#721 - Recuperació d’“Estel de Nazaret” a Torredembarra

Es presenta el projecte de recuperació de l’obra **“Estel de Nazaret”**, la versió dels Pastorets de Torredembarra, impulsada per l’**Associació de Joves**. El seu objectiu és generar activitat en èpoques amb poc caliu al poble i reprendre una tradició que existia als anys 90 però que la generació actual no ha viscut. S’inicia una recerca de records i testimonis de veïns que havien participat a les antigues representacions.

S’entrevista **David Ibars**, que interpreta Satanàs i té experiència prèvia amb Pastorets al Pla de Santa Maria (versió *Folch i Torres*), i **Jordi Salvat**, que ja havia sortit als Pastorets torrencs dels anys 90 i ara passa de fer d’ajudant de sacerdot a sacerdot. Es comenta la diferència entre la versió **Ramon Pàmies** i la de Folch i Torres, destacant que la primera és **més literària i dramàtica**, amb la història del fill pròdig i un fort enfrontament entre bé i mal.

El director **Joan Maria Vidal** explica que treballen al **Casal Municipal**, una sala polivalent que no és un teatre, i que cal adaptar-hi escenografia, llums i moviments. Es destaca la il·lusió i l’esforç de tot l’elenc i l’equip tècnic per fer possible l’obra en poc temps: l’idea neix a l’estiu i el text definitiu arriba el 15 de setembre. Gairebé 40 persones participen a escena, més els que treballen en escenografia, decorat, vestuari, il·luminació i música.

Es remarca l’esforç conjunt de tots els implicats: actors, cosidors, escenògrafs i tècnics, que compaginen feines, estudis i família amb els assajos. Hi ha **nervis i sensació de no arribar**, però també molta energia i consciència que és un projecte **“del poble pel poble”**. El director subratlla la feina a contrarellotge des del setembre fins al desembre.

La Núria explica que el **vestuari** s’ha fet **de zero**, sense reutilitzar els antics. Per finançar-lo s’ha fet un **verkami** i s’ha comptat amb ajuda econòmica de l’**Ajuntament**. La confecció l’han assumit persones del poble: unes deu cosint directament i altres ajudant en diverses feines. La distribució de tasques és flexible, tothom ajuda on pot.

El director intervé per tallar detalls sobre l’estil de vestuari i altres elements. Remarca que, tot i ser una **recuperació** dels Pastorets, no es tracta de **copiar** exactament el muntatge antic. Es reserven sorpreses d’escenografia, vestuari i recursos escènics –"enginys" i "guinyos"– per tal que el públic les descobreixi en directe.

Es parla amb **Trini Uguet**, que interpreta **Sant Miquel**. Com a periodista, destaca el canvi d’estar al micro a estar sobre l’escenari, però diu que li agrada el repte i la intensitat de la confrontació amb Satanàs, especialment una escena de mirada molt potent. Explica una trobada emotiva amb **Anna Porta**, l’actriu que feia de Sant Miquel als anys 90, amb qui comparteix fragments del text antic i noves retallades, establint així un pont entre les dues etapes de la tradició.

Es detalla el procés d’adaptació del **text original**, molt extens. El guió passa per mans de la **Bíbia en Segurana** i es fa una lectura el 15 de setembre que deixa l’elenc aclaparat per la quantitat de text. Davant la realitat que molts participants són autònoms o tenen jornades llargues, el director decideix **retallar** mantenint l’**esperit essencial** dels Pastorets, fent-los assumibles en el temps disponible.

S’entrevista una jove actriu que fa de **Benjamí**, amb experiència limitada al teatre escolar i en colles com els Diables. També apareix **Xavier Suárez**, que interpreta un personatge que porta **males notícies a Sant Josep i la Verge Maria**, un rol molt allunyat del seu caràcter habitual. Explica que el paper el treu de la seva **zona de confort**, però que el repte és estimulant i que, amb ajuda del director i dels companys, espera superar-lo.

Es confirma que la funció principal serà **el 23 de desembre a dos quarts de deu del vespre**. Les entrades es venen a la **cotilleria Siuró** a **10 euros**, sense numeració de seients: el públic triarà lloc en entrar. L’aforament del Casal Municipal es limita a **300 persones per dia**, de manera que, un cop exhaurides les entrades, no se’n podran oferir més. Es deixa caure la possibilitat que l’èxit obligui a repetir l’any següent.

Es dona veu a la **Gemma**, que interpreta **Mataties**, un dels pastors còmics juntament amb **Jonàs**. Aquests rols, tradicionalment masculins, ara els assumeixen **dones**, fet que suposa una **transposició de gènere** dins la part còmica. La Gemma i la seva companya provenen de l’experiència teatral amb el grup **Teatria de la Pialtafulla** i han estat contactades per sumar-se a la producció torrenca.

Es fa una referència breu al caràcter històric i tradicional dels Pastorets com a representació de la nativitat i del conflicte entre bé i mal. El director assenyala que, a dues setmanes de l’estrena, el que més falta és **seguretat personal** dels actors. Des de fora es veu que les escenes funcionen molt bé, però cadascú, quan puja a l’escenari, se sent insegur. Es reforça la idea que es "juga a casa" i que això ha de donar confiança.

El director expressa el desig que els Pastorets es converteixin en una **tradició anual**: que la gent vulgui venir cada any a veure els seus veïns i amics a escena. Destaca que la versió incorpora **moments molt divertits** per mantenir l’atenció del públic i generar una energia molt positiva. Jordi Salvat remarca la importància del treball del **director** per treure el millor de cada actor i ajudar-los a construir els personatges, sobretot als qui han fet poc teatre.

La periodista acomiada l’equip desitjant-los "molta merda", com és tradició al món del teatre, i anuncia que es quedarà a gravar un tros de l’assaig. Es remarca la necessitat de comprar entrades com més aviat millor, ja que hi ha possibilitat que s’esgotin. L’ambient és de **nervis, entusiasme i complicitat** entre el grup.

S’emet un fragment de l’assaig. Primer, un **monòleg intens de Satanàs** on evoca la seva caiguda, la seva fúria i el desig de venjança. Entra **Sant Miquel**, que el desafia, amb un diàleg solemne sobre el poder de Déu, el regne de l’infern i la veritat o mentida de l’omnipotència. El director interromp per donar **indicacions de moviment** a les fúries i organitzar entrades i sortides a escena. Després, el to canvia completament amb una **escena còmica dels pastors** Mataties, Jonàs i Benjamí, plena de xerrameca, entusiasme per anar a fires a la ciutat i diàlegs divertits que contrasten amb el dramatisme de les escenes infernals i celestials.