Les ganes de continuar fent periodisme malgrat haver deixat els mitjans per motius econòmics i familiars
Amb el naixement de la seva filla Aina, el projecte evoluciona a "De ruta en família", orientant els continguts als viatges amb criatures.
"Som molts els periodistes que ara treballem en xarxes, perquè ens hem hagut d'espavilar i adaptar."
Proper i humà: parla també del cansament, la manca de son, els entrepans… com qualsevol altre assistent a la festa
Aquesta proximitat fa que molta gent s’hi identifiqui i consumisca la Festa Major a través dels seus continguts d’Instagram.
"La gent està escoltant i vivint la festa a través dels teus ulls i d’Instagram."
Experimenta reconeixement al carrer: la aturen, la saluden, li fan fotos mentre camina pel seguici.
La seva filla Aina hi participa com a “becària”:
"M’ho vaig passar molt bé, molt cansada, sí, però m’ho he passat feta."
En conjunt, la conversa mostra com una afició personal als viatges i a explicar històries ha evolucionat, gràcies a l’adaptació a les xarxes socials, fins a obtenir un reconeixement institucional de primer nivell en l’àmbit del periodisme turístic.
La Laia Díaz explica com el 2014 crea un blog de viatges, inicialment "Història d’una càmera", perquè era consumidora de blogs de viatges i volia compartir informació útil. Havia deixat de treballar en mitjans per motius econòmics i familiars, però volia continuar fent periodisme i comunicar. El projecte neix com un hobby fins que veu que pot tenir recorregut professional.
Amb el naixement de la seva filla Aina, el blog evoluciona a "De ruta en família", centrat en viatges amb criatures. Dins aquesta trajectòria sorgeix el treball "De ruta per Santa Tecla", concebut específicament per a xarxes socials (Instagram), que acaba rebent el Premi Mañé i Flaquer de periodisme turístic. La Laia destaca la sorpresa per la nominació, ja que és un treball fet fora dels mitjans convencionals.
La Laia reflexiona sobre el canvi de paradigma del periodisme: molts professionals treballen ara a xarxes com Instagram i TikTok, on cada cop més gent consumeix informació. Tenia dubtes de presentar el projecte al premi, però finalment ho fa reivindicant que també és periodisme. Se sent molt satisfeta que el jurat ho hagi tingut en compte, especialment sent una feina que produeix sola, amb l’ajuda puntual de la seva filla com a “becària” en un dels vídeos.
La Laia rememora els seus inicis a Tarragona Ràdio, on va entrar en pràctiques amb 16 anys. Explica que el director actual, Xavier Gispert, veu un primer vídeo de Santa Tecla (publicat el 23 d’agost) i li proposa fer el mateix durant tota la festa en coproducció amb la ràdio. Li demanen que mantingui el seu estil propi, proper i emotiu. L’entrevistadora descriu el seu to com un estil vivencial, en primera persona, des d’una mirada interna de la festa.
La Laia explica que anys de fer fotos de la Festa Major li han permès conèixer la cara B de Santa Tecla i mostrar detalls interns del seguici i les entitats que la gent no veu ni troba al programa oficial. Destaca que les xarxes permeten una gran proximitat amb el públic: la gent s’identifica amb qui hi ha darrere dels perfils, de tu a tu. Ella comparteix tant la màgia de la festa com el cansament, la manca de son o els àpats ràpids, cosa que reforça aquesta connexió.
Durant el projecte "De ruta per Santa Tecla", la Laia continua amb "De ruta en família" però nota un fort augment de seguidors de Tarragona gràcies a la viralització dels vídeos. Remarca que tot allò relacionat amb Santa Tecla "ven molt". S’adona de l’abast real quan la gent la reconeix i l’atura pel carrer, li fa fotos i li comenta que viu la festa a través dels seus continguts. També pren consciència de l’impacte en veure xifres de desenes de milers de reproduccions per vídeo.
La Laia relata que, tot i dormir molt poc i estar físicament esgotada durant la Festa Major, l’adrenalina i la passió per la feina la mantenen activa. Descriu una mena de buit o jet lag emocional quan la festa s’acaba i es troba a casa. Reivindica que li agrada molt comunicar i fer periodisme, i que gaudeix molt explicant la festa que tant l’apassiona, malgrat el cansament. L’entrevista es tanca amb felicitacions pel premi i un to de complicitat.