
#725 - 25 anys del Castell: història, obra i patrimoni
Presentació de la jornada i del format de l’enregistrament: intervencions de Joaquim Nolla i Xavier Oliver, i tancament institucional.
Relat sobre la capella (finals s. XVIII) i l’inventari de 1804, que descriu estances i mobiliari i obre el fil de la recerca patrimonial.
Referències a la batalla de Torredembarra, l’estada dels 100.000 fills de Sant Lluís (1823) i mencions a les guerres carlines.
Etapa de producció ceràmica (obrador i forn) i record d’una exposició que fa redescobrir el valor cultural i patrimonial de l’espai.
Procés de compra per part de l’Ajuntament i relat de la recuperació/restauració de l’escut després d’un intent de sostracció.
Xavier Oliver explica la confiança rebuda, la idea de donar un ús institucional al castell i l’organització de l’equip tècnic i municipal.
Reivindicació del Renaixement a Catalunya, influències i qualitat compositiva; el repte emocional i tècnic d’entrar en l’edifici degradat.
Principis de restauració (respecte/protecció i posada en valor) i explicació de la coberta del pati i el tractament de la llum i els contactes entre nou i antic.
Crítiques a canvis d’accés i elements que tapen parts del conjunt; oferta d’ajuda i clausura del discurs tècnic.
Missatge final sobre el castell com a memòria i identitat, agraïments als ponents i invitació a Vale Pino per al lliurament d’un obsequi.
Enregistrament d’un acte commemoratiu pels 25 anys de la recuperació i rehabilitació del Castell de Torredembarra. L’antic arxiver municipal Joaquim Nolla reconstrueix la història i els usos de l’edifici a partir de documents (com un inventari de 1804), recorda episodis militars i l’etapa canterera, i explica com la recerca documental va permetre recuperar peces patrimonials (com vasos sepulcrals i un escut amb una anècdota de possible robatori). L’arquitecte Xavier Oliver detalla els criteris de rehabilitació: respecte i protecció del que existeix i posada en valor perquè l’edifici tingui vida, destacant la decisió de cobrir el pati per protegir-lo i fer-lo funcional i reivindicant el Renaixement català. També critica modificacions posteriors que, al seu parer, desvirtuen l’experiència d’accés i tapen elements arquitectònics. El tancament institucional remarca el castell com a memòria, identitat i símbol viu, i es clou amb agraïments i menció a Vale Pino.

