02/12/2025

Quan fèiem els pastorets a Torredembarra

L'entrevista

Context i motiu de l’entrevista

Ona la Torre entrevista en Jordi Guàs, membre de l’Associació Cultural La Sínia, per presentar l’exposició "Quan fèiem els pastorets", que s’inaugura el 6 de desembre a la Sala Lluís Icart i es podrà visitar durant tot un mes. La mostra reivindica la memòria dels pastorets a Torredembarra, una tradició teatral que es va deixar de fer l’any 1999 i que enguany es recupera en forma de nova representació.

---

Origen de l’exposició i llegat de Rafael Núñez

La caixa dels pastorets

• L’exposició neix d’una deixa documental del Rafael Núñez, important promotor de la cultura popular a Torredembarra.
• A la mort de la seva vídua, Maria Teresa Porta, es cedeix a Jordi Guàs una part del fons: entre el material hi havia una caixa dedicada als pastorets.
• Aquest descobriment desperta la idea de fer una exposició i de reivindicar el teatre al municipi.

"Tant de bo Torredembarra tingués teatre"

El valor de l’arxiu

• Núñez havia guardat programes de Festa Major, Carnaval, Festa del Quadre, Clarà, etc.
• Es conserven programes de principis del segle XX (1917, 1919…), avui difícils de trobar.
• L’Associació Cultural La Sínia amplia i sistematitza aquest fons perquè no es perdi la memòria festiva i cultural del poble.

---

Història dels pastorets a Torredembarra

Una tradició intermitent

• A diferència d’altres municipis catalans, Torredembarra no ha tingut una tradició ininterrompuda de pastorets.
• S’han fet en diverses èpoques, però no s’han acabat de consolidar any rere any.
• L’última etapa s’interromp el 1999, generant un buit de 25–26 anys sense representacions.

Els primers pastorets: “La llum de l’establia”

• Els primers pastorets documentats a Torredembarra són “La llum de l’establia” (1941).
• Tenen la particularitat que, tot i la participació de la parròquia, la Falange en promou l’estrena.
• El text és en català, fet sorprenent en ple franquisme, quan l’ús públic de la llengua estava prohibit.
• L’obra prové d’un mossèn afusellat l’any 1936, i probablement aquesta circumstància va permetre “colar” una obra en català el 1941.

Canvis d’espai i desaparicions

• L’any 1969 es deixen de fer pastorets perquè s’enderroca l’antic Teatre Unió (situat on després s’aixecaria Cal Maiam, com a sala d’actes de Caixa Tarragona).
• Aquest trencament d’espai provoca la pèrdua de continuïtat de les representacions.
• Alguns actors es reubiquen en altres grups:
- Grup parroquial (obres com La puntaire).
- L’Alenc, grup d’aficionats a l’art de Manuel Croet i Maria Rosa Vembers.

“L’estel de Nazaret”: la versió referent

• Amb el temps, a Torredembarra s’imposa la versió “L’estel de Nazaret”, de Ramon Pàmies, com a text de referència.
• És la mateixa versió que es representa a Mataró, on els pastorets han arribat a obtenir la Medalla d’Or de la Generalitat i es consideren un gran espectacle teatral.
• Jordi destaca que aquests pastorets de Pàmies són “els més poètics, formals i elegants” dins el gènere.

---

La manca d’espais escènics a Torredembarra

Pèrdua de sales i projecte inacabat

• Jordi assenyala una deficiència crònica d’infraestructures teatrals al municipi:
- L’antiga sala de Cal Maiam era un “teatret, una bombonera”, molt adequada per a espectacles de teatre.
- Es perd aquesta sala i s’aconsegueix un Cal Maiam actual que, segons ell, “no serveix pràcticament per res” com a teatre.
- El gran teatre projectat queda a mitges; només es pot aprofitar el vestíbul (hall) després d’haver-hi invertit 5–6 milions d’euros.

• Aquesta situació fa que avui dia els pastorets s’hagin de fer al Casal Municipal, un espai que Jordi qualifica de “insípid i inòspit”, tot i la millora recent de llums i equipaments.

Conseqüències sobre els pastorets

• La falta d’un espai teatral digne és, segons Jordi, un dels motius principals pels quals els pastorets no s’han reprès abans.
• La crítica s’estén a la gestió política del municipi, que no ha prioritzat les arts escèniques ni ha preservat adequadament les sales històriques.

---

Estructura i continguts de l’exposició

Una exposició i un llibre

• El projecte consta de dues parts:
- Exposició física a la Sala Lluís Icart.
- Llibre que recull l’estudi històric i documental.

Part 1: Els pastorets en clau general

• Introducció al fenomen dels pastorets dins la cultura catalana:
- No només al Principat, també a Catalunya Nord, Illes Balears i País Valencià.
• Explicació de l’estructura dels pastorets:
- Són com una ceba, on cada època hi ha anat afegint capes: elements barrocs, religiós-teatrals, populars i costumistes.
- Es destaca la lluita del bé i el mal com a nucli argumental.

Part 2: Els pastorets a Torredembarra

• Presentació dels diferents períodes de representació al poble.
• Distinció clara entre les dues grans versions locals:
- “La llum de l’establia”.
- “L’estel de Nazaret”, de Ramon Pàmies.

Part 3: Aspectes tècnics i artístics

• La part final se centra en elements més específics de les produccions:
- Música.
- Escenografia i decorats.
- Vestits i caracteritzacions.
• S’han recuperat i restaurat vestits dels anys 60 i 90, com el traje de Satanàs, d’una qualitat difícil i cara d’igualar avui.
• L’Ajuntament cedeix maniquins per exposar aquestes peces.

Suports audiovisuals i diorames

• L’exposició incorpora diverses disciplines i suports:
- Un projector que mostrarà la gravació de la versió de 1990.
- Pantalles amb un recull de 300 fotografies digitalitzades.
- Diorames (pessebres amb un únic punt de vista) que representen escenes dels pastorets: anunciació als pastors, naixement, etc.

• Es remarca la connexió entre pessebre i pastorets:
- Els pastorets esdevenen una mena de pessebre dramatitzat que combina tradició, religió i emoció.
- En el cas de L’estel de Nazaret, s’hi afegeix la història del fill pròdig (Naïm) com a fil narratiu central.

---

Participació popular i memòria col·lectiva

Un espectacle coral

• Jordi calcula que, al llarg dels anys, hi han participat més de 300 persones documentades, segurament més.
• Només a la reposició de 1990 (recuperada per la Coordinadora d’Actes Culturals de Torredembarra) hi van intervenir 70–80 persones.

• Els pastorets impliquen moltes figures:
- Actors i actrius.
- Directors i apuntadors.
- Modistes i sastres.
- Responsables d’atrezzo i escenografia.
- Equip de llums i so.
- Persones encarregades de vendre entrades i coordinar l’organització.
- Corals i cantaires.

Homenatge als veterans

• Un dels objectius fonamentals de l’exposició és retre homenatge als qui van fer possible els pastorets, especialment als dels anys 60, molts dels quals ja no hi són.
• Aquella generació, que aleshores tenia uns 20 anys, avui frega la vuitantena.
• L’exposició vol reconèixer el seu esforç i llegat abans que es perdi la memòria viva.

"Fer els pastorets et marca molt; encara ara puc recitar els papers que feia."

Emoció i identitat nadalenca

• Per a molta gent, els pastorets formen part dels records de la infantesa:
- Anar a veure pastorets.
- Anar a veure pessebres o pessebres vivents.
• Jordi vincula aquesta experiència amb imatges molt concretes, com la funció de Reis, que antigament incloïa l’escena de l’adoració amb la participació dels Reis Municipals.

---

La recuperació actual dels pastorets

Impacte d’un article al “Mònic”

• Jordi va escriure un article al Mònic (número de desembre o Nadal de l’any anterior) reclamant:
- Una exposició sobre els pastorets.
- La necessitat de recuperar el teatre a Torredembarra.

• L’article, contra tot pronòstic, acaba tenint molta repercussió:
- Motiva la Associació de Joves de Torredembarra a tornar a posar en marxa els pastorets.
- Marca l’inici d’un nou cicle teatral al municipi.

Noves representacions i calendari

• Aquest Nadal es representa de nou “L’estel de Nazaret” al Casal Municipal.
• Dates principals indicades al programa:
- 23 de desembre i 28 de desembre, a dos quarts de 10 del vespre.
- 4 de gener, també inclosa dins el programa de Nadal.
• Entrades a la cotilleria Siuro, a 10 euros.

Un programa de Nadal “de festa major”

• Jordi destaca que el programa de Nadal d’enguany és molt extens (més d’un mes d’activitats i un llibret de més de 30 pàgines).
• El defineix gairebé com un programa de Festa Major, celebrant que s’hagin reforçat les festes de Nadal al municipi.

---

Horaris i funcionament de l’exposició

Dies i franges de visita

• L’exposició “Quan fèiem els pastorets” es pot visitar durant tot un mes a la Sala Lluís Icart.
• Dies tancats: 25 de desembre i 1 de gener.
• Altres dies especials: 24, 26 i 31 de desembre, i 8 de desembre amb horaris concrets.

Horaris orientatius comentats al programa:

• Dies laborables (dilluns a divendres): 10.00–17.00 h.
• Dijous: obert fins a les 20.00 h.
• Dissabtes: 18.00–20.00 h.
• Diumenges i festius: 10.00–13.00 h.
• Dies assenyalats (24, 26 i 31): 18.00–20.00 h.
• Dia de Reis: 10.00–13.00 h.

Jordi recomana mirar atentament el programa oficial de Nadal de l’Ajuntament, ja que els horaris són complexos i varien segons el dia.

Accessos a la sala

• Hi ha dues entrades possibles, segons si l’Ajuntament és obert o tancat:
- Quan l’Ajuntament està obert, s’hi entra per la plaça del Castell, núm. 8 (porta principal del Castell).
- Quan està tancat, l’accés és pel Camí de l’Era.

• Jordi puntualitza que al cartell no quedava prou clar i que podia semblar que sempre s’entrava pel Camí de l’Era, cosa que no és certa.

---

El treball de recerca i organització

Feina de llarg recorregut

• Jordi explica que va reservar la sala Lluís Icart al gener de l’any anterior, preveient la magnitud de la feina.
• Ha fet una tasca de recerca històrica considerable:
- Consultes a l’Arxiu de Tarragona.
- Recerques al fons de Falange per trobar documentació sobre els primers pastorets.
- Digitalització i ordenació de fotografies i programes.

• No sempre hi ha recompensa directa: a l’Arxiu, per exemple, no hi va trobar documentació útil, tot i l’esforç dedicat.

L’Associació Cultural La Sínia

• L’exposició es fa en el marc de l’Associació Cultural La Sínia, que impulsa el projecte com una aportació a la memòria cultural torrenca.
• L’objectiu és posar en valor allò que sovint es viu com una simple inèrcia (fer pastorets cada Nadal), però que amb el pas del temps esdevé patrimoni immaterial del poble.

Acte inaugural

• La inauguració serà el 6 de desembre, a les 12 del migdia, a la Sala Lluís Icart.
• Es preveu:
- Parlaments de l’Associació Cultural La Sínia i de les autoritats municipals.
- Homenatge a les persones més implicades en les diverses etapes dels pastorets.
- Un petit refrigeri obert a tothom qui hi assisteixi.

---

Dimensions simbòliques: passat, present i futur

Del record personal a la memòria col·lectiva

• Jordi parla en primera persona com a antic actor dels pastorets, assegurant que encara podria recitar els seus papers de memòria.
• Aquesta vivència personal mostra fins a quin punt els pastorets marquen la trajectòria vital i afectiva de qui hi participa.

• L’exposició vol convertir aquests records individuals en memòria col·lectiva, compartida i reconeguda públicament.

Un passat que obre futur

• La mostra no vol ser només un exercici de nostàlgia:
- Recupera el passat, sí, però també impulsa el futur dels pastorets al municipi.
- Lligat a l’exposició hi ha el fet que enguany es tornen a fer pastorets, i això es viu com una bona notícia per al teatre local.

"Tenim un passat, però ara s’obre un futur. I això també és molt important posar-ho en valor."

Tancament poètic: el vers del diable

• Per acabar l’entrevista, la conductora demana a Jordi que reciti un vers.
• Jordi declama de memòria l’inici dels pastorets de Ramon Pàmies, amb el diable entrant en escena entre tempestes i huracans.
• El fragment recitat emociona la locutora, que confessa que li ha posat la pell de gallina, i serveix de cloenda simbòlica a una conversa que combina història, emoció i reivindicació cultural.

---

Idea central de l’episodi

L’entrevista gira entorn de com una tradició teatral aparentment modesta –els pastorets– es converteix en un eix de memòria, identitat i cohesió comunitària. A través de l’exposició “Quan fèiem els pastorets”, l’Associació Cultural La Sínia:

• Recupera documentació, vestuari, imatges i records d’un fenomen que ha mobilitzat centenars de persones.
• Denuncia la manca d’espais escènics al municipi, que ha dificultat la continuïtat del teatre.
• Inspira una nova generació que enguany torna a posar en escena L’estel de Nazaret.

El programa és, en definitiva, una crida a valorar el patrimoni cultural local i a entendre els pastorets no només com un entreteniment nadalenc, sinó com una obra coral que construeix comunitat i història compartida.

Marcadors

Darrers podcast