#8 - Connexio Sonora Dondomatico
Lyuba Stocheva presenta Paco Lozano, artista conegut com a Don Domático. Ell explica el personatge com una personalitat alternativa i una figura lliure que pot expressar allò que la persona no mostra habitualment.
Lozano explica que el nom va sorgir per atzar i també li servia per destacar en les cerques digitals. Situa l’inici del projecte el 2020 i defensa el treball individual d’autoconeixement. Resumeix el missatge de les seves cançons en la idea d’ocupar-se d’un mateix.
La conversa introdueix «Sombra» i la presentadora comenta el caràcter i els efectes de la música de Don Domático. La cançó forma part d’un recorregut que Lozano descriu com un procés íntim.
Lozano explica que compon sovint amb el baix i que grava i produeix els temes al seu estudi de casa amb un ordinador. Descriu un procés en què prova sons i elements fins a trobar l’ambient que vol, i comenta quants temes té acabats i que en prepara un de nou.
Lozano diu que li agrada tocar en banda, però vol que els músics que s’hi incorporin connectin amb les cançons i no només amb l’acte de tocar. La presentadora anuncia que busca intèrprets i comenta una possible col·laboració amb un grup de heavy metal en una sessió futura.
Lozano recorda situacions difícils en concerts i descriu el directe com un estat en què deixa enrere la identitat social. La conversa passa a la valoració de la feina dels músics: parlen de les hores de preparació, de les dificultats per viure de la creació i de la necessitat que el treball artístic rebi un reconeixement i unes condicions adequades.
Lozano qüestiona que l’èxit tingui un únic sentit i distingeix entre el perfil artístic i el comercial. Parla de la importància de fer-se càrrec de la pròpia producció i de compartir la música sense renunciar als valors personals.
Lozano explica que combina el projecte personal amb feines remunerades, com un karaoke amb piano i la producció musical. També parla de la seva experiència tocant al carrer, del permís que té a Tarragona i de la vergonya que li provoca. La conversa tracta els prejudicis envers els músics de carrer i el repte de captar l’atenció dels vianants.
Lozano explica que les cançons tracen un viatge íntim de la foscor cap a la llum i presenta «Herida de miel» com una peça sobre els instints juvenils i les insensateses. Després de l’escolta, la presentadora comenta el so i el contrast de la cançó.
Lozano descriu la creació musical com un acte d’autocuració i recomana als músics joves que no facin música pensant primer en la fama o les xarxes, sinó que parteixin del que senten i trobin una manera pròpia d’expressar-se.
Leo comparteix la seva impressió sobre Don Domático i explica la importància de seguir un camí propi. Lozano i Leo parlen de trobar una veu personal sense entendre la singularitat com una invenció deslligada del que ja existeix: la creació també transforma idees i referències anteriors.
La presentadora pregunta a Lozano i Leo pel futur dels músics creadors. Lozano considera que la intel·ligència artificial és una eina, mentre que Leo assenyala que les seves conseqüències depenen de l’ús que en facin les persones.
Lozano presenta una cançó com el moment en què es reconeixen les pròpies misèries i es poden deixar enrere. El programa n’emet un fragment abans de reprendre la conversa.
En el tram final, Lozano defineix la música com un procés inacabable de curació que porta al creixement. També parla de la creativitat en altres activitats i proposa Víctor de Petaca com a possible convidat. Lyuba Stocheva tanca el programa amb els agraïments.
Don Domático i el sentit del personatge
La presentadora Lyuba Stocheva conversa amb Paco Lozano, conegut artísticament com a Don Domático. Ell explica que el nom és un recurs artístic i una personalitat alternativa que li permet expressar una part més lliure de si mateix. També descriu el projecte, iniciat el 2020, com una exploració personal i defensa que el seu missatge principal és ocupar-se d’un mateix i conèixer-se.
«El mensaje es, ocúpate de ti mismo.» — Paco Lozano
Com compon i produeix
Lozano explica que compon sovint amb el baix i que grava i produeix les cançons a casa amb un ordinador. Construeix els temes provant elements i deixant que les idees evolucionin durant el procés. Comenta que té cinc cançons acabades i que prepara nous temes. La música, diu, forma part d’un procés íntim d’autocuració; presenta les cançons com un viatge de la foscor cap a la llum.
Música en directe i condicions de treball
El músic recorda experiències difícils en directe, com ara que un cantant no es presentés abans d’un concert, i explica que l’escenari li permet deixar de banda la seva identitat social. La conversa s’estén a la valoració de la feina artística: Lozano planteja la necessitat de reconèixer les hores de preparació i assaig, i parla de la dificultat de compaginar la creació amb la gestió comercial. També explica que busca músics a qui els agradin les seves cançons, i que fa altres feines musicals per guanyar-se la vida, com un karaoke amb piano i la producció de gravacions.
La conversa aborda la música al carrer: Lozano diu que li fa vergonya tocar-hi, tot i que té un permís de músic de carrer de Tarragona. La presentadora assenyala que tocar al carrer comporta haver de guanyar-se l’atenció dels vianants.
Autenticitat, influències i intel·ligència artificial
Lozano recomana als músics joves que no facin música per perseguir la fama o les xarxes, sinó que parteixin del que senten i trobin una veu pròpia. El tècnic Leo hi aporta la seva perspectiva sobre seguir un camí creatiu propi. Tots dos parlen de la creació com una transformació de materials i influències anteriors.
Sobre la intel·ligència artificial, Lozano la considera una eina, i Leo diu que el resultat depèn de com la faci servir la gent.
Tancament
Després d’escoltar fragments de cançons, Lozano defineix la música com un procés continu de curació i creixement. Al final, esmenten Víctor de Petaca com a possible convidat per a un episodi futur i agraeixen l’espai i la col·laboració de les entitats que fan possible el programa.

