La singularitat dels eclipsis totals: un fenomen rar i fugisser

Els mitjans segurament ens hem fet pesadíssims aquests dies parlant de l’eclipsi. El motiu és la singularitat i espectacularitat d’aquest fenomen. L’últim que es va veure a Catalunya va ser el 1905 i el següent no es produirà fins al 2180.

Els eclipsis succeeixen quan la Lluna s’interposa entre el sol i la Terra i projecta la seva ombra. Pot tapar només un trosset de sol i parlem d’eclipsi parcial o tapar-lo de tot i ens trobem amb un eclipsi total.

Aquesta alineació és molt poc freqüent, perquè la Lluna i la Terra no es mouen en el mateix pla. L’òrbita del nostre satèl·lit està una mica inclinada respecte a la nostra. Per això els eclipsis només es produeixen quan aquestes dues òrbites es creuen.

Roger Cabré és físic i professor de la URV.

Hi ha un altre factor que fa excepcionals els eclipsis totals i que fa pensar en les casualitats còsmiques. La Lluna arriba a tapar del tot el sol, perquè tot i que és 400 vegades més petita, la distància fa que la veiem de la mateixa mida.

Els eclipsis comencen amb el primer contacte, quan la Lluna comença a passar per davant del sol. Els moments culminants es produeixen just abans que l’arribi a tapar del tot.

Primer es veu una franja de llum amb un punt molt lluminós al centre. Aquest fenomen es coneix popularment com l’anell de diamants. Després arriba el moment de les perles de Baily, que són punts de llum, que es filtren a través de les protuberàncies de la Lluna.

Finalment arriba la totalitat. El sol queda completament tapat, es fa fosc sobtadament i al seu voltant podem veure els rajos de la corona solar. Es tracta de la capa més exterior de la seva atmosfera, que normalment no es pot veure per la brillantor de la llum solar.

Carlos García, astrofísic i professor de la URV, destaca l’atractiu d’aquest moment.

Els eclipsis no es poden veure mai des de tot el planeta. Avui es podrà veure en una franja que començarà al pol nord, passarà per Groenlàndia, Islàndia i creuarà la península Ibèrica, des del nord-oest fins a l’est.

A Catalunya no en tornarem a veure un de total fins al 2180, però això no vol dir que no n’hi hagi més entretant en altres punts del món.

De fet, el d’avui és el primer d’una tríada d’eclipsis. L’agost vinent n’hi haurà un altre visible des del sud de la Península i el nord d’Àfrica i a principis de 2028 se’n produirà un d’anul·lar.