Sagrada Esparta
Sagrada Esparta, un projecte de trampolí cultural fundat a l'any 2019 per part de Fer Quintana (Vlad Strange) i Víctor Fernández García, està llest per presentar batalla artística a Ona la Torre. Col.leccions de fanzines, programes culturals i fins i tot terrorífics espais desfilaran per les nostres ones, just ara que comença a agafar vol PLATEA megazine, la revista del poble! Això és Esparta. Passió per l'art
Subscriu-te
#193 - El nen interior: essència, ferides i recursos
La conversa explora què associem a la infància i si aquests trets continuen presents en l’edat adulta. Antonio descriu el canvi que observa cap als nou o deu anys, mentre que els participants parlen del nen interior com una part que pot mantenir-se al centre de la persona.
Antonio qüestiona la imatge idealitzada dels infants i explica que la memòria reconstrueix els records. També es parla de la personalitat i es precisa que la referència a l’espontaneïtat i la curiositat apunta especialment als infants de zero a dos anys.
Marta destaca l’autenticitat i Clàudia i Marta expliquen com les experiències poden allunyar l’infant d’allò que consideren la seva essència. La necessitat de sentir-se estimat, acceptat, protegit i validat es presenta com a motiu d’adaptació i de desenvolupament de recursos.
Els participants parlen de necessitats i experiències que poden condicionar la vida adulta. Esmenten, entre d’altres, l’abandonament, el rebuig, la humiliació, la traïció i la injustícia, i Antonio assenyala que les ferides són una manera de representar l’experiència.
Sergi proposa una meditació per adreçar-se amb afecte al nen interior. Antonio distingeix entre el nen interior ferit i el creatiu, i posa l’accent en els recursos que ajuden a tirar endavant. Marta defensa reconèixer quan una reacció present està vinculada a una experiència infantil i mirar-la amb més compassió.
Sergi Pérez conversa amb Marta Picó, Clàudia Casanovas i Antonio Ádamez sobre el nen interior i la manera com la infància pot influir en la vida adulta. Parlen del pas, cap als nou o deu anys, d’una visió més fantasiosa a una manera de raonar més semblant a la dels adults, i de la persistència d’una part creativa i espontània. També qüestionen la idealització de la infància i expliquen com la memòria reconstrueix els records. Marta i Clàudia aborden l’autenticitat i l’adaptació a les necessitats de sentir-se estimat, acceptat i protegit. La conversa tracta les ferides de la infància i com poden condicionar reaccions adultes. Antonio proposa centrar-se en els recursos personals, i Marta destaca la importància de reconèixer aquestes reaccions i mirar-les amb compassió.