#856 - Entrevista a Carles Argelaguet

Argelaguet explica l’origen de la cançó que dona títol al disc i diu que no pretenia crear un himne a Catalunya. La conversa compara la seva enumeració amb les corrandes d’exili de Pere IV.

L’artista recorda l’etapa a Tancats per Defunció, els concerts i els aprenentatges dels directes. També parla d’un període de descans i del grup anterior, La Banda Magnètica, les gravacions del qual havia retrobat.

Argelaguet explica que de petit volia ser Lluís Llach, com va començar a cantar i va fer classes de veu. Després de gravar versions, va començar a escriure cançons pròpies i va reunir-ne quinze per al disc, amb una peça basada en poemes de Roc Casagran.

Argelaguet presenta la cançó sobre l’últim dia de vida d’un toro de lídia, narrada des del punt de vista de l’animal, i comenta la seva crítica a la tauromàquia.

L’artista explica que *Golfes* retrata una persona gran que viu sola. Les golfes de la cançó funcionen com a metàfora de la memòria i dels records familiars.

La conversa se centra en *M’agradaria*, una cançó d’amor, i en altres peces del disc. Argelaguet parla de com parteix del seu entorn i de les experiències que coneix per escriure, i esmenta *Un dia de concert*.

Argelaguet descriu la formació amb què presentarà el disc i el so més ampli dels concerts, amb guitarres i solos. També parla de tocar tot sol, de les jam sessions i de la manca de locals i públic per mantenir l’activitat musical.

S’escolta una peça que Argelaguet explica com un comiat adreçat als amics, als germans i a les persones que l’han acompanyat. La lletra imagina que es posi la cançó després de la seva mort i dona les gràcies a qui ha compartit la vida amb ell.

Argelaguet presenta *La nit de Sant Joan*, la primera cançó que va escriure com a cantautor, concebuda inicialment com un homenatge a un amic traspassat i ambientada en una revetlla. La cançó acompanya el tancament de l’entrevista i l’agraïment per haver-lo rebut i difós la seva música.