26 de Juny de 2024 a les 15:30
26 de juny. Avui fa just deu anys que la Guàrdia Civil va entrar a l'Ajuntament de Torredembarra i se'n va endur detingut el llavors alcalde Daniel Massagué i cinc tinents d'alcalde. Va ser l'esclat del cas Torredembarra, centrat en presumptes irregularitats en la gestió municipal. Passada una dècada, només s'han resolt tres de les nou peces separades en què s'ha dividit el cas.
L'entrada de la Guàrdia Civil, va donar peu a unes setmanes políticament convulses. Masagué i els regidors imputats van renunciar i, durant dues setmanes fugaces, l'alcalde va ser Pere Font. Després es va crear un govern de concentració, amb el socialista Enric Grangel al capdavant que va aguantar fins a finals de mandat.
Aquell govern i els que han seguit ha tingut el repte de posar ordre a les finances municipals, molt tocades per la gestió de Massagué. També han hagut de fer front a projectes heretats d'aquella època, com el teatre auditori, la piscina municipal o el lloguer del local de la policia local.
Judicialment el cas és complex i s'ha eternitzat. S'ha acabat dividint en 9 peces separades de les quals, com dèiem, només se n'han resolt tres. N'hi ha una quarta pendent de sentència des de fa dos anys. A més, se n'ha acabat derivant la investigació del cas del 3%, de presumpte finançament irregular de CDC.
Hi ha dues peces que van quedar resoltes amb un acord de conformitat. Són la número 8, sobre el finançament irregular de la campanya de les municipals de 2011, i la número 2, sobre la contractació irregular de la interventora municipal. En la primera Massagué va ser condemnat a pagar una multa per haver finançat la campanya electoral amb 40.000 euros de la constructora Transcornejo. En el cas de la interventora, Masagué va ser condemnat a tres anys i mig d'inhabilitació.
La peça que sí que va arribar a judici va ser la número 4, la de la concessió de les guinguetes de la platja. El jutjat penal va considerar provat que Daniel Masagué i Pere Font van adjudicar "a dit" les guinguetes a Gerard Montserrat, militant del seu mateix partit, CDC.
La darrera novetat del cas s'ha produït en aquesta peça, ja que al mes de març es va saber que l'Audiència de Tarragona rebaixava les condemnes de Masagué, Font i Montserrat per dilacions indegudes. Així, en el cas de Masagué la condemna passava de dos anys de presó a quatre mesos i mig pel delicte de frau a l'administració. A més, els anys d'inhabilitació passen de vuit a tres, mentre que pel delicte continuat de prevaricació és de dos anys i mig.
Finalment, la peça 1, la dels lloguers, es va jutjar ara fa dos anys, el juny del 2022, i encara s'està pendent de la seva sentència.
Aquesta peça se centra en el lloguer, suposadament a dit, de dos locals, un situat al barri de Clarà, on no es va arribar a fer res, i l'altre al polígon de les Roques Planes, on es va habilitar la caserna de la policia local. Els fets es remunten als anys 2011 i 2012. Hi ha nou persones acusades, entre elles l'exalcalde Daniel Masagué, diversos exregidors i tècnics municipals. Per Masagué, la fiscalia demana quatre anys i mig de presó i nou d'inhabilitació. Per la resta d'acusats, la petició de pena va de dos a quatre anys.
L'alcalde de Torredembarra, Vale Pino, recorda l'entrada de la Guàrdia Civil a l'Ajuntament, avui fa just deu anys, com un dels episodis més dolorosos de la política local.
En una entrevista al programa Carrer Major, Pino, manifestava que és el pitjor que ha viscut políticament.
Pino també s'ha referit a la complexitat i lentitud de tot el procés judicial, amb una peça que està pendent de sentència des de fa dos anys. L'alcalde ha manifestat el desig que tot acabi per poder passar pàgina definitivament.
L'esclat del cas Torredembarra també ha tingut repercussions en la política municipal. L'exalcalde Eduard Rovira ha assenyalat que després d'anys convulsos políticament, han buscat l'estabilitat per sobre de tot.
L'Ajuntament també està personat com a part afectada en el cas Torredembarra.