La crònica personal i literària de Dolors Miquel omple Cal Serenet

La llibreria Cal Serenet es va quedar petita divendres al vespre per a la presentació d’“El pit adormit” el darrer llibre de la poeta Dolors Miquel. El volum, de 400 pàgines, és una narració personal i íntima, que combina la introspecció i el relat trepidant de les aventures literàries de joventut.

Miquel, que recentment ha rebut el premi Jaume Fuster, per la seva trajectòria literària, va començar a escriure El pit adormit, mentre estava convalescent d’un càncer de mama. Escrivia per escriure, quan encara no sabia si sobreviuria, ni si aquelles paraules veurien la llum.

Per això, en el llibre hi ha una part de mirar cap endins, però també hi ha pinzellades d’assaig perquè les referències literàries i culturals són constants.

També és una crònica apassionada dels anys 90 i del moviment dels poetes rapsodes que van recórrer tots els Països Catalans, del qual ella va formar part.

En la presentació la mateixa Dolors Miquel parlava de la dificultat de definir aquest llibre, perquè és un mosaic en què es barreja tot.

Aquest tapís de moltes coses també es manifesta en la portada del Pit adormit, que reprodueix un dibuix de Miquel Barceló, brodat per la mare del pintor.

El llibre el van presentar els filòlegs Montserrat Palau i Francesc Massip, tots dos professora a la URV. Massip va definir l’obra de Dolors Miquel com una torrentada.

Montse Palau va destacar que, tot i els moments difícils en què va ser escrit, El pit adormit traspua l’humor i la ironia propis del mordaç univers literari de Dolors Miquel. També va assenyalar que és una obra que se circumscriu en la literatura del jo, i que evoca la mítica A la carretera, de Jack Kerouac.