L'exsecretari diu que Masagué l'assetjava i que la contractació d'Efial no estava justificada

L’exsecretari de l’Ajuntament de Torredembarra, Rafael Orihuel, considera injustificada la contractació d’Efial en època de Daniel Masagué. En la seva declaració a l’Audiència Nacional, Orihuel ha defensat els seus informes negatius i ha afirmat haver-se sentit assetjat per l’exalcalde. Per la seva banda, la defensa de Masagué ha demanat que les memòries d’Orihuel es tinguin en compte com a prova, perquè mostren la seva animadversió a Masagué.

La sessió d’avui del judici del cas Efial ha estat densa i ha aportat testimonis i pèrits importants relacionats amb la branca torrenca del cas Efial.

L’exsecretari Rafael Orihuel ha estat el primer a declarar i ha justificat la seva oposició a la contractació d’Efial. Afirma que les feines que s’encarregaven a la consultora l’haurien d’haver fet funcionaris habilitats nacionals.

La defensa de Masagué ha esgrimit dos dels seus arguments principals. Que els serveis d’Efial eren necessaris perquè des de 2007 l’Ajuntament no presentava el balanç econòmic anual i que, a més, l’empresa va ajudar a recuperar més de 2,2 milions d’euros d’IVA.

Respecte a l’IVA, Orihuel ha dit que no sap si realment aquests diners es van poder recuperar gràcies a Efial.

També ha dit que no sap per què durant anys no s’havien presentat els comptes anuals. Igualment, però, justifica que el 2013 fes un informe negatiu per la contractació d’una consultora externa.

En la declaració d’Orihuel, la defensa també ha incidit amb força en la mala relació que tenia amb Masagué. L’exsecretari ha dit que gairebé no tenien relació personal. Ha reconegut, però, que ell era un element incòmode per a l’exalcalde, perquè, tot i les pressions, ell es va mantenir inflexible en la seva feina.

En aquest punt, l’advocat de Masagué ha esmentat el llibre de memòries d’Orihuel, en què hi ha un breu capítol dedicat a l’exalcalde. La defensa reclama que aquest escrit es tingui en compte com a prova de l’animadversió del secretari cap a Masagué, que el podria invalidar com a testimoni.

Orihuel ha replicat que el llibre són unes memòries personals i que, per tant, no hi podia faltar una referència a aquells anys. Ha parlat literalment d’assetjament i que Masagué li va fer la vida impossible.

Davant la insistència de l’advocat, el jutge li va dir que Orihuel ja havia declarat a l’inici de la seva declaració que no hi havia cap animadversió cap a l’acusat i cap altra raó que el condicionés per dir la veritat.

En la sessió d’avui també ha prestat declaració una pèrita de la defensa de Masegué. Es tracta d’Antonieta Fernández, que és doctora en dret públic per la UPF.

Els seus arguments són contraris als del secretari. Consiera que la contractació d’Efial estava plenament justificada, perquè aquells anys la normativa estatal havia canviat molt, hi havia molta inseguretat jurídica i limitacions a la contractació de més personal per part dels Ajuntaments.

Això feia necessari l’assessorament extern.

A més, en el cas de Torredembarra, l’interventor habilitat nacional havia plegat i Ester Agulló l’havia cobert de manera interina, tot i no tenir l’experiència necessària.

la pèrita també ha afirmat taxativament que l’Ajuntament va poder recuperar 2,2 milions d’euros d’IVA gràcies a Efial.

La pèrita també considera justificat que es fessin contractes menors amb Efial, perquè se li encarregaven tasques diferents. Ho atribueix a la incapacitat de l’Ajuntament de planificar millor per la falta de personal qualificat.

La pèrita ha estat més esquiva a l’hora de respondre a les preguntes de la fiscal, que li ha preguntat si Efial realment havia fet les feines per a les quals l’havien contractat i si sabia que el gener de 2013 ja s’havia formalitzat la denúncia del cas Torredembarra.

Fernández ha defugit una resposta directa i, fins i tot el jutge li ha cridat l’atenció.

Finalment, en resposta a la fiscal, la pèrita ha reconegut que sumant totes les factures a Efial, la contractació no s’hauria hagut de fer de manera directa, sinó amb un procediment obert i públic.

Prèviament, la pèrita de la defensa ha assenyalat que després de l’informe negatiu del secretari de l’agost de 2013, el govern de Masagué acata l’advertència.

En la sessió d’avui també ha declarat un pèrit de l’Agència Tributària, que ha aportat molts detalls de la relació d’Efial amb la Cala Gestió a l’Ametlla i els moviments econòmics de l’exalcalde d’aquest municipi.

Ha assenyalat que, des del punt de vista econòmic, no tenia cap mena de sentit la creació de la Cala Gestió i la contractació d’Efial.

També ha assenyalat que hi ha indicis clars que l’exalcalde de l’Ametlla va ingressar una suma milionària de diners a Andorra, a través de diferents societats pantalla.