01/12/2025

Extracció de sorra a la Paella i impacte litoral

L'entrevista

Context general de l’entrevista

L’entrevista se centra en l’operació d’extracció de sorra a la Platja de la Paella de Torredembarra i el seu trasllat a la platja del Fortí d’Altafulla. L’interlocutor és Oriol Milà, capità del port de Torredembarra, que explica el marc legal, l’impacte ambiental, econòmic i tècnic de l’operació i qüestiona el model actual de gestió del litoral.

---

1. Operació d’extracció de sorra: què s’està fent i per què

1.1. Desplegament de l’operació

• S’ha iniciat una actuació prevista des de fa mesos, emmarcada en el títol concessional del port.

• Consisteix a extreure sorra de la Platja de la Paella (Torredembarra) i transportar-la a la platja del Fortí d’Altafulla, tal com ha determinat la demarcació provincial de Costes de l’Estat.

• Aquesta primera fase preveu extreure 7.000 m³ de sorra en uns 10–12 dies de treball.

• Un cop la sorra arriba a Altafulla, l’Ajuntament d’Altafulla s’encarrega de l’estesa i la distribució segons les seves necessitats.

“Estem complint dintre dels requisits del nostre títol concessional, en extreure unes sorres… i transportar-les al lloc on Costes ens ha demanat.”

1.2. Volums i magnitud de l’actuació

• Milà remarca que 7.000 m³ són pocs en termes de regeneració de platges, però moltíssims per a una concessionària privada com el Port de Torredembarra.

• Posa en context els volums històrics abocats a Altafulla: - Any 1993: 300.000 m³. - Finals dels anys 80: 160.000 m³.

• Calcula que la platja d’Altafulla està al voltant dels 460.000 m³ de sorra artificialitzada.

“7.000 metres cúbics és poc, però per una concessionària com nosaltres és moltíssim… per un port com el de Torredembarra és absolutament insostenible.”

---

2. Crítica al títol concessional i al model de gestió

2.1. Un títol concessional antic i desfasat

• El port compleix el títol concessional, però alhora el qüestiona i vol replantejar-lo.

• Considera que el títol: - No es basa en criteris científics, tècnics ni econòmics sòlids. - Es va redactar a finals dels anys 80 amb models numèrics molt primitius en dinàmica litoral. - Assumeix afectacions del port sobre Altafulla que, segons els estudis actuals, no es corresponen amb la realitat.

“Partim d’unes premisses que es van fer fa molts anys i que estan equivocades.”

2.2. Posició de les administracions

• A la reunió d’octubre amb totes les parts (Subdelegació del Govern, Costes, Ports de la Generalitat, etc.), el port va: - Confirmar que compliria el títol i executaria el projecte actual. - Exigir un replantejament substancial del títol concessional en l’apartat de dinàmica litoral.

• Ports de la Generalitat i les polítiques de muntanya i litoral de la Generalitat comparteixen la visió que cal canviar el títol.

• Subdelegació del Govern i Costes de Tarragona accepten obrir una taula per estudiar la modificació.

“Ports de la Generalitat… entenen perfectament que hi ha d’haver-hi un canvi en aquest sentit.”

---

3. Impacte ambiental i dinàmica litoral

3.1. Crítica ambiental a l’operació

• Milà considera que l’operació no té sentit ambiental: - Pot afectar negativament les comunitats biològiques. - Desestabilitza dues platges que actualment es consideren estabilitzades tant a Torredembarra com a Altafulla.

• Defensa que la primera mesura de protecció d’una platja estabilitzada és no tocar-la.

“La primera actuació que s’ha de fer és no tocar-la, aquesta platja.”

3.2. Estudis científics: l’informe de l’IH Cantàbria

• El port ha encarregat un estudi a l’Institut de Hidràulic Ambiental de Cantàbria (IH Cantàbria), amb el professor Raül Medina.

• Conclusions principals de l’estudi: - Amb port o sense port de Torredembarra, la platja d’Altafulla tindria la mateixa problemàtica actual. - Les causes principals de la regressió i problemes d’Altafulla són: • La presa del Riu Gaià, que tallà els sediments. • La construcció del dic exempt davant la Roca del Gaià. • Extraccions intensives de sorra per a usos industrials i de construcció. • La pròpia sorra artificial abocada en el passat, que s’ha mogut per la dinàmica marina.

• L’estudi distingeix clarament que Altafulla i Torredembarra funcionen com a platges dinàmicament independents.

“Podem demostrar que el port no té cap tipus d’afectació en aquest sentit.”

3.3. Artificialització i estabilització de les platges

• Platja de Torredembarra (Paella): - Actualment estabilitzada, tot i la presència d’estructures artificials (espigó, port). - L’acumulació de sorra al dit de llevant del port afecta només la pròpia platja de Torredembarra, no Altafulla.

• Platja d’Altafulla: - També estabilitzada, però sobre una base molt artificialitzada i perjudicada. - La platja original era un còdol o codolà, no una platja de sorra fina. - Les regressions actuals (p. ex. zona del Fortí) responen a canvis ambientals més amplis (possible influència del canvi climàtic i disminució de temporals de migjorn en les darreres dècades).

“Són dos escenaris diferents que parteixen d’actuacions artificials, uns els hi ha anat bé i els altres no els hi ha anat bé.”

3.4. Necessitat de decisions menys polítiques i més científiques

• Milà denuncia que les decisions sobre el litoral s’han pres per motius polítics i no per criteris científics o de gestió ambiental.

• Reclama: - Conèixer millor el funcionament del litoral abans de decidir. - Abandonar els “parxes” i apostar per grans solucions estructurals. - Acceptar que el litoral es va urbanitzar sobre un escenari totalment artificial i que ara no hi ha diners per tornar-lo a la situació original.

“A problemes grans s’han de buscar grans solucions, i això és el que al ser humà li costa, o no vol afrontar.”

---

4. Cost econòmic i viabilitat per al port

4.1. Un esforç econòmic “ruïnós”

• El port no fa públic de moment el cost exacte de l’operació, però deixa clar que: - És una actuació molt costosa. - És inviable repetir-la cada any. - Compromet la viabilitat econòmica d’una concessió com la de Torredembarra.

“És impossible la viabilitat d’un port amb aquest tipus d’actuacions.”

4.2. Dues fases d’extracció

• El compromís amb l’administració estableix dues subactuacions: - Ara, abans d’acabar l’any: 7.000 m³. - A la primavera: 7.000 m³ addicionals.

• Temor que Costes consideri aquestes operacions com a rutina periòdica, situant el port en una obligació insostenible.

4.3. Antecedents d’altres moviments de sorra

• Fa 15–20 anys, el port havia fet recirculacions internes de sorra a la zona de Baixamar (Torredembarra).

• Aquestes operacions eren ineficaces: la primera llevantada retornava la sorra al seu lloc d’origen, buscant l’estabilitat natural de la platja.

“Era llançar també diners constantment.”

---

5. El biotop submergit: compensació ambiental del port

5.1. Descripció del biotop de Torredembarra

• El port destaca la seva sensibilitat ambiental i recorda que ja ha fet una inversió molt important en mesures compensatòries.

• Ha invertit aproximadament 1 milió d’euros en el biotop de Torredembarra: - Una superestructura submarina davant la costa. - Situada a –36 m de profunditat, amb una alçada de 22 m. - Dimensions aproximades: tan gran com un camp de futbol i 5 pisos d’alçada. - Construïda amb esculleres de carbonat càlcic. - Funció principal: regenerar espais biodegradats del fons marí i fomentar nova vida.

“Que algú m’expliqui quin port de la costa catalana… ha invertit tants diners en compensar l’afectació artificial al llarg de la costa.”

5.2. Reivindicació del paper del port

• Milà defensa que el port: - Ja ha fet actuacions de compensació ambiental substancials. - No pot ser ara responsabilitzat de problemes que no ha generat (cas Altafulla). - No ha de ser l’únic actor assumint costos d’una gestió global del litoral que afecta molts més agents (preses, dic exempt, antigues extraccions, etc.).

---

6. Riscos d’una mala gestió de la sorra

6.1. Sorra com a “residu” potencial

• Milà alerta que abocar sorra artificialment en platges que no en tenien de forma natural pot tenir efectes adversos: - La sorra pot acabar viatjant a zones de fons marí sensibles, com praderies de Posidònia. - Aquests ecosistemes no estan adaptats a rebre aportacions massives de sediments.

• Denuncia també l’ús de sauló (terra de cantera) en algunes regeneracions, amb impactes encara més discutibles.

“És possible que viatgin llocs on tampoc li pertoqui viatjar… on hi pugui haver-hi Posidònia.”

6.2. Necessitat de conèixer el sistema abans d’actuar

• Reitera que: - Cal estudiar molt millor la dinàmica litoral. - No es pot seguir amb intervencions reactives i polítiques. - Cal un equilibri entre el fet que el litoral ja és artificial i la necessitat de minimitzar nous impactes.

“Hem de ser molt curosos amb aquest tema i conèixer molt més bé el litoral abans de prendre decisions.”

---

7. Zona concreta d’extracció i efectes locals

7.1. Àmbit físic de l’operació actual

• La zona d’extracció s’estén: - Des del dit de llevant del port de Torredembarra. - Fins aproximadament a l’altura del carrer Passeig Mediterrani a la Platja de la Paella.

• Es treballa especialment a la llengua de sorra de la línia de mar, entre els dos camps de dunes.

• En aquest tram hi ha uns 14.000 m³ de sorra; l’operació n’extreu 7.000 m³, intentant fer-ho de la manera menys lesiva possible per a l’estructura de la platja.

7.2. Danys previs a la platja de la Paella

• Milà afirma que extraccions anteriors (efectuades pel Ministeri, no pel port) han: - Creat clots importants. - Afectat l’estructura ambiental de la platja. - Perjudicat l’àrea de serveis esportius d’estiu.

“L’ideal de la naturalesa sempre és no tocar gaire, deixar que les estructures s’estabilitzin.”

---

8. Diagnòstic final i missatge de fons

• El port de Torredembarra: - Accepta complir el títol concessional a curt termini. - Però demana revisar-lo a fons, amb base en estudis científics actuals.

• Milà defensa que: - El Port de Torredembarra no és el responsable principal de la regressió d’Altafulla. - Les solucions no poden passar per carregar el cost sobre una concessió privada. - El litoral s’ha construït sobre una realitat artificial que ara és difícil i cara de revertir, però cal assumir-ho amb rigor.

“No volem acceptar-ho i ens trobem en aquestes problemàtiques.”

• Missatge central: cal una nova política de gestió del litoral, menys basada en decisions improvisades i més en coneixement científic, sostenibilitat ambiental i equitat econòmica entre tots els agents implicats.

Marcadors

Darrers podcast