Masagué condemnat a cinc mesos de presó pel cas Efial

L'AN li atribueix delictes de frau i prevaricació

Torredembarra
Masagué condemnat a cinc mesos de presó pel cas Efial

L’Audiència Nacional ha condemnat l’exalcalde de Torredembarra Daniel Masagué a cinc mesos de presó pel ‘cas Efial’. El tribunal el considera culpable dels delictes de prevaricació administrativa i frau en concurs públic per afavorir la contractació d’aquesta consultoria malgrat els advertiments del secretari municipal.

La sentència arriba només dotze dies després que finalitzés la vista oral a la secció primera de la sala del penal de l'Audiència Nacional. Finalment, només quatre dels quinze acusats han estat condemnats. Un d’ells és Daniel Masagué. La sentència diu que l’exalcalde va eludir de manera deliberada els mecanismes de control per contractar els serveis d’Efial, de manera recurrent durant dos anys, entre 2011 i 2013. La consultora va arribar a facturar més de 400 000 euros a l’Ajuntament, sense passar per cap mena de concurs públic. 

La resolució del tribunal exposa literalment que no es va tractar d’actuacions administratives errònies o deficients, sinó que hi havia una voluntat clara d’eludir les normes per afavorir una empresa en concret. 

El tribunal ha donat plena credibilitat al testimoni del secretari, Rafael Orihuel, que va advertir reiteradament Masagué de les irregularitats. 

Ha rebutjat, doncs, l’estratègia de la defensa que havia demanat que no es tingués en compte el seu testimoni, per la suposada enemistat amb l’exalcalde. Segons la sentència, el testimoni d’Orihuel és coherent, la documentació aportada el referma i les memòries que va escriure, amb un capítol dedicat a Masagué, no són motiu per desacreditar-lo. 

Masagué va intentar invalidar aquest testimoni fins a l’últim moment, en el seu al·legat final. 

Per tot plegat, l’Audiència Nacional ha condemnat Masagué a una pena de cinc mesos de presó i tres anys d’inhabilitació per un delicte de frau continuat i a quatre anys i tres mesos més d’inhabilitació per un altre delicte de prevaricació continuada. La pena és més baixa del que demanava la Fiscalia, perquè s’ha aplicat l’atenuant de dilacions indegudes, ja que el cas es va començar a investigar el 2013 i no s’ha jutjat fins ara, tretze anys més tard.  

Juntament amb Masagué, també han estat condemnats els exalcaldes de l’Ametlla de Mar i Ascó, Andreu Martí i Rafael Vidal, i el president d’Efial, Antoni Martos.

A Martí se l’imposa la pena més gran, d'un any i onze mesos de presó i 689.000 euros de multa, pels delictes de suborn, prevaricació administrativa continuada, blanqueig de capital i frau continuat en concurs públic. Vidal i Martos també han estat condemnats a sis mesos de presó pels mateixos delictes que Masagué.

Ara bé, les peticions de responsabilitat civil que demanaven els ajuntaments de l’Ametlla i Tortosa s’han desestimat, perquè no s’ha pogut provar que la contractació d’Efial suposés un sobrepreu o que els serveis encarregats fossin ficticis. 

D’altra banda, la sentència absol Xavier Xifrà dels delictes continuats de prevaricació administrativa i frau en concursos públics; i Ramon Cardús del delicte de suborn per prescripció. El tribunal també ha absolt 9 acusats més que hi havia en la causa.

El judici va començar el 28 de setembre i es va allargar fins al 5 de novembre i la sentència ha sortit en només 12 dies. Els condemnats la poden recórrer davant la Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional en un termini de deu dies. 

Aquesta és la tercera condemna contra Daniel Masagué pel cas Torredembarra i no se sap encara si haurà d’entrar a presó o no. Encara que la pena sigui inferior als dos anys, és el jutge qui ho ha de determinar, tenint en compte les circumstàncies del delicte, la situació personal del condemnat i els antecedents. 

La primera condemna a Masagué va ser el 2020, quan se’l va condemnar a un any de presó per suborn en la campanya electoral de 2011. Aquesta pena es va commutar per una multa. 

El 2021 el van condemnar a tres anys i mig d’inhabilitació per prevaricació per la contractació de la interventora. 

El cas de les guinguetes també es va tancar amb una pena condemnatòria de quatre mesos i mig de presó. Tot just fa uns mesos, el Suprem va desestimar l’últim recurs i la sentència és ferma. 

En canvi, la peça número 1, centrada en els lloguers de Clarà i de la caserna de la policia, va acabar amb absolució.

Notícies relacionades