El Calaix - Entrevistes
Entrevistes que van més enllà de la coberta d’un llibre o d’una melodia. Anècdotes, història, tertúlies de vida, música per fer-nos vibrar.
Subscriu-te
Entrevista a Ferran Guallar
Mònica Socias presenta Ferran Guallar i la novel·la. Parlen de la identificació entre autor, protagonista i narrador, de la primera persona i del joc entre realitat i ficció.
Guallar explica l’origen dels dos personatges i com les seves històries s’entrellacen amb el conflicte interior del narrador. També descriu el format amb què fa sentir les seves veus.
La conversa aborda el *morbo*, la curiositat per les vides dels altres i la xafarderia com a forma de cohesió social. Guallar explica com aquests elements sostenen la intriga i com la novel·la explora els límits d’explicar la vida aliena.
Mònica Socias destaca el to íntim i el llenguatge de la novel·la. Guallar parla de la progressió del relat, del gir cap a una segona part més dramàtica i del paper de l’estructura en la construcció de les emocions.
L’entrevista comenta les reflexions sobre els menes, la corrupció, la societat, l’amor i la política, que Guallar distribueix entre les veus dels personatges. També esmenten les xarxes socials i el fet que la novel·la no formula un discurs tancat sobre aquests temes.
Guallar relaciona la rutina del narrador amb el canvi després d’una vida intensa a l’Àfrica. Explica la metàfora dels búnquers com a espai de refugi i, alhora, de tancament, i la vinculació amb les rutines quotidianes.
Mònica Socias entrevista l’escriptor Ferran Guallar sobre Els Búnkers, novel·la guardonada amb el Premi Puyensa de Narrativa 2025. Guallar explica el joc d’autoficció que identifica autor, narrador i protagonista, i com el relat barreja la seva veu amb les històries de la Flor i el Tomàs. La conversa tracta la curiositat, la xafarderia i el morbo com a motors narratius, i planteja fins on es pot explicar la vida dels altres. També parlen de l’estructura en dos trimestres, del canvi cap a un to més dramàtic i de les reflexions que apareixen en les veus dels personatges. Guallar relaciona la seva rutina després dels anys a l’Àfrica amb la metàfora central dels búnquers: un refugi que també pot ser una gàbia.