01/12/2025

Gerard Boch, premi Mañé i Flaquer de Comunicació Local

L'entrevista

Resum del contingut

Context del documental

• Es presenta Gerard Bosch, periodista i membre de l’Expluga Audiovisual, com a guanyador del Premi de Comunicació Local Mañé i Flaquer pel documental “El poble de l’aigua”.
• El treball explica la situació de sequera a l’Espluga de Francolí, tot i ser el municipi on neix el riu Francolí i haver tingut històricament una forta vinculació amb l’aigua (balneari, turisme d’aigua, cova).

"El poble de l'aigua... històricament també ha patit moltes vegades la falta d'aigua, com també les riuades."

Objectiu i sentit del projecte

• Volen deixar testimoni d’uns anys molt durs de restriccions, incertesa i manca d’aigua.
• Triar el format documental respon a la voluntat de la seva generació de narrar aquesta història audiovisualment, en comptes d’un llibre o altres formats.
• El projecte neix des de l’Expluga Audiovisual, entitat que aplega l’equip vinculat a l’emissora local.

Rellevància de la ràdio local

• La ràdio de l’Espluga té més de 40 anys d’història i es basa en el voluntariat.
• Durant dècades, els programes els feien veïns del poble, alguns amb nivell professional, tot i treballar-hi com a voluntaris.
• Fa uns anys es crea una associació sense ànim de lucre per a donar marc legal i aglutinar l’equip històric.
• La ràdio ha estat una autèntica escola de comunicació per a diverses generacions:
• espai per créixer i aprendre,
• trampolí cap al món professional de la comunicació.

"Nosaltres no seríem aquí si no haguéssim trobat aquesta escola o aquesta oportunitat que vam tenir al poble."

Diversitat de veus i fonts

• El documental treballa amb una gran diversitat de fonts per explicar el problema de l’aigua:
• Visió històrica de la sequera.
• Responsables polítics des de la transició, que han gestionat el servei d’aigües.
• Institucions externes que han aportat solucions.
• Famílies, empreses i negocis locals que han patit directament les restriccions.
• Es posa en relleu que:
• tothom ha tingut l’aigua com a preocupació central,
• hi ha hagut encerts i errors, però també una implicació constant per trobar solucions.

La crisi de la sequera a l’Espluga

• Restriccions d’aigua:
• Talls nocturns del subministrament durant aproximadament dos anys seguits.
• Subministrament mitjançant camions cisterna en períodes anteriors.
• El cicle de sequera greu s’arrossega des de 2019, només alleujat puntualment per un 2020 molt plujós.
• L’entrada al Consorci d’Aigües de Tarragona (aigua de l’Ebre) i les pluges van permetre normalitzar la situació; sense això, probablement les restriccions continuarien.
• Factors que agreugen el problema:
• Dependència dels aqüífers propis, en un municipi de prop de 4.000 habitants amb activitat econòmica.
• Xarxa d’abastament molt vella en alguns sectors, amb moltes fuites, fet que combinava:
  • pocs recursos hídrics,
  • pèrdues d’aigua,
  • manca de pluja.

Dimensió humana i reconeixements

• Bosch subratlla l’esforç i la paciència de la població de l’Espluga, que ha hagut de viure:
• restriccions severes,
• ús de cuves i cisternes,
• incertesa constant sobre el futur.
• També destaca el doble patiment de les persones que, a més de viure la sequera a casa, havien de gestionar la crisi i buscar solucions quan no n’hi havia de fàcils.

Treball en equip i dimensió personal

• El documental el signen tres amics: Gerard Bosch, Pep Morató i Pau Grinyó.
• Tots tres comparteixen:
• escola pública,
• institut públic,
• participació en el projecte de l’emissora municipal.
• Bosch remarca:
• el privilegi de treballar en un projecte gran amb amics,
• el talent i compromís dels companys com a clau de l’èxit.

"No hi pot haver res millor que haver-ho fet amb gent amb qui t'avens, amb qui també tenen un talent descomunal i un gran compromís."

On es pot veure el documental?

• El documental “El poble de l’aigua” es pot recuperar a:
• Web de l’emissora municipal: fmr.cat
• Canal de YouTube de l’emissora.
• També es va emetre per TAC12.

Idees clau

• Tema central: impacte de la sequera i la gestió de l’aigua a l’Espluga de Francolí.
• Eix narratiu: combinació de memòria històrica, experiències personals i gestió institucional.
• Paper de la ràdio local: com a escola de comunicació i motor de projectes com l’Expluga Audiovisual.
• Missatge de fons: importància de documentar i preservar la memòria col·lectiva d’una crisi que ha marcat el poble.

Marcadors

Darrers podcast