Entrevista a Andreu Rauet, guanyador ex aequo del Premi de Comunicació Camp de Tarragona pel documental «La PortaGate, la història del Reus 2», una recerca periodística sobre la desaparició del Reus Deportiu i les suposades estafes vinculades a inversions al club.
“El meu únic objectiu aquí era ajudar els afectats i els advocats”
Andreu Rauet és entrevistat després de rebre el Premi de Comunicació Camp de Tarragona ex aequo. Explica que **no tenia el discurs preparat** perquè no s’esperava el guardó i remarca que el documental guanyador principal té una història molt potent. Tot i això, es mostra molt emocionat pel reconeixement compartit.
Es destaca que, per primer cop, s’ha premiat un treball no vinculat a un mitjà tradicional. Rauet explica que **«La PortaGate»** s’ha distribuït **a través de YouTube**. Detalla que va oferir el documental gratuïtament a mitjans, però alguns no el van voler, i per això va optar per una plataforma oberta i accessible. Subratlla que YouTube permetia **arribar a tothom**, generar comentaris i fomentar el **debat crític**.
Rauet explica que el projecte neix com un **Treball de Fi de Grau a la URV** l’any 2022, que ja va ser finalista als Premi Mañé i Flaquer. Aquell primer documental se centrava a presentar **protagonistes i responsables** de la desaparició del Reus, però amb menys profunditat documental. Amb el temps, i gràcies al contacte amb **inversors afectats i advocats**, el projecte fa un salt qualitatiu fins a convertir-se en una **investigació amb gran volum de documentació** i impacte legal.
Rauet descriu la **col·laboració recíproca amb advocats**, que utilitzen part de la documentació del documental en els processos judicials. Explica que ja s’han presentat **cinc querelles** i que s’han començat a **recuperar diners**, tot i que encara en falten molts. Remarca que és **molt gratificant** veure com la feina periodística pot ajudar persones que van perdre diners d’una manera que considera **miserable**.
Rauet resumeix la cronologia de la desaparició del Reus: problemes econòmics el 2018, expulsió de la categoria per impagaments, i liquidació en concurs de creditors el 2021. Subratlla que hi ha molts **elements estranys**: un **deute de 9 milions d’euros** sense que es vegi en fitxatges o estructures, antecedents d’impagaments i aparició de nous protagonistes que podrien ser **caps de turc**. La investigació se centra en el període 2016–2019, quan s’atrauen inversors amb una rendibilitat promesa del 6% i que **acaben perdent pràcticament tot**.
Es posa èmfasi en el **gran nombre d’afectats** que han perdut diners i en la feina conjunta amb advocats per recuperar-los. Rauet explica que es planteja la possibilitat d’una **tercera part del documental** si hi ha sentència, ja que la figura jurídica que s’estudia és **estafa agreujada**. De moment, però, encara **no s’ha celebrat cap judici** en cap de les cinc querelles.
Rauet afirma que, si hi ha sentència, segurament hi haurà un **nou documental o peça explicativa** per narrar el desenllaç del cas amb el mateix rigor. Recorda que els processos judicials són **llargs** i que el serial encara no ha arribat al final. Sigui quin sigui el format, es compromet a **explicar com acaba la història**.
Tornen a explicar que Rauet va oferir el documental **gratuïtament als mitjans**, però molts no el van voler, probablement per **dependència de patrocinis** de grans clubs. Per això, mantenen la difusió a **YouTube**, oberta i gratuïta. Actualitza les xifres: unes **130.000 visualitzacions** a YouTube i un impacte global d’uns **dos milions de visualitzacions** si es compten xarxes, premsa i altres vídeos relacionats.
Rauet explica el seu pas del **periodisme esportiu al Diari de Tarragona** a la **comunicació corporativa** en una agència, on gestiona comunicació d’empreses, universitats i turisme. Remarca que en el sector sovint cal **compaginar feines** per tirar endavant. Manté la investigació sobre el cas Reus com la seva **passió i hobby** principal. L’entrevista es tanca amb felicitacions pel premi i agraïments.