21/11/2025

Curtmetratge d’animació «S’ha acabat el joc»

L'entrevista

Resum general del pòdcast

En aquest episodi de L'entrevista a Ona la Torre, es conversa amb la Ruth Meier (jove cineasta torrenca d’animació) i Jordi Morera (pintor, docent jubilat i responsable de l’espai artístic L’Atelier). L’eix central és la presentació del primer curtmetratge d’animació de la Ruth, «S’ha acabat el joc», i tot el procés creatiu i formatiu que hi ha al darrere.

El programa barreja reflexió artística, formació en art i animació, i dinamització cultural local a Torredembarra.

---

1. Origen del projecte i trajectòria de la Ruth Meier

De l’Institut a Belles Arts i l’animació

• La Ruth va ser alumna de Jordi Morera a l’Institut de Torredembarra, on ja demostrava inquietud artística i curiositat per “tot”.

• Inicia Belles Arts a la Universitat de Barcelona en plena pandèmia, fent classes i presentacions de pintura i escultura des de casa, una situació que descriu com estranya i poc natural per a estudis tan pràctics.

• Ja tenia interès clar per l’animació, però decideix seguir Belles Arts per experimentar disciplines diverses.

“Sempre he estat amb tot. M’ha agradat tot, sempre… i és molt complicat decidir-ho.”

Combinació d’estudis

• A tercer de Belles Arts, decideix complementar-ho amb l’Escola d’Art de Tarragona, especialitzant-se en animació.

• Destaca que ho repetiria des de zero, perquè l’experiència ha estat molt enriquidora: ha pogut combinar escultura, volum i tècniques digitals dins l’animació.

• Actualment està acabant quart de Belles Arts i presenta el seu projecte final d’animació, el curt «S’ha acabat el joc».

---

2. El curtmetratge «S’ha acabat el joc»

Concepte i univers del film

• Títol: «S’ha acabat el joc», inspirat en l’expressió Game Over, però concebut plenament en català.

• Gènere i to: - Món distòpic amb al·lusions visuals a l’univers dels videojocs. - Crítica i reflexió sobre la pantalla i els telèfons mòbils com a extensió del cos.

• Imaginari visual principal: - Personatges “com nosaltres” però amb pantalles al cap, una mena de cíborgs contemporanis. - El símbol de la pantalla es fa servir per parlar de tecnologia, desconnexió i condició humana.

“Són persones com nosaltres que tenen pantalles als caps, que ja són una mena de cíborgs.”

Producció individual i temps de treball

• Durada aproximada del curt: 4–5 minuts.

• Temps de producció: uns 5 mesos de feina intensa, tota en solitari (guió, direcció d’art, animació, maquetes, 3D, etc.).

• Subratlla que en animació professional sempre hi ha equips especialitzats, però en aquest cas el repte era assumir totes les fases ella sola com a projecte final.

• Ho viu sobretot com un gran aprenentatge sobre capacitats i límits propis.

---

3. Tècniques emprades: híbrid entre stop motion i 3D

Disseny de personatges i minimalisme

• Punt de partida: personatges dibuixats amb cara, ulls, volum, roba… en els primers esbossos.

• Evolució: decideix anar simplificant fins a l’essència: - Termina amb tres personatges de Filferro i cordill, molt prims i esquemàtics. - Referència a les escultures de Giacometti i a una mena “d’art prehistòric” portat a la stop motion.

“Al final el que li dona l’expressivitat és el moviment… l’espectador ja es construeix aquesta figura humana per ell sol i no cal més.”

Stop motion: del cartró a la càmera

• Figures i escenografies: - Maquetes i entorns físics construïts amb cartró, pintura i textura. - Figura humana resolta amb filferro i cordill, aprofitant la força expressiva del moviment.

• Procés d’animació: - Animació fotograma a fotograma, movent lleument les figures. - Planificació prèvia amb guió i storyboard. - La Ruth es grava a si mateixa en vídeo per estudiar moviments (per exemple, aixecar un braç) i traduir-los en nombre de fotogrames i ritmes.

• Condicions de rodatge: - Espai tipus laboratori/plató tancat: finestres tancades, sense ventilador, per evitar moviments involuntaris. - Il·luminació amb 3–4 focus. - Treball realitzat al petit estudi de stop motion de l’Escola d’Art de Tarragona.

3D digital i escenografia virtual

• Part digital del curt realitzada mitjançant: - Modelatge 3D, texturització, il·luminació i animació en entorns virtuals.

• Descriu la creació d’una escenografia digital on també hi ha personatges que es mouen, igual que al món físic, però amb eines informàtiques.

Estructura híbrida i sentit narratiu

• El curt és un híbrid analògic-digital: - Escenes en 3D digital i escenes en stop motion física conviuen al film. - Aquest canvi de tècnica té un sentit narratiu clau (relacionat amb el que passa a la història), que la Ruth no vol revelar per no fer spoilers.

“Clar, hi ha una part digital per una raó que passa allà i després tot es transforma en físic i en real per una altra raó.”

• Procés de treball: - Primer va crear tota la part 3D. - La part de stop motion la va concentrar en dues setmanes finals, molt intenses i amb poques hores de son.

---

4. Presentació pública i recorregut en festivals

Estrena a Torredembarra

• Primera projecció pública: dissabte a les 18.00 h a L’Atelier (espai artístic que coordina en Jordi Morera).

• La sessió inclou: - Projecció del curtmetratge complet. - Col·loqui amb la Ruth per comentar el procés creatiu, tècnic i conceptual. - Exhibició de maquetes, ninots i materials físics utilitzats a la part de stop motion, perquè el públic pugui veure la “cuina” del film.

“A part de la pel·lícula veureu el treball que ha fet de maquetes en 3D a partir del cartró i donant-li pintura i textura.”

Passos cap als festivals

• Ha presentat «S’ha acabat el joc» a diversos festivals d’animació:

• Animajove: hi va presentar el curt per viure l’experiència d’inscripció i selecció, però no ha estat seleccionat aquesta vegada. La Ruth ho viu com un primer aprenentatge i afirma que s’hi tornarà a presentar en futures edicions.

• Animac (Lleida): també ha inscrit el curt. Està pendent de resposta (prevista pel gener).

• Valora molt positivament l’existència d’apartats de “nous talents” o estudiants en aquests festivals, perquè obren portes a autors emergents i serveixen com a carta de presentació professional.

---

5. Formació en animació a l’Escola d’Art de Tarragona

Assignatures i continguts

A l’Escola d’Art de Tarragona, la Ruth ha cursat un itinerari molt complet en animació, que inclou:

• Animació digital en 2D (motion graphics), molt vinculada al sector publicitari. • Animació 3D (modelatge, il·luminació, animació de personatges i escenes). • Stop motion com a tècnica específica. • Història de l’art i altres assignatures teòriques que donen context i referents.

Professorat i treball en grup

• Professors principals d’animació: Francesc Poblet, Ariadna Costa i Núria Anguren (especialista en stop motion).

• La Ruth destaca un bon ambient de treball en equip entre professorat i alumnat, tot i que els projectes finals són individuals.

• A classe eren menys de 20 alumnes, majoritàriament de la zona de Tarragona.

• S’obre el debat sobre feina individual vs. treball d’equip: - En el món professional, la norma és treballar en equips especialitzats. - Alguns estudiants voldrien fer projectes col·lectius per acostar-se a la realitat laboral. - Tanmateix, els projectes finals individuals serveixen per tenir una obra signada personalment, molt útil per a festivals i portafolis.

Eines digitals i programari

• Programari utilitzat actualment: - Pack Adobe per a diverses tasques (edició, composició, gràfica en moviment). - Cinema 4D per a treball en 3D.

• Mirada cap al futur: l’escola vol incorporar Blender (programa 3D de codi obert i gratuït).

“Crec que és molt important potenciar el Blender… no només tenir programaris tancats i de pagament.”

• Això implica una filosofia més comunitària i accessible, allunyada de la dependència de llicències de pagament.

---

6. Perspectives professionals i interessos creatius de la Ruth

Què li agrada més del procés creatiu

La Ruth es considera una creadora polifacètica i li costa escollir un únic rol. Destaca:

• Modelatge i animació 3D: va gaudir molt amb aquesta part. • Animació stop motion i la manipulació física de figures. • Creació d’escenografies amb cartró i materials tangibles. • Producció i organització del projecte.

La part que li costa més és el guió, perquè implica una manera de pensar diferent i un altre tipus d’abstracció, però tot i així també l’ha gaudit.

Estat del sector i plans immediats

• Té la percepció que el sector de l’animació és molt competitiu, però encara no hi ha entrat de ple i per tant no se sent amb autoritat per descriure’l a fons.

• Té clar que voldria: - Trobar una “feineta”, encara que sigui petita, per començar a entrar en el sector. - Possiblement cursar un postgrau nou de creativitat a Tarragona, fruit de la col·laboració entre l’Escola d’Art de Tarragona i la URV (Universitat Rovira i Virgili).

• Considera que aquest postgrau podria ajudar-la especialment en la part de relat i guió, complementant la seva base visual i tècnica.

• També contempla el món publicitari com a sortida professional natural, ja que l’animació és present a tot arreu (publicitat, videoclips, xarxes, etc.) i creu que hi ha espai per a tothom, malgrat la competència.

---

7. L’Atelier i la vida artística local a Torredembarra

Funcionament de L’Atelier

Jordi Morera explica la filosofia i el funcionament de L’Atelier, l’espai on s’estrena el curt:

• És un espai de compartir art, més que no pas una acadèmia rígida.

• Ofereixen: - Tallers de pintura i dibuix dos dies a la setmana (dimarts i divendres). - Un taller de ceràmica conduït per la Sibila els dijous.

• En els tallers de pintura/dibuix: - L’enfocament és molt obert: des de pintura figurativa tradicional fins a experimentació amb matèria i materials diversos. - Jordi es defineix com a orientador i acompanyant, més que com a professor clàssic.

“A partir del traç pot sortir moltes coses… i dins del color hi ha mil vies per explorar.”

Formació de Jordi Morera i aprenentatge compartit

• Jordi ve d’una formació molt tradicional: - Es va formar als Anys 70 a l’Escola d’Art i Oficis de Barcelona. - Domina especialment el dibuix i el traç, i a partir d’aquí el color i la pintura.

• Reconeix que les noves generacions treballen amb programes i tècniques digitals que ell no domina (com l’stop motion digitalitzat, 3D, etc.).

• Destaca que a L’Atelier també ell aprèn dels alumnes i dels artistes que hi passen, per exemple: - Un pintor anglès, Peter Lider, que fa pintura hiperrealista i del qual Jordi diu que n’aprèn molt. - La mateixa Ruth Meier, que exposa a la biblioteca dos quadres que Jordi qualifica d’“excel·lents”.

Projectes i activitat pública

• L’Atelier ha organitzat exposicions de pintura, fotografia, ceràmica i ara incorpora l’audiovisual i l’animació amb el curt de la Ruth.

• Per Nadal, la Sibila sol obrir alguns dies per fer una petita fireta d’art i artesania, on es poden comprar peces artístiques i així ajudar a sostenir l’espai.

• Jordi admet que cada inici de curs és una incògnita econòmica: han de poder omplir tallers i pagar el lloguer del local per seguir endavant.

Reivindicació d’una escola d’art a Torredembarra

• Jordi aprofita per fer una reflexió de fons: - Creu que Torredembarra és prou gran per tenir una escola d’art pròpia. - Considera que això podria generar oportunitats econòmiques i professionals per a gent jove formada en art (com la Ruth o altres exalumnes de batxillerat artístic, Belles Arts, etc.).

“No només hem de viure del turisme, hem de viure de tot allò que ajudi a fer una societat més culturalitzada, més cohesionada.”

• Defensa un model de poble on l’art i la cultura siguin també eix econòmic i de cohesió social, no només activitat complementària.

---

8. Tancament

L’entrevista es tanca recordant:

• La projecció del curt «S’ha acabat el joc»: - Dia: dissabte - Hora: 18.00 h - Lloc: L’Atelier (Torredembarra)

• S’anima els oients a assistir-hi, veure el curt, conèixer de prop els ninots i maquetes de stop motion i escoltar la Ruth explicant el seu procés.

La conductora del programa agraeix la presència de Ruth Meier i Jordi Morera als estudis de Ona la Torre i els desitja molta sort en els projectes futurs, amb l’esperança de poder-los tornar a entrevistar amb noves creacions.

Marcadors

Darrers podcast