un esforç econòmic “ruïnós” • El port no fa públic de moment el cost exacte de l’operació, però deixa clar que: - És una actuació molt costosa. - És inviable repetir-la cada any. - Compromet la viabilitat econòmica d’una concessió com la de Torredembarra. “És impossible la viabilitat d’un port amb aquest tipus d’actuacions.” 4.2. Dues fases d’extracció • El compromís amb l’administració estableix dues subactuacions: - Ara, abans d’acabar l’any: 7.000 m³. - A la primavera: 7.000 m³ addicionals. • Temor que Costes consideri aquestes operacions com a rutina periòdica, situant el port en una obligació insostenible. 4.3. Antecedents d’altres moviments de sorra • Fa 15–20 anys, el port havia fet recirculacions internes de sorra a la zona de Baixamar (Torredembarra). • Aquestes operacions eren ineficaces: la primera llevantada retornava la sorra al seu lloc d’origen, buscant l’estabilitat natural de la platja. “Era llançar també diners constantment.” 5. El biotop submergit: compensació ambiental del port 5.1. Descripció del biotop de Torredembarra • El port destaca la seva sensibilitat ambiental i recorda que ja ha fet una inversió molt important en mesures compensatòries. • Ha invertit aproximadament 1 milió d’euros en el biotop de Torredembarra: - Una superestructura submarina davant la costa. - Situada a –36 m de profunditat, amb una alçada de 22 m. - Dimensions aproximades: tan gran com un camp de futbol i 5 pisos d’alçada. - Construïda amb esculleres de carbonat càlcic. - Funció principal: regenerar espais biodegradats del fons marí i fomentar nova vida. “Que algú m’expliqui quin port de la costa catalana… ha invertit tants diners en compensar l’afectació artificial al llarg de la costa.” 5.2. Reivindicació del paper del port • Milà defensa que el port: - Ja ha fet actuacions de compensació ambiental substancials. - No pot ser ara responsabilitzat de problemes que no ha generat (cas Altafulla). - No ha de ser l’únic actor assumint costos d’una gestió global del litoral que afecta molts més agents (preses, dic exempt, antigues extraccions, etc.). 6. Riscos d’una mala gestió de la sorra 6.1. Sorra com a “residu” potencial • Milà alerta que abocar sorra artificialment en platges que no en tenien de forma natural pot tenir efectes adversos: - La sorra pot acabar viatjant a zones de fons marí sensibles, com praderies de Posidònia. - Aquests ecosistemes no estan adaptats a rebre aportacions massives de sediments. • Denuncia també l’ús de sauló (terra de cantera) en algunes regeneracions, amb impactes encara més discutibles. “És possible que viatgin llocs on tampoc li pertoqui viatjar… on hi pugui haver-hi Posidònia.” 6.2. Necessitat de conèixer el sistema abans d’actuar • Reitera que: - Cal estudiar molt millor la dinàmica litoral. - No es pot seguir amb intervencions reactives i polítiques. - Cal un equilibri entre el fet que el litoral ja és artificial i la necessitat de minimitzar nous impactes. “Hem de ser molt curosos amb aquest tema i conèixer molt més bé el litoral abans de prendre decisions.” 7. Zona concreta d’extracció i efectes locals 7.1. Àmbit físic de l’operació actual • La zona d’extracció s’estén: - Des del dit de llevant del port de Torredembarra. - Fins aproximadament a l’altura del carrer Passeig Mediterrani a la Platja de la Paella. • Es treballa especialment a la llengua de sorra de la línia de mar, entre els dos camps de dunes. • En aquest tram hi ha uns 14.000 m³ de sorra; l’operació n’extreu 7.000 m³, intentant fer-ho de la manera menys lesiva possible per a l’estructura de la platja. 7.2. Danys previs a la platja de la Paella • Milà afirma que extraccions anteriors (efectuades pel Ministeri, no pel port) han: - Creat clots importants. - Afectat l’estructura ambiental de la platja. - Perjudicat l’àrea de serveis esportius d’estiu. “L’ideal de la naturalesa sempre és no tocar gaire, deixar que les estructures s’estabilitzin.” 8. Diagnòstic final i missatge de fons • El port de Torredembarra: - Accepta complir el títol concessional a curt termini. - Però demana revisar-lo a fons, amb base en estudis científics actuals. • Milà defensa que: - El Port de Torredembarra no és el responsable principal de la regressió d’Altafulla. - Les solucions no poden passar per carregar el cost sobre una concessió privada. - El litoral s’ha construït sobre una realitat artificial que ara és difícil i cara de revertir, però cal assumir-ho amb rigor. “No volem acceptar-ho i ens trobem en aquestes problemàtiques.” • Missatge central: cal una nova política de gestió del litoral, menys basada en decisions improvisades i més en coneixement científic, sostenibilitat ambiental i equitat econòmica entre tots els agents implicats.

#94 - Baix Gaià Esports del 1/12/2025

#165 - L'exposició 'Quan fèiem els Pastorets' a Torredembarra

L'emissora municipal Ona la Torre ens presenta l'exposició Quan fèiem els pastorets, una mostra que recull la història de les representacions nadalenques a Torredembarra des del 1941 fins a la seva desaparició l'any 1999. Jordi Guàs detalla com el llegat de Rafael Núñez ha estat clau per recuperar vestits originals, fotografies de més de 300 participants i documents inèdits. A més de la vessant històrica a la Sala Lluís Icard, aquest any marca el retorn de les representacions teatrals gràcies a l'empenta dels joves del municipi, que posaran en escena L'estel de Nazaret al Casal Municipal. L'episodi subratlla la importància de conservar la cultura popular i la identitat local a través d'entitats com l'Associació Cultural Torrenca la Sínia.

#752 - Actualitat del Baix Gaià: Solidaritat, festes i cultura

L'episodi d'avui de Baix Gaià al Dia marca l'inici del desembre amb un recorregut per la realitat local. Destaca l'inici de la recuperació de la sorra a la Platja de la Paella per portar-la a Altafulla i l'obertura de la vacunació general contra la grip. En l'àmbit esportiu, s'analitza l'empat del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi i els èxits del vòlei i el bàsquet local. La cultura pren protagonisme amb l'entrevista a Gabriel Comas, qui presenta el seu nou llibre Sabíeu que?, un recull de guions radiofònics d'Ona la Torre sobre història i frases fetes de Torredembarra. Finalment, es detallen les nombroses activitats per al pont de la Puríssima, incloent la primera fira de Nadal a Roda de Berà, l'encesa de llums i les iniciatives solidàries amb la Marató de 3CAT.

#212 - Actualitat del Baix Gaià: Infraestructures, Nadal i Esports

L'episodi d'avui analitza l'inici de l'extracció de sorra a la platja de la Paella per regenerar el litoral d'Altafulla i el començament de les obres al carrer Filadors. En l'àmbit social, destaca la instal·lació de plaques solars a l'escola La Portalada i la creació de l'Oficina d'Igualtat a Roda de Barà. De cara a les festes, s'anuncia la primera Fira de Nadal de l'Associació de Veïns Costa Daurada i diverses iniciatives culturals com el llibre de curiositats de Gabriel Comas i representacions teatrals de memòria històrica (Parlen les àvies). En l'apartat esportiu, es repassen les victòries de la UDT i el Roda de Barà en futbol regional, així com l'èxit de la segona marxa Altafulla-Costa-Tarraco amb 500 participants. Finalment, es recull el malestar dels usuaris del ferrocarril pels nous horaris dels regionals sud i les reivindicacions de l'ANC amb Lluís Llach.

NEX - Notícies en Xarxa del 1/12/2025

Edició Matí ‘Notícies en xarxa’ ressegueix la primera línia de l’actualitat, combinant el temps d’informació amb el d’anàlisi. El repàs a l’actualitat del territori, la informació de servei i el resum de premsa local i comarcal.

Sol de nit del 30/11/2025

Amb Sol Baker. Espai musical, conduït per la cantant Sol Baker, dedicat al jazz, el blues, el soul, el rock, el R&B i altres estils musicals. El programa pretén ser un altaveu per als músics i, alhora, un espai de tertúlia. Podeu escoltar el programa... divendres de 22 a 23h i dilluns de 01 a 02h.

Cocodril Club del 30/11/2025

Amb Albert Malla Les cançons que s’han convertit hores d’ara quasi bé podríem dir en un himne... però també la vida i les dades més curioses dels seus protagonistes.

NEX - Notícies en Xarxa del 30/11/2025

‘Notícies en xarxa’ ressegueix la primera línia de l’actualitat, combinant el temps d’informació amb el d’anàlisi. El repàs a l’actualitat del territori, la informació de servei i el resum de premsa local i comarcal.

#232 - Joel Ramírez i el Premi Mañé i Flaquer a La Casa de la Vila

En aquesta edició de La Casa de la Vila, el regidor Joel Ramírez destaca la celebració de la 38a edició del Premi Mañé i Flaquer de Periodisme, que ha batut rècords amb 164 treballs presentats i una dotació de 20.000 euros. Durant l'entrevista a Ona la Torre, es repassa l'èxit del programa Espai en Família, que fomenta el vincle entre infants i pares a llocs com la Biblioteca de Baix a Mar. A nivell de participació ciutadana, s'anuncia la trobada amb associacions veïnals per abordar temes de seguretat i neteja, així com la voluntat de recuperar els pressupostos participatius de cara al 2026. Finalment, esmenta les millores tecnològiques de l'emissora municipal, que inclouen un nou vehicle logotipat i una versió actualitzada de la seva pàgina web per facilitar l'accés als continguts i podcasts de proximitat.

#164 - Actualitat política de Torredembarra i Junts

En aquesta edició de l'Espai Polític, el portaveu de Junts per Torredembarra, Xavi Suárez, analitza l'estat del municipi i els reptes del nou curs polític. L'entrevista se centra en les noves ordenances fiscals dissenyades per combatre l'emergència habitacional mitjançant recàrrecs a pisos buits i incentius al lloguer social. De cara al pressupost municipal de 2026, s'anticipa un escenari de contenció econòmica per fer front al cost dels serveis bàsics sense apujar impostos. En l'àmbit social, es posa en valor el teixit local amb el lliurament del Premi Compromís a Isabel Siuró. Finalment, l'entrevista aborda l'actualitat nacional amb el nou lideratge de Mònica Sales al Parlament de Catalunya i una reflexió sobre el panorama electoral català, on Suárez demana més autocrítica a les formacions tradicionals i una aposta ferma per la governabilitat i la gestió eficaç davant l'augment de forces populistes.

Torredembarra Balla del 30/11/2025

Programa dirigit pel VDJParri, un dels dj's més populars del Camp de Tarragona. Consisteix en una sessió amb la millor música del moment: dance, house, electro-llatí, clàssics del noranta...un programa garanteix una sessió de ball i diversió. La millor música per anar de festa i ballar els dissabtes per la nit, de la mà de VDJParri.

Torredembarra Balla del 29/11/2025

Programa dirigit pel VDJParri, un dels dj's més populars del Camp de Tarragona. Consisteix en una sessió amb la millor música del moment: dance, house, electro-llatí, clàssics del noranta...un programa garanteix una sessió de ball i diversió. La millor música per anar de festa i ballar els dissabtes per la nit, de la mà de VDJParri.

Poció de felicitat del 29/11/2025

Consells, estratègies i actituds que podem prendre amb l'objectiu d'aconseguir ser més feliços. Un programa dirigit i presentat per M. Antònia Margarit.

NEX - Notícies en Xarxa del 29/11/2025

‘Notícies en xarxa’ ressegueix la primera línia de l’actualitat, combinant el temps d’informació amb el d’anàlisi. El repàs a l’actualitat del territori, la informació de servei i el resum de premsa local i comarcal.

#1299 - Informatiu d'Ona la Torre del 29/11/2025

Amb Anna Plaza, Raquel Martínez i Josep Sánchez Notícies locals, comarcals, culturals i esportives.