
Àngel Guimerà: Biografia Il·lustrada de la seva vida i llegat
Introducció de la trajectòria de Neus Oliveres com a catedràtica, membre de la Societat Verdaguer i experta en l'obra de Guimerà.
Repàs biogràfic des del seu naixement a Tenerife fins a la seva arribada al Vendrell i el seu paper en la Renaixença i l'Ateneu Barcelonès.
Explicació del procés de creació del llibre, la recerca fotogràfica en 13 arxius i la dificultat d'identificar els personatges.
Discussió sobre la gran estima popular cap a Guimerà, el seu funeral multitudinari i el projecte de monument mai realitzat.
Anàlisi de l'èxit mundial d'obres com 'Terra Baixa' i 'Maria Rosa', incloent l'adaptació de Cecil B. DeMille als Estats Units.
La relació amb actrius com Maria Guerrero i Margarida Xirgo, i la profunditat dels seus personatges femenins com l'Àgata.
Com la influència del Vendrell i Jaume Ramon i Vidales van portar l'autor a escriure en català i el seu èxit als Jocs Florals.
Detalls sobre la relació amb el seu germà Julio, la seva mort a Canàries i la recerca basada en la seva correspondència.
L'homenatge de 1909 impulsat per Dolors Monserdà, la revista Feminal i la vinculació amb Carme Karr.
Recomanació final del llibre i invitació a visitar la casa museu de l'autor al Vendrell.
En aquesta conversa a Ona la Torre, Neus Oliveres presenta el llibre Àngel Guimerà: Biografia Il·lustrada, una obra que recull l'essència vital i artística del dramaturg més universal de les lletres catalanes. A través d'una exhaustiva recerca en tretze arxius diferents, Oliveres i Àngels Santacana han bastit un relat visual que recorre des dels seus orígens a Tenerife i la seva infantesa al Vendrell fins a la seva consagració a Barcelona i la seva projecció internacional. L'entrevista destaca el paper de Guimerà com a pilar del catalanisme, la seva transició literària del castellà al català i la gran repercussió de les seves obres com Terra Baixa en teatres d'arreu del món. També s'exploren les seves relacions amb figures femenines clau de l'època com Dolors Monserdà o Carme Karr i la immensa resposta popular que va tenir el seu funeral el 1924, evidenciant que era una figura estimada a tots els estrats socials.

