#720 - Desarrollisme i futur del Camp de Tarragona

La locutora presenta el llibre "65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp de Tarragona fins al canvi climàtic" i explica que és un treball col·lectiu d’àmbit territorial que es presenta a Torredembarra. S’introdueixen els convidats: Jordi Sunyer, present a l’estudi, i Javi Milian, coordinador del llibre, per telèfon.

Javi Milian explica que el llibre compta amb 24 autors amb doble vinculació: formació acadèmica i arrelament als moviments socials i centres d’estudis del Camp de Tarragona. Remarca l’equilibri entre teoria i pràctica, amb participació de sindicalistes, activistes, pagesos i geògrafs (com Sergi Saladié), molts d’ells també implicats en política local.

S’exposa la tesi principal: el model de desenvolupament impulsat als anys 60 en plena dictadura franquista continua vigent. Es vinculen els projectes actuals (Hard Rock, creuers a Tarragona, macropolígons industrials) amb la perpetuació d’un mateix model de sol i platja i economia extractiva. Es menciona l’habitatge com un problema central derivat d’aquest model.

Milian situa el desarrollisme dins l’estructura centre-perifèria del sistema mundial: els països rics aprofiten dictadures i manca de drets laborals i ambientals a la perifèria per obtenir més beneficis. Explica per què la petroquímica i el turisme massiu s’instal·len aquí, i compara costos de vida i turisme (pernoctar a Salou vs. viure a ciutats britàniques). El mateix esquema es repeteix a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina.

Es comenta per què ara s’ha fet el llibre: hi ha una acumulació de projectes (Hard Rock, OTE, fàbrica de bateries a Mont-roig) que generen contestació social, i alhora es constata que durant dècades institucions, universitat i mitjans han blindat el model, fent-lo inqüestionable. Milian agraeix que la ràdio els doni veu, perquè han trobat traves per difondre el llibre.

Milian enllaça el context local amb el canvi climàtic global i denuncia que els nous projectes suposadament de futur xoquen amb els compromisos climàtics. Destaca l’aparició d’una nova generació que no té hipoteques mentals respecte al franquisme i el desarrollisme. Es pregunta a qui ha beneficiat realment el progrés: conclou que sobretot a una minoria externa, mentre el territori assumeix els costos.

La locutora suggereix que avui hi ha més regulació ambiental que durant el franquisme. Milian replica amb el cas d’una empresa química (Indústria Cros/Ercros): una investigació de la Guàrdia Civil arran d’una explosió mortal descobreix que feia deu anys que abocava productes químics al mar, malgrat teòricament estar sotmesa a controls de la Generalitat. Conclou que una cosa és el que hauria de passar i una altra el que realment passa.

Jordi Sunyer explica el seu capítol, centrat en per què no hi ha hagut un canvi polític malgrat les evidències del fracàs del model. Utilitza dues imatges: el xoc visual entre paisatges verds i industrials quan es torna cap a Torredembarra, i l’experiència precària del tren Castelló–Torredembarra. Remarca la contradicció entre grans beneficis empresarials i barris degradats, escoles d’alta complexitat i serveis públics en fallida, i celebra que el llibre permeti abordar qüestions que fins ara no es tocaven.

Sunyer insisteix que el llibre mira els 65 anys passats però sobretot el present i futur, i que pretén generar reflexió. Destaca el procés col·lectiu de debat entre professors universitaris i activistes durant l’escriptura i confia que la presentació a Torredembarra permeti la participació del públic en aquest debat.

Milian detalla la construcció del volum: calia trobar gent disposada a escriure sobre temes concrets i que representés tot el territori. Cada capítol és un estudi sintètic (5–6 pàgines) i el conjunt vol donar una imatge integral de totes les comarques. Es menciona el capítol "La perifèria de la perifèria", dedicat al Priorat, la Conca i pobles de muntanya, sovint exclosos del desenvolupament. S’explica la revisió col·lectiva dels textos i la decisió de signar conjuntament el llibre.

Es citen alguns autors destacats: professors de geografia i dret ambiental de la URV (com Robert Casadevall i Aitana de la Varga), activistes de plataformes com Aturem Barcelona World/Hard Rock (Eloi Redon, Anna Requesens) o Cel Net (Júlia Garanell). Milian subratlla la diversitat d’edats, orígens territorials i vincles amb acadèmia o moviments socials.

Es repassen temes actuals: petroquímica (Cel Net), la fàbrica de bateries/OTE a Mont-roig, el projecte Hard Rock i la seva incertesa. Milian critica especialment l’operació dels terrenys de la Caixa a PortAventura que la Generalitat es compromet a comprar mitjançant l’INCASÒL, qualificant-ho de negoci regalat amb diners públics. Recorda que els grans projectes solen acabar reduïts i plens de fum, i alerta que Hard Rock és un perill per al territori i per la salut pública, fomentant la ludopatia en un context ja marcat pel creixement del joc d’atzar i apostes en línia.

La conversa es trasllada a exemples locals del Baix Gaià: el pantà del Catllar, que estrangula el riu Gaià, construït per interessos d’una empresa i mai plenament funcional però devastador per a l’ecosistema; el transvasament del Siurana; i altres agressions passades amb efectes actuals. Es contraposa amb casos d’èxit com la preservació dels Muntanyans i els gorgs de Creixell gràcies a l’organització social. Sunyer reivindica la feina de Salvem el Gaià i Terres del Gaià, que van aconseguir el cabal ecològic, i denuncia que una empresa quimica fos, de facto, propietària de l’aigua de tothom.

Sunyer comenta que, com a conductor de l’acte a Torredembarra, vol fer emergir tots aquests temes que en el dia a dia passen desapercebuts: explosions industrials, model turístic, ludopatia, operació Hard Rock, etc. La locutora precisa detalls tècnics sobre l’operació immobiliària de Hard Rock i el paper intermediari de la Generalitat, mentre Milian recorda que la plataforma opositor i dos partits al Parlament han retardat l’operació per possibles irregularitats.

La locutora introdueix un estudi de la UAB que mostra suport social a les idees del decreixement però rebuig al terme. Pregunta si el llibre defensa aquest tipus de plantejaments. Milian i Sunyer subratllen la necessitat d’una economia menys extractiva i recorden que les alternatives populistes d’extrema dreta mai qüestionen el poder econòmic ni els grans beneficis empresarials, sinó que dirigeixen l’odi cap als pobres i col·lectius vulnerables.

Es concreta la presentació a Torredembarra: tindrà lloc a Cal Maiam, a les 19 h, apadrinada pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas. Hi participaran Sergi Saladié, Aitana de la Varga, Xavi Milian i Jordi Sunyer. S’esmenta l’editorial **El Diable Gros**, definida com una editorial del Camp de Tarragona vinculada als moviments socials. L’acte vol ser àgil però intens i obert a tothom.

Milian explica que el llibre és només la primera fase; la segona és una extensa gira de xerrades pel territori per debatre les tesis amb la població, tant partidària com crítica. Ja han fet unes 16 presentacions i n’hi haurà unes 25 fins passat Sant Jordi, repartint-se les xerrades entre els diferents autors. L’objectiu és socialitzar el debat sobre les conseqüències del model i com es pot intentar capgirar-lo.

Es torna al contingut del llibre: és divulgatiu, amb capítols curts, però amb base de recerca i dades. Milian afirma que l’objectivitat absoluta no existeix i critica institucions que han venut el model com a únic i inevitable, sovint mitjançant estudis i informes que funcionen com a propaganda (aire, hidrogen verd, etc.). Diu que ells, en canvi, utilitzen dades oficials de la Generalitat per mostrar, per exemple, que els municipis costaners tenen les majors desigualtats socials. El llibre no pretén donar una solució màgica, però sí mostrar que el model actual és insostenible i que la mateixa existència de grans infraestructures i transvasaments (com els lligats al turisme) evidencia la seva fragilitat.

La locutora resumeix que el llibre aborda 65 anys de desenvolupisme fins al context actual de canvi climàtic i que vol fomentar el debat. Agradeix la participació de Jordi Sunyer i Javi Milian, i recorda la cita de la presentació a Torredembarra a Cal Maiam, convidant l’audiència a assistir-hi. Es tanca l’entrevista.