#770 - Incendi als Muntanyans, aigua dolça i biodiversitat

Es descriu l’incendi recent als Muntanyans, que va cremar menys d’una hectàrea sobretot de canyís. Ramon explica que, tot i l’impacte visual i l’angoixa social, **no hi va haver pèrdues urbanes** ni era època de cria, i que aquest tipus de vegetació no és la pròpia de l’espai. Subratlla que el gran perill hauria estat un foc similar a l’estiu, ja que el canyís és molt combustible i crema ràpid. També remarca la professionalitat dels Bombers de la Generalitat, l’existència del GRAF i alhora les mancances materials i la necessitat de donar suport social als serveis públics.

Ramon aprofundeix en la singularitat del model català de **bombers forestals** i del grup GRAF, dedicat a estudiar científicament la dinàmica dels incendis. Indica que altres comunitats no tenen aquest nivell d’especialització. Alhora denuncia que els propis bombers voluntaris han hagut de manifestar-se per mancances greus de material i aprofita per emmarcar-ho en una **devaluació general dels serveis públics** (sanitat, educació), demanant recolzament actiu de la ciutadania.

S’introdueix el projecte finançat per la Generalitat i coordinat per l’Associació Aurora, amb participació del GET i del GPEC, per fer un **seguiment exhaustiu de les aigües** als Muntanyans. En un any han recollit unes **1.800 dades en 26 punts**, que es creuaran amb prop d’un milió de dades ambientals d’altres organismes (Puertos del Estado, ACA, etc.) per entendre com funciona l’ecosistema actual i comparar-lo amb espais més naturals.

Ramon explica que una **professora de matemàtiques** analitzarà totes les dades amb eines de matemàtica computacional, però ja avança un resultat clar: cap llacuna presenta una **dinàmica de salinitat natural**. El mar té uns 54.000 μS/cm de conductivitat i només un punt (a Cricell, tocant al càmping) arriba ocasionalment a aquests valors per l’entrada directa d’aigua marina. A la resta, faltaria una fase d’assecament que generés crostes de sal típiques dels *salats*. Per tant, el sistema està **greument alterat**.

Es detallen les causes de l’excés d’aigua dolça: **impermeabilització** del voltant (asfalt, ciment) que fa que l’aigua de pluja sigui conduïda cap als Muntanyans, especialment a través de drenatges sota la via del tren i pel bombament dels passos subterranis. Ramon recorda que la Generalitat ja té **estudis hidrogeològics** sobre el Gorg que descriuen diferències de fondària i salinitat entre l’aigua bombejada i la que caldria per mantenir un ecosistema salí, però que sovint aquesta informació no es té en compte en la gestió.

El GPEC ha presentat una **gran denúncia a Fiscalia** (150–160 pàgines de text i uns 1.500 d’annexos) basada en molta documentació, també de la pròpia administració, sobre la gestió d’aigües i els impactes als Muntanyans i altres espais. Ramon denuncia que en procediments anteriors Fiscalia i jutges han confiat en informes que després s’ha comprovat que eren falsos o erronis, però un cop dictada la sentència és molt difícil rectificar. Això els porta a plantejar noves estratègies.

Ramon exposa que el GPEC vol aconseguir **recursos econòmics** per poder formar part de les causes judicials amb garanties: tenir algú que rebi la documentació tècnica, la revisi i pugui demanar **pèrits externs i independents** quan calgui. Sense diners per advocats i pèrits, només poden canalitzar informació cap a Fiscalia, però no condicionar les proves. Recorda que en altres moments han fet campanyes amb samarretes, concerts i comptes solidaris i que volen preparar una nova proposta aquest hivern, apel·lant a la implicació ciutadana.

La conversa es desplaça a l’**Escola L’Antina**, molt vinculada als Muntanyans. El GPEC hi fa tallers com el del **Corriol Camanegre**, i el tècnic responsable del projecte de corriol a la costa catalana hi va quedar sorprès: hi ha **cançons sobre el corriol i la Sargantana cua-roja**, aules amb noms d’espècies i famílies molt implicades. Ramon ho interpreta com la “collita” d’anys d’educació ambiental i sensibilització al territori.

Es destaca la transformació del **pati de l’Escola L’Antina**, que ha anat incorporant molta vegetació. Ramon critica que la normativa de la Generalitat defineixi bé els edificis escolars però **no doni directrius** per als patis, malgrat que la canalla hi passa molta estona. Cita estudis que mostren que els patis verds milloren el rendiment acadèmic i que les aules amb moltes plantes incrementen un 70% la capacitat de concentració, recordant que “som fauna” acostumada al verd. L’escola ha participat en un projecte per reduir l’**illa de calor** i una mare jardinera, Laura Mercader, va ajudar a optimitzar el disseny.

Ramon presenta la potència de la **recerca en ratpenats** a Catalunya, amb tres centres de referència (Museu de Granollers, Centre de Tecnologia Forestal i UB) i diversos projectes de **ciència ciutadana**: Quirocaixes (caixes refugi), Quirorefugis i Quirohàbitats, aquest últim amb aparells que registren ultrasons. El GPEC ha completat un any de seguiment de **400 caixes** al sud de Catalunya i compara diferents refugis, inclosos uns de ceràmica dissenyats per ell. Per primera vegada, instal·laran aquests refugis als Muntanyans, als pins de la zona cremada, en una acció conjunta amb l’Associació Aurora i la seva brigada de persones amb diversitats funcionals mentals, de les quals destaca la gran aportació humana.

S’anuncia que el 4 i 5 de juny arribaran **17 joves de Hong Kong amb 3 professors** per col·laborar amb el GPEC, el GT i Aurora. Formen part d’un tour europeu de voluntariat i aprenentatge i, als Muntanyans, es dedicaran sobretot a **retirar plantes invasores**. Ramon recorda que ja havien acollit camps de treball internacionals amb persones del Japó, Austràlia o Nova Zelanda.

En la recta final, Ramon reflexiona sobre la **Marató del 3CAT dedicada al càncer**. Tot i recolzar plenament la recerca, critica que, encara que es parli de **disruptors endocrins** com a causes importants de càncer, no s’aprofiti l’altaveu per remarcar que **aquests compostos no es troben en l’alimentació ecològica**. Reclama una comunicació clara i reiterada sobre el fet que consumir aliments no ecològics implica un **risc estadísticament més gran de desenvolupar càncer**, i que la prevenció ambiental hauria de ser part central del missatge. El programa es tanca desitjant bones festes i anunciant que al pròxim any seguiran tractant els molts projectes i fronts oberts del GPEC.