Torredembarra, a l'espera de saber si el Govern català farà habitatge públic al municipi
La proposta de la Torre no ha entrat en la primera convocatòria, però n'hi haurà més
L’Ajuntament continua pendent de la conselleria de Territori per saber si el Govern català farà habitatge públic a Torredembarra. L’estiu passat, el consistori va aprovar la cessió de dos solars, però la Generalitat encara ha de confirmar si són idonis per a aquest ús i els accepta.
Durant els darrers mesos s’han produït diversos contactes amb Territori, per veure si el projecte tira endavant. També se’n va parlar amb el president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret, que fa unes setmanes va visitar la Torre.
L’alcalde Vale Pino ha dit, però, que encara estan pendents de resposta.
Un dels solars que ha ofert l’Ajuntament està a tocar a l’avinguda Pompeu Fabra. L’altre, més gran, està al costat de la N-340, prop de l’accés a Clarà.
El regidor d’Urbanisme, Javier Perellón, ha assenyalat, que tot i que encara no hi ha resposta de Territori, s’han fet contactes i, fins i tot, s’ha ofert la possibilitat de visitar els terrenys.
Si la Generalitat accepta aquests solars, hi promouria la construcció d’habitatge de lloguer assequible. Una part es reservaria per a gent jove i per a majors de 65 anys.
Amb aquesta proposta de cessió, l’Ajuntament de Torredembarra es vol sumar a la reserva de terrenys públics per construir fins a 50 mil habitatges de lloguer assequible a Catalunya en els cinc anys vinents.
Tot just aquesta setmana, el Govern català ha tret a concurs 37 solars municipals, ubicats en una vintena de pobles i ciutats, per construir-hi 1.940 pisos públics. La licitació s’ha publicat avui divendres.
Al nostre territori, hi ha dos terrenys a Tarragona ciutat, un a Cambrils i un a l’Arboç.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que aquesta és una primera onada de solars públics i que al llarg de 2026 hi haurà més concursos, a mesura que es vagin presentant i acceptant més terrenys.
Paneque ha manifestat que es tracta d’un pas històric perquè és la primera vegada que s’activa un mecanisme estable per mobilitzar sòl públic per fer-hi habitatge assequible.
En aquest primer concurs hi ha quatre agrupacions per zones territorials. Cadascuna suposarà la construcció d’entre 400 i 500 habitatges. Les condicions estableixen que no es podrà ser adjudicatari de més d’un lot, a no ser que algun quedi desert.
Les empreses seleccionades hauran de construir els edificis i assumir la gestió dels lloguers i el manteniment durant els pròxims 75 anys.
